Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Etapes de la Segona República Espanyola

1. Govern Provisional (1931)

• Convocatòria d'eleccions generals amb sufragi universal masculí (majors de 23 anys).
• Esclat de problemes: crema de convents a Madrid, vaga de la Telefònica, amenaces de la dreta.
• Govern dels partits del Pacte de Sant Sebastià.

2. Bienni Progressista (1931-1933)

• Eleccions de 1931: Manuel Azaña es converteix en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en president de la República.

Intents de Reforma

Església

• Es preveu extingir el pressupost del clergat i del culte.
• Es prohibeix als ordes religiosos d'ensenyar.
• Dissolució de la Companyia de Jesús, passant els seus béns a l'Estat.
• Introducció del matrimoni civil i el divorci.
• Secularització dels cementiris.

Ensenyament i Cultura

• Creació

L'expansió dels Estats Units i la Doctrina Monroe

«El continent americà és el nostre espai natural d’expansió! Ningú podrà intervenir en el continent americà. Amèrica pels americans!»

— Doctrina Monroe, president dels EUA (1867)

• 1867: Compra d'Alaska als russos per controlar l’estret de Bering.
• 1898: Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines. Els EUA s’expandeixen cap a les illes del Pacífic (Hawaii...).
• 1901–1914: Construcció del Canal de Panamà per al control comercial i militar.

Resistència indígena a l'imperialisme

Àfrica

• Gran Bretanya i Holanda (Bòers) van lluitar contra els Zulus, els quals es van resistir.
• Espanya va tenir un conflicte al Marroc, però va resistir amb l'ajuda de França.
• Itàlia va lluitar a Etiòpia

El Liberalisme a Espanya: Moderats vs. Progressistes (Isabel II)

Durant el regnat d'Isabel II es va construir l'Estat liberal a Espanya. El liberalisme espanyol va presentar una important divisió. Hi havia els liberals moderats i els liberals progressistes.

Diferències entre Moderats i Progressistes

Liberals Moderats: Règim Conservador

• Partidaris d'un règim liberal conservador.
• Defensors de la sobirania compartida (Corona i Corts).
• Sufragi censatari molt restringit.
• Restricció de llibertats.
• Defensors de la propietat i dels interessos dels més rics, l'alta noblesa i l'alta burgesia.

Els moderats ho van tenir més fàcil, ja que van tenir, des del principi, el recolzament de la Corona, a qui agradava molt més un tipus de liberalisme que no li...

Les Guerres Carlines: Carlins vs. Isabelins

El conflicte de les Guerres Carlines va enfrontar dues faccions amb visions oposades del futur d'Espanya:

• Carlins: Defensors de l'absolutisme i l'Antic Règim, recolzaven Carles V. No acceptaven reformes liberals. Els seus suports principals eren la noblesa, el clergat i la petita pagesia. Tenien una forta presència al País Basc, Navarra, l'interior de Catalunya i Castelló.
• Isabelins: Partidaris del liberalisme, buscaven l'eliminació de l'Antic Règim, la defensa de la Constitució i la separació de poders. Els seus suports eren la burgesia i part de la pagesia. Les seves bases principals es trobaven a Madrid, Barcelona, València i Sevilla.

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

Desenvolupament i

Revolució liberal a Espanya (1808–1874)

Context i antecedents

Entre el 1808 i el 1874 es va produir a Espanya la revolució liberal, que suposà el pas de l’absolutisme al sistema liberal.

L’any 1800 gran part d’Espanya vivia en un règim feudal, mentre que algunes poques ciutats es van beneficiar del creixement econòmic provocat pels grans descobriments geogràfics de l’edat moderna. Les noves rutes comercials cap a Amèrica, Àfrica i d’Àsia van multiplicar el comerç mundial i algunes zones es van especialitzar en productes per a l’exportació. D’aquesta manera, els artesans de la ciutat, els burgesos i alguns pagesos es van enriquir durant el segle XVIII i, en començar el XIX, van contribuir a canviar el sistema de govern...

La Junta Central i la convocatòria de les Corts

La Junta Central Suprema, que coordinava les accions bèl·liques i dirigia el país, fugí a Cadis el 1810, ja que era la ciutat que resistia el setge francès. Allà, les Corts, on els representants de la nació havien de decidir l'organització i el destí del país, es dissolgueren després de la convocatòria, però es mantingué una regència de cinc membres.

Els diputats no sempre van poder ser elegits amb normalitat a causa del context bèl·lic; sovint el sufragi no es va poder celebrar o bé els elegits no es van poder desplaçar i foren substituïts per persones de Cadis. Finalment, s'hi van reunir uns 300 diputats i van acordar que les Corts serien unicamerals i no estamentals.

L'inici

Model Polític de la Restauració Borbònica a Espanya

La Restauració Borbònica va suposar una època de canvi polític i social a Espanya, amb la implementació d'un nou sistema de caire conservador. Aquest període va ser conseqüència directa de la inestabilitat de la Primera República (1873-1874).

El 1875, Alfons XII va ser proclamat rei. Dues figures clau van contribuir decisivament a l'inici de la Restauració: d'una banda, el general Martínez Campos, que va realitzar un cop d'estat a Sagunt posant fi a la República; i de l'altra, el veritable artífex del sistema de la Restauració, Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897). Cánovas va dissenyar un model polític, conegut com a sistema canovista, basat en l'existència de només...

Economia i Societat Espanyola al Segle XIX

Agricultura i Indústria

Agricultura: Les desamortitzacions dels béns de l'Església i dels municipis van beneficiar l'aristocràcia i la burgesia, que van convertir les propietats en privades. Es van mantenir sistemes de conreu tradicionals, tot i que va augmentar la importància dels terratinents. A l'empara del proteccionisme, s'hi van introduir fertilitzants i millores tècniques. La viticultura va ser important a Catalunya, però va patir la fil·loxera i el conflicte rabassaire, fet que va rebaixar la producció. La baixada del preu del blat va originar conflictes socials a Andalusia.

Indústria: A la dècada dels 30 es va mecanitzar el sector, s'hi va introduir la màquina de vapor i van aparèixer...

RVAl maig de 1789, es reuneixen al Palau de Versalles dels Estats Generals. (1789) El Tercer Estat va demanar el vot per persona i no per estament: era l'única manera que es pogués aprovar l'impost sobre la terra. Però la seva proposta no va ser acceptada. I ells van decidir trencar les regles de joc. Tensa. El rei havia envoltat amb tropes el Palau de Versalles i els representants de la noblesa i el clergat li pressionaven per els fes entrar i dissoldre l'Assemblea Nacional. Davant aquesta amenaça de dissolució de l'Assemblea Nacional, els artesans, jornalers, comerciants i burgesos de París van assaltar la Bastilla. Era el 14 de juliol de 1789. Recordem que el Palau de la Bastilla era utilitzat com a presó per a presos polítics, el...

L'Oposició al Franquisme i l'Aïllament Inicial (1944-1950)

Els comunistes, participants de la resistència contra la invasió alemanya de França, van dur a terme un intent d’ofensiva guerrillera a Espanya per la Vall d’Aran. Tot i que aquesta operació va fracassar, paral·lelament es van activar grups guerrillers (els maquis) a l’interior d’Espanya a partir de 1944 i fins al 1950.

A més a més, alguns sectors que havien donat suport al bàndol franquista durant la Guerra Civil, se’n van distanciar:

• Monàrquics partidaris de Joan de Borbó (fill d’Alfons XIII).
• Carlins, entre d'altres.

De tota manera, des del final dels anys 40, l’oposició va entrar en crisi a causa de la intensificació de la repressió i del canvi de la situació...