Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Segona Revolució Industrial i Ideologies Socials (1870-1914)

Factors i Innovacions de la Segona Revolució Industrial

• Fonts d'energia: Petroli i electricitat.
• Transport i comunicacions: Ferrocarril, xarxes de telegrafia i telefonia.
• Sectors clau: Sector tèxtil i químic.
• Organització del treball:
  • Fordisme: Cadena de muntatge.
  • Taylorisme: Especialització de tasques.
• Economia: Augment del comerç.

Ideologies Socials i Moviment Obrer

Socialisme Utòpic

Es va oposar a:

• Propietat privada dels mitjans de producció.
• Explotació laboral.
• Concentració de riquesa.

Estava a favor de:

• Propietat col·lectiva.
• Educació, cooperació i associació.

Teòrics principals: Fourier, Cabet, Owen.

Socialisme Marxista

Defensava la revolució organitzada del proletariat per assolir...

Orígens del moviment obrer

Els obrers es van adonar que eren explotats a causa de l'atur, les jornades esgotadores, els salaris baixos i la dura disciplina laboral. Amb això, es van crear lleis com la Llei Le Chapelier a França o les Combinations Acts a Anglaterra. Això va obligar els treballadors a optar per formes violentes de lluita pròpies de l'Antic Règim, com la revolta.

Ludisme

Bàsicament, les màquines estaven traient feina a les persones i, per això, les van destruir i van cremar establiments.

Cartisme

És la "Carta al poble", un document que demanava una reforma electoral i un programa democratitzador. Aspirava a reformar la classe obrera millorant les seves condicions socials i laborals. Els seus objectius eren el sufragi universal...

Crisi Econòmica i Agitació Social Post-Guerra

El final de la Primera Guerra Mundial (1a GM) va comportar la reducció de les exportacions, i l’economia va entrar en una crisi profunda. Milers de persones van perdre la feina i els sindicats van reaccionar amb vagues i protestes massives.

Conflictes Obrers Clau

• Vaga de La Canadenca (1919): Aquesta va ser la vaga més important, arran del conflicte a La Canadenca (empresa elèctrica de Barcelona). La ciutat es va quedar sense llum durant molts mesos. Una conseqüència directa d'aquesta tensió va ser l'augment del pistolerisme.
• Trienni Bolxevic (1918-1921): Mobilitzacions al sud d’Espanya on s’exigia el repartiment de terres pels pagesos. El govern va reaccionar declarant l’estat de guerra,

La Segona República i Catalunya (1931-1936)

Per què les eleccions municipals van dur a la República? El 12 d'abril de 1931 es van celebrar unes eleccions convocades pel govern d'Aznar. A les capitals de província i als nuclis urbans va triomfar la conjunció republicano-socialista que volia instaurar un nou règim republicà. El 14 d'abril es proclama la República i Alfons XIII marxa cap a l'exili. Els representants dels partits que van signar el Pacte de Sant Sebastià constitueixen un govern provisional presidit per Alcalá-Zamora.

Proclamació a Catalunya

A Catalunya hi va haver un triomf de l'esquerra republicana. El 14 d'abril Francesc Macià va proclamar la República Catalana des de l'Ajuntament de Barcelona.

El nou règim republicà

La

El Projecte de Constitució Federal de 1873

Aquest text és una font primària que tracta de política i va dirigit a la nació espanyola. L'autor del text és Pi i Margall, qui va crear una proposta de Constitució inspirada en la de 1869, el 17 de juliol de 1873. El 10 de febrer de 1873, Amadeu de Savoia va renunciar al tron per la desintegració de la coalició de govern, l’esclat de dues guerres i el seu desacord amb les resolucions de l’executiu. Davant el buit de poder a les Corts, es produeix la proclamació i instauració a Espanya d’un nou govern presidit per Pi i Margall: la Primera República. L'actuació de Pi i Margall es va centrar a pacificar les insurreccions que s'estenen per la península i a elaborar un nou projecte...

Unió Catalanista: Organització i Objectius

La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d'organitzar més i millor el moviment catalanista. El seu objectiu era que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions. La finalitat principal era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú.

El Paper de Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall, considerat un dels principals impulsors del catalanisme, va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme fins als grups que, des del 1870, havien fundat la primera associació catalanista. Aquí es va acordar formar el Centre Català (un partit) i es va...

3 governs reformistes (1899–1913)

El Desastre del 98 va provocar una profunda consciència de crisi i la necessitat de reformar el sistema: acabar amb la corrupció, fomentar l’educació i reformar el sistema polític.

• Els mateixos partits dinàstics (Partit Conservador i Partit Liberal) es van fer ressò de les idees regeneracionistes i les van intentar aplicar des del poder.

1r intent: Govern Silvela-Polavieja (1899–1900)

Govern Silvela-Polavieja (1899–1900). Fracàs. (Revisar apunts catalanisme)

2n intent: Govern d'Antonio Maura (1902–1910)

Antonio Maura, nou home fort dels conservadors després de l’assassinat de Cánovas del Castillo, pretenia fer les reformes des de dalt, de manera autoritària, abans que d’altres (l’esquerra)...

Introducció: La nova societat de classes

La Revolució Industrial i la implantació del liberalisme van provocar canvis profunds a nivell econòmic, polític i social. Van desaparèixer els estaments i la desigualtat jurídica.

1 Orígens i condicions laborals del proletariat (s. XIX)

El proletariat va sorgir amb la Revolució Industrial, format per antics artesans urbans i persones que emigraven del camp a la ciutat. Les condicions de treball eren pèssimes: no existien lleis per regular la feina, fet que donava als empresaris llibertat absoluta per imposar sous i horaris. Els treballadors no tenien dret a reunir-se per defensar els seus interessos a causa de les lleis antiassociatives (com les Combination Acts de 1800).

2 Primers conflictes

La Monarquia Absoluta i l'Ascens del Liberalisme

Què és la Monarquia Absoluta?

La monarquia absoluta és un règim polític on el poder està concentrat en una sola persona, el rei. En aquest sistema no hi ha divisió de poders, ja que el monarca concentra en la seva persona tots els poders de l'Estat:

• L'executiu
• El legislatiu
• El judicial

Per exercir la seva autoritat, els monarques comptaven amb l’assessorament de Consells, ministres i secretaris.

El Liberalisme: Principis i Introducció a Espanya

Entenem com a liberalisme la doctrina política que defensa:

• El sistema parlamentari
• La limitació del poder dels monarques
• La separació de poders
• El dret a sufragi
• L’existència de constitucions

La invasió napoleònica del 1808 va precipitar la crisi...