Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El Problema de Cuba i l'Aranzel Cánovas

Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), al Conveni de Zanjón de 1878 es van pactar una sèrie de mesures per a Cuba:

• Facilitar l'autonomia cubana.
• L'abolició de l'esclavitud.
• La presència de diputats cubans al parlament espanyol.

A l'illa, el sector més intransigent va formar el Partit Unión Constitucional, mentre que el grup més progressista va crear el Partit Liberal de Cuba.

La majoria dels polítics espanyols, però, no estaven d'acord a concedir l'autonomia a Cuba. Sagasta, durant els governs liberals, no va poder aconseguir l'abolició definitiva de l'esclavitud fins al 1888. Un pla de reformes colonials va ser rebutjat a les Corts, la qual cosa va augmentar el malestar de la població...

Republicans

En la primera etapa de la Restauració, els republicans estaven molt dividits. Però, en la segona etapa, hi ha un intent d'unió de totes aquelles forces republicanes.

Aquests intents d'unificació s'anomenen Unió Republicana (liderada per Nicolás Salmerón). També hi va haver un intent d'unificació amb els socialistes → Unió Republican‑Socialista.

Els republicans van ser la força política de l'oposició més important.

A diferència dels republicans, els partits dinàstics en la segona etapa de la Restauració estaven fragmentats (diferents líders i moviments dins).

Amb els republicans reapareix Alejandro Lerroux. Ell va fundar el Partit Republicà Radical el 1908. En aquest partit feia discursos molt anticatalanistes.

A...

1. La Restauració Borbònica: Etapes i Sistema Canovista

1.1. Què fou la Restauració Borbònica?

Fou la primera etapa de la història política d'Espanya que es va estendre entre la Primera i la Segona República Espanyola, des de 1875 fins al 14 d'abril de 1931.

Es divideix en dues fases:

• 1a etapa (1875-1898/1902): Caracteritzada per l'estabilitat política, la consolidació del bipartidisme dels partits dinàstics i el torn pacífic.
• 2a etapa (1898/1902-1931): Etapa de fallida del sistema bipartidista creat per Cánovas del Castillo, incloent la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Aquesta llarga etapa inclou dos regnats i una regència:

• Regnat d'Alfons XII (1875-1885).
• Regnat d'Alfons XIII (1885-1931): Inclou la Regència de Maria Cristina

La Restauració Borbònica: Context i Objectius (1874)

Després del pronunciament de Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, amb la proclamació d’Alfons XII, comença el període de reposició de la Dinastia dels Borbons. L’artífex d’aquesta restauració va ser Antonio Cánovas del Castillo, que la va articular en base a dos objectius fonamentals:

1. El restabliment de l’estabilitat política.
2. La pacificació del país.

L’instrument fonamental per a aquest gran canvi va ser la nova Constitució Liberal.

1. El Restabliment de l’Estabilitat Política

L’equilibri polític passava necessàriament per la integració de l’oposició en els mecanismes de poder, única alternativa al pronunciament militar com a forma d’accés...

La Restauració Borbònica (1875-1923)

La Restauració comença amb el regnat d'Alfons XII, fill d'Isabel II, moment en què els Borbons recuperen la corona d'Espanya. El règim polític, creat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en el torn pacífic entre els dos partits dinàstics: el Conservador i el Liberal, sovint mitjançant pràctiques fraudulentes. El període es divideix en dues grans etapes: la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i el regnat d'Alfons XIII.

La Constitució de 1876

Cánovas, admirador del sistema britànic, va impulsar la Constitució de 1876, que va estar vigent durant 47 anys. Fou un text consensuat entre moderats i progressistes per garantir l'estabilitat del nou règim.

La Guerra de Cuba (1895-1898)

L'Església i la societat sota el franquisme

L'Església catòlica va tenir un paper destacat en la justificació i la defensa del règim franquista, que es definia com a Estat confessional catòlic. Les diferents actituds socials pel que fa al franquisme s'han classificat bàsicament en tres:

• Suport
• Passivitat
• Rebuig

Les classes mitjanes constituïen un sector políticament desconcertat, perquè durant la Guerra Civil s'havien vist clarament sobrepassades per la revolució social. La major part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil, i van ser sotmesos a una vigilància i una repressió extremes.

Espanya i la Segona Guerra Mundial

A l'inici de la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), malgrat que el govern de Franco...

Causes polítiques d'Alemanya

Context i línies polítiques (1933–1939)

• 1933: Hitler puja al poder i impulsa polítiques expansionistes, incompatibles amb el Tractat de Versalles.
• El règim refusava pagar les reparacions de guerra i apostava per polítiques econòmiques autàrquiques.
• Volia reduir l'atur amb la reindustrialització i la creació d'armament.

• 1936: ocupació de la Renània i intervenció a la Guerra Civil Espanyola.
• 1938: annexió dels Sudets (Regió de la República Txeca).
• 1939: acord amb la URSS per repartir-se Polònia (pacte de no-agressió que incloïa protocol secret).

Causes polítiques de Japó

• Als anys trenta Japó inicia una política expansionista: país ric en mà d'obra però amb escassetat de matèries primeres.
• El seu

El Tancament de la Guerra Civil Espanyola (Març-Abril 1939)

El Cop de Casado i la Caiguda de Madrid

El coronel Casado, amb el pretext que el president Negrín tenia previst nomenar, al començament de març, alts comandaments exclusivament comunistes per a l'exèrcit, es va revoltar el dia 5 de març i es va fer amb el control de Madrid després d'una forta lluita amb les unitats comunistes. Juntament amb el socialista Julián Besteiro, entre d'altres, i amb el suport d'una part de la UGT, es va crear una Junta de Defensa, amb l'objectiu de negociar amb Franco una pau "honorable".

Però Franco no va acceptar cap condició per a la rendició i va obligar al lliurament de les armes. El dia 28 de març, les tropes de Franco van entrar a Madrid sense...

El republicanisme a la Restauració

El republicanisme va patir repressió al principi de la Restauració. Malgrat les divisions internes, compartien quatre punts bàsics:

• La república com a forma d’Estat.
• Reformes per afavorir els grups socials més necessitats.
• Progrés científic i educatiu.
• Separació de l’Església i l’Estat.

Partits republicans i acció política

Els diferents partits republicans: el més nombrós i que tenia més força era el Partit Republicà Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall; a Catalunya tenia un alt nivell d’implantació. Va patir divisions internes, com la protagonitzada per Valentí Almirall, que va crear el partit catalanista. El republicanisme es va caracteritzar pel retraïment electoral i pels intents...

El Regnat d'Alfons XIII i la Crisi del Sistema

L'any 1902, Alfons XIII va ser declarat major d'edat i proclamat rei. En aquest moment, comença una etapa d'inestabilitat política entre els partits dinàstics (Cánovas i Sagasta ja havien mort). La Constitució de 1876 va seguir vigent i es va mantenir l'anomenat tornisme, on el Partit Conservador i el Partit Liberal s'alternaven en el poder.

El Reformisme de Maura i Canalejas

Dins el Partit Conservador va destacar Antonio Maura, qui va voler acabar amb el caciquisme modificant la llei electoral i l'administració local, tot i que no ho va aconseguir. Per la seva part, el liberal José Canalejas va aplicar reformes socials, però la seva mesura més polèmica va ser la Llei del Candau, que limitava...