Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Les Característiques Essencials del Procés de Nazificació

El procés de nazificació d'Alemanya, iniciat amb l'ascens d'Adolf Hitler al poder el 1933, va transformar la República de Weimar en un estat totalitari. A continuació, s'expliquen les seves principals característiques:

1. Destrucció del Sistema Democràtic i Concentració de Poder

Una de les primeres mesures va ser la destrucció del sistema democràtic. L’incendi del Reichstag va permetre aprovar un decret d’excepció i la Llei de Plens Poders, que autoritzava Hitler a governar sense passar pel Parlament. Amb la mort del president Hindenburg el 1934, Hitler va acumular els càrrecs de president i canceller, proclamant-se Führer i concentrant tot el poder.

2. Monopoli Polític

Proclamació de la II República Espanyola

• 12 d'abril: Les eleccions municipals van donar una victòria a les forces republicanes a les principals ciutats espanyoles, fet que va ser interpretat com un rebuig a la monarquia d'Alfons XIII.
• 14 d'abril: Proclamació de la II República Espanyola. El rei Alfons XIII marxa a l'exili. Es forma un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora.
• 14 d'abril: Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), proclama la República Catalana dins d'una hipotètica República Federal Espanyola. Tres dies després, es converteix en la Generalitat de Catalunya, integrant-se en l'estructura de l'Estat espanyol.
• 28 de juny: Eleccions a les Corts Constituents, amb una àmplia victòria de

Terminologia Històrica Clau

Moviment Obrer

Moviment obrer: Lluita dels treballadors per millorar les seves condicions de vida. Per tal d’assolir aquests objectius, apareixen els sindicats i els partits polítics obrers. A través d’ells i sota la seva coordinació pressionaran governs i empresaris, amb estratègies com la vaga general, les manifestacions o les barricades. Es comença a desenvolupar a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XIX, en paral·lel a la industrialització.

Organitzacions Obreres i Internacionals

• PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol. Agrupació política fundada el 1879 per Pablo Iglesias, primer secretari general. Defensava la presa del poder polític per la classe obrera i l’abolició de la propietat

Societat i Moviments Socials

Artesans i grups urbans

A gran part del país s’hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes manufacturats. Al cens del 1860 es registraven 666.000 individus en oficis artesans (fusters, ferrers, sabaters...) i, com a ajudants o aprenents als tallers, treballaven unes altres 556.000 persones.

A Catalunya, els menestrals constituïren un grup de petits artesans i comerciants que basaren la seva prosperitat en el treball i l’estalvi.

El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de serveis. Una part d’aquests vorejaven el límit entre les classes mitjanes i les classes populars. Entre les classes més humils hi predominaven les dones...

Conceptes Històrics Essencials

Grito de Yara: Manifest Revolucionari Cubà

És el nom amb què és conegut el manifest de la Junta Revolucionària de Cuba, publicat a la localitat de Yara. Aquest manifest acaba amb el crit “Viva Cuba Libre”.

Caciquisme: Poder i Manipulació Electoral

Moviment dut a terme pels cacics, persones amb un cert poder econòmic, militar, etc., que intimidaven, pressionaven i manipulaven els resultats de les eleccions per a beneficiar els seus interessos.

Catalanisme Polític: Orígens i Reivindicacions

Conjunt de doctrines i de moviments socials i polítics nascuts durant el segle XIX, que afirmen la personalitat política de Catalunya i en reivindiquen el reconeixement del particularisme català i el dret a l’autogovern....

El Govern de Dámaso Berenguer: La Dictablanda (1930-1931)

La formació del govern de Dámaso Berenguer es produeix després de la dimissió de Miguel Primo de Rivera el 30 de gener de 1930. Berenguer, un militar escollit per Alfons XIII, va ser nomenat amb l'objectiu de retornar Espanya a un règim constitucional sota la Constitució de 1876.

Què va ser la "Dictablanda"?

El règim de Berenguer és conegut popularment com la "Dictablanda" i va durar des de gener de 1930 fins a gener de 1931.

Mesures del Govern de Berenguer

El govern de Berenguer va prendre mesures per desvincular-se de la dictadura anterior:

• Substitució dels regidors municipals pels anteriors a 1923.
• Dissolució de l'Assemblea Nacional Consultiva.
• Decret d'una amnistia que va permetre

Rússia al Segle XIX: L'Antic Règim

Durant el segle XIX, l'Imperi Rus vivia encara en ple Antic Règim.

Pel que fa a l'economia i a la societat, tenia una economia endarrerida i gairebé exclusivament agrària, dominada pels privilegiats, amb una pagesia formada per serfs (camperols adscrits a la terra).

Des del punt de vista polític, Rússia era una autocràcia controlada pel tsar, màxima autoritat política amb poders il·limitats, i religiosa.

1.2. Els Canvis Econòmics i Socials (1861-1914)

El desastre militar de Rússia a la Guerra de Crimea (1854-1856) va fer que les autoritats tsaristes introduïssin canvis socials i econòmics al país.

Abolició de la Servitud i Inici de la Industrialització

La mesura més important va ser l'abolició

Comparativa: Elements Comuns i Diferències entre Feixisme i Nazisme

Elements Ideològics i Estructurals Comuns

• Ideologia: Nacionalisme extrem, amb un lideratge autoritari.
• Líders: Encapçalats per líders carismàtics i autoritaris.
• Partit: Partits polítics fortament jeràrquics i centralitzats.
• Presa de poder: Van arribar al poder mitjançant vies que incloïen eleccions democràtiques (tot i la posterior subversió).
• Organització de l’Estat: Van establir règims totalitaris que controlaven la política, la societat i la cultura.
• Institucions: Creació d'institucions repressives (com la Gestapo i l'OVRA).
• Organització econòmica: Van adoptar polítiques corporatives amb elements de capitalisme i control estatal.
• Política social: Promovien polítiques

4. Els anys de la guerra civil (1917-1921)

A partir de la revolució d’octubre, els bolxevics van monopolitzar el poder i van marginar la resta de forces polítiques, la qual cosa va contribuir a l’esclat d’una sagnant conflagració civil. Es tractava, però, d’una oposició molt heterogènia. Dirigien la força militar antibolxevic més important els generals contrarevolucionaris, dits blancs, que van tenir el suport de tropes estrangeres alemanyes fins al 1918. Els bolxevics tenien a la seva disposició el nombrós, potent i disciplinat Exèrcit Roig, organitzat per Trotski, que va aconseguir derrotar uns enemics que no van arribar a unir-se mai. Els bolxevics van implantar a Rússia un règim dictatorial de partit únic. La peça...

Context de la crisi i l'oposició al franquisme tardà

La crisi econòmica que va sorgir a partir de 1973 va tenir un gran impacte en l'economia espanyola, generant descontentament social i intensificant les tensions polítiques. Això va donar lloc a un creixent moviment d'oposició democràtica i nacionalista arreu del país.

El paper dels sindicats i els moviments socials

Moviments sindicals clandestins

Els moviments sindicals clandestins, com el PCE i CC.OO., van emergir com a actors clau en la lluita per la democràcia i els drets dels treballadors. Aquests moviments van promoure la democratització de les institucions laborals i van liderar protestes contra el règim autoritari de Franco.

Organitzacions veïnals

Durant la dècada del 1970 van...