Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'economia espanyola de la postguerra: l'autarquia

El 1939, Espanya era un país arruïnat. La fam i la necessitat eren la realitat quotidiana d'una gran part de la població. La solució que va donar el règim franquista a la penúria econòmica va estar marcada per l'autarquia, una política basada en la recerca de l'autosuficiència i la intervenció de l'Estat.

L'intervencionisme estatal

L'intervencionisme de l'Estat es va estendre per gran part de l'economia nacional:

• L'Estat va fixar els preus agrícoles.
• Es va obligar els camperols a lliurar els excedents de les seves collites.

Els anys de la postguerra van marcar una tremenda regressió econòmica. L'enfonsament de la producció agrícola i industrial va fer que el sector primari tornés...

El sistema polític de la Restauració

• Bipartidisme: Dos grans partits dinàstics que s'anaven alternant en el poder: el Partit Conservador de Cànovas i el Partit Liberal de Sagasta. Són dos partits d'ideologia molt semblant, però amb l'alternança es pretenia donar la imatge de canvi, una renovació fictícia de cara a l'opinió pública.
• Caciquisme: El falsejament electoral es recolzava en la pràctica molt estesa, sobretot en el medi rural, del caciquisme. Els cacics (terratinents, alcaldes, funcionaris, capellans...) eren individus que, pel seu poder econòmic o per les seves influències polítiques, controlaven una circumscripció electoral.
• Tupinada: Incloïa pràctiques d'allò més diverses com la falsificació del cens (incloent-hi

La fundació de la Lliga Regionalista

L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema social. A partir d'aquell moment, l'hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes. La Lliga va ser la primera formació política moderna de l'estat espanyol, perquè va trencar el monopoli de les classes benestants que tenien els partits dinàstics, i van dotar-se d'una organització eficaç. Va tenir influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona. Va ser el partit dominant entre els propietaris agraris.

De la Segona República a la Transició democràtica

Es va restaurar...

El naixement del catalanisme polític: Valentí Almirall

El 1880 es va crear el primer partit catalanista amb l’objectiu de debatre l’ideari català. Aquesta formació, impulsada per Valentí Almirall, tenia com a finalitat l’organització del segon Congrés Catalanista —que no es va arribar a completar— i aconsellava als catalans que únicament votessin partits catalans.

Més tard, hi va haver un intent d’unificació de tots els codis civils, però no es va aprovar. Un altre objectiu clau del catalanisme va ser el Memorial de Greuges, un recull de queixes de Catalunya envers l’Estat espanyol adreçat al rei Alfons XII.

El Memorial de Greuges i la burgesia

En aquest memorial, la burgesia catalana posava de manifest el descontentament...

Directori civil (1923–1925)

Posa les bases de la dictadura. En aquest moment el protagonisme el tenen els militars. Com qualsevol dictador, el primer que fa és suspendre la Constitució i desconvocar les Corts. Prohibeix els partits polítics i els sindicats, tots excepte la UGT. Destitueix els ajuntaments i les diputacions, que passen a dependre del govern central.

La dictadura actua sobre tres línies bàsiques principalment, que són:

• Moviment obrer: repressió, sobretot contra la CNT i contra sindicats nacionalistes com la CADCI. Va ser més tolerant amb la UGT.
• Moviments nacionalistes: va ser molt intransigent contra el catalanisme i el País Basc. La primera mesura va ser depurar la Mancomunitat; hi va posar un president (Alfons Sala,

La Proclamació de la República i el Període Constituent

1.1. Les Eleccions Municipals i el Govern Provisional

• El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a Espanya amb una elevada participació. L'electorat va apostar per un canvi de règim, donant suport als partits signants del Pacte de San Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes).
• Els regidors guipuscoans d'Éibar van ser els primers a proclamar la República. Com que la situació anava en augment, Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar el país en direcció a l'exili.
• A Madrid, els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià van constituir un Govern Provisional, que el mateix dia 14 es va fer càrrec del poder i va proclamar

Conceptes Clau de la Revolució Russa i l'URSS

Bolxevics (PCUS)

Grup del Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR) partidari que Rússia accedís a la societat socialista sense haver passat prèviament per una fase burgesa capitalista. Liderats per Lenin (constituïen la majoria), defensaven:

• Pau immediata.
• El poder per als Soviets.
• La col·lectivització.

Menxevics

Escissió del Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR) que defensava que la revolució socialista només podia dur-se a terme després d'una revolució burgesa, la qual a Rússia encara no s'havia produït. Liderats per Martov (constituïen la minoria), defensaven:

• Signatura de la pau.
• Una assemblea constituent.
• La col·lectivització.

Kadets (Partit Democràtic Constitucional, KD)

Partit que defensava:...

Amadeu de Savoia (1871–1873)

Amadeu de Savoia va ocupar el tron des de gener de 1871 fins a febrer de 1873, dos escassos anys en els quals va haver d'enfrontar-se a greus dificultats des del moment de la seva coronació. Pocs dies abans de la seva arribada, el seu principal valedor, el general Juan Prim, va ser assassinat per un anarquista. Amb aquest assassinat, el nou govern d'Espanya va perdre la persona que, de fet, mediava entre les diferents forces polítiques.

La inestabilitat política i les discrepàncies entre els partits del govern es van manifestar en les tres eleccions generals i els sis governs diferents que hi va haver durant aquest breu regnat. A més, existia una oposició al règim per part de diversos sectors:

• Carlistes, que

El moviment obrer a Catalunya i Espanya al segle XIX

El 1820 s'inicia el luddisme (reacció contra les màquines que eliminaven llocs de treball). Les primeres millores laborals arriben el 1839 amb les societats de socors mutus. En aquest context, l'allargament de les mides de les peces implicava una reducció del salari.

Primeres organitzacions i el Bienni Progressista

• El 1840 neix l'Associació de Teixidors de Barcelona, que s'encarregava de les reivindicacions laborals.
• També el 1840 neix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors del Cotó de Barcelona, que tenia un caràcter de societat mutualista.

Aquests sindicats eren federacions d'oficis. Hi va haver moltes vagues entre 1840 i 1843, però els moderats les van prohibir el 1844. Amb l'...

Cronologia 1808–1931

• 1808 - 1814, Guerra del Francès o de la Independència (1r intent de revolució liberal. Constitució de 1812)
• 1814 - 1833, Regnat de Ferran VII
• • 1814 - 1820, Restauració de l’absolutisme
• • 1820 - 1823, Trienni Liberal (coronel Riego. 2n intent de revolució liberal)
• • 1823 - 1833, Dècada ominosa
• 1833 - 1840, Regència de M.ª Cristina (triomf de la revolució liberal)
• 1840 - 1843, Regència del general Espartero
• 1843 (novembre) - 1868, Regnat d’Isabel II
• • 1843 (novembre) - 1854, Dècada moderada (general Narváez)
• • 1854 - 1856, Bienni Progressista (general O'Donnell)
• • 1856 - 1868, Dictadura i crisi del moderantisme
• 1868 - 1874, Sexenni Democràtic (generals Prim, Serrano i brigadier Topete)
• • 1868 - 1871,