Història del moviment obrer a Catalunya i Espanya (XIX)
El moviment obrer a Catalunya i Espanya al segle XIX
El 1820 s'inicia el luddisme (reacció contra les màquines que eliminaven llocs de treball). Les primeres millores laborals arriben el 1839 amb les societats de socors mutus. En aquest context, l'allargament de les mides de les peces implicava una reducció del salari.
Primeres organitzacions i el Bienni Progressista
- El 1840 neix l'Associació de Teixidors de Barcelona, que s'encarregava de les reivindicacions laborals.
- També el 1840 neix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors del Cotó de Barcelona, que tenia un caràcter de societat mutualista.
Aquests sindicats eren federacions d'oficis. Hi va haver moltes vagues entre 1840 i 1843, però els moderats les van prohibir el 1844. Amb l'arribada del Bienni Progressista (1854-1856), es van tornar a autoritzar les associacions de treballadors.
Conflictes laborals i la primera vaga general
El primer conflicte important a Catalunya va ser la vaga contra les selfactines el 1854. Posteriorment, es va produir la primera vaga general de l'Estat espanyol per reivindicar la llibertat d'associació, un horari de treball fix i la creació d'una comissió mixta entre obrers i patrons per evitar conflictes laborals. Malgrat tot, les propostes no foren acceptades.
L'any 1857, els moderats van tornar a prohibir les associacions obreres. Aquests moviments es van veure potenciats pel corrent socialista de l'utopisme, que volia crear societats igualitàries amb propietat col·lectiva.
Socialisme utòpic i l'arribada de l'AIT
A Catalunya, el socialisme utòpic va difondre's a la dècada del 1830. El primer obrerisme espanyol va estar vinculat al republicanisme federal. Després, les ideologies internacionalistes van fer que el proletariat adoptés una actitud apolítica i propera a l'anarquisme.
L'AIT (Associació Internacional de Treballadors) fou creada a Londres el 1864 en defensa de la unió dels treballadors de tot el món per lluitar per l'emancipació de la classe obrera. Després de la Revolució del 1868, va arribar Giuseppe Fanelli, qui va difondre els ideals anarquistes com si fossin els de l'AIT. Els afiliats espanyols van creure que l'Aliança es basava en la Primera Internacional, fet que va expandir els ideals anarquistes al proletariat català i a la pagesia andalusa.
L'expansió de l'internacionalisme i el marxisme
El 1869, l'internacionalisme es va difondre per tot Espanya, especialment entre els catalans. Al congrés de l'AIT del 1870, es va definir la vaga com l'arma del proletariat. El 1871, Paul Lafargue va impulsar un grup amb tendències marxistes, considerant-ho una necessitat perquè la classe obrera conquerís el poder polític. Aquest grup va expulsar la FRE i va crear la Nueva Federación Madrileña. Les organitzacions de l'AIT van mantenir una orientació bakuninista.