Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'Estatut d'Autonomia del 1932

El juny del 1931, es van celebrar les eleccions generals a Corts constituents i a Catalunya hi va haver el gran triomf d'Esquerra Republicana. Francesc Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid, per tal que fos sotmès a discussió i posterior aprovació. La nova Constitució impedia la federació de regions, imposava l'oficialitat del castellà i, en general, retallava les competències que Catalunya havia reclamat en l'Estatut de Núria.

El debat parlamentari i l'aprovació

El debat parlamentari per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser llarg i difícil. En els debats van aparèixer tres grans postures:

• Una partidària d'aconseguir una moderada autonomia (centre).
• La de tots els representants

Fets d'Octubre 1934 i Eleccions 1936

La Revolució d'Octubre de 1934

Context i Inici de la Vaga General

L'esquerra va contestar negativament al govern de Lerroux. Els acusaven de monarquistes, feixistes i en contra dels treballadors i de la República. Aquestes acusacions van derivar en una vaga general revolucionària prevista per al dia 5 d'octubre a Astúries i Catalunya. Aquestes dues revoltes van prendre un matís diferent.

Astúries: La Revolució dels Miners

A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes que van formar una Aliança Obrera: la U.H.P. (Unión de los Hermanos Proletarios) per dur a terme aquesta vaga. Es van produir actes de violència amb morts,...

Anàlisi de les Eleccions Legislatives de 1936

A) Aquest quadre està extret d'un llibre d'història on es reflecteixen els resultats de les eleccions legislatives del 16 de febrer, on es mostren els resultats obtinguts a les quatre províncies catalanes i a la ciutat de Barcelona. Les dues candidatures presents eren el Front d'Esquerres i el Front Català d'Ordre.

B) Aquestes eleccions del 16 de febrer de 1936 van ser les últimes de tipus legislatiu que van ocórrer durant la Segona República abans de la Guerra Civil, amb el panorama polític dividit en dos grans blocs contraris i amb grans diferències. Aquestes eleccions van ser molt importants, ja que van ocórrer després dels fets d'octubre de 1934. La victòria es va proclamar pel Front

El Bipartidisme i el Torn Pacífic a la Restauració Borbònica

La Gènesi dels Partits Dinàstics

Cánovas havia estat el dirigent principal del partit alfonsí que, durant el Sexenni Democràtic, havia defensat la Restauració monàrquica. Després del retorn d'Alfons XII, el va transformar en el Partido Conservador, excepte els carlins i els integristes. El projecte bipartidista de Cánovas necessitava un altre partit de caràcter més progressista, l'esquerra dinàstica, i ell mateix en va proposar la formació a Sagasta. A partir d'un acord entre progressistes, unionistes i alguns republicans moderats va néixer el Partido Liberal. A ambdós partits els corresponia la tasca d'unir els diferents grups i faccions, amb l'únic requisit d'acceptar...

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

Context històric

• Inestabilitat política: En set anys es formen 10 governs de concentració, tant del partit conservador com del liberal. Es produeix la suspensió de la Constitució.
• Creixement econòmic: Es viu un clima de prosperitat a escala mundial conegut com «els feliços anys 20», que afavoreix el creixement del proletariat.
• Ambient social: El període està marcat pel pistolerisme, una violència social que va provocar 800 morts. Els protagonistes foren els anarquistes de la FAI (subconjunt de la CNT) i els cossos de l'Estat (policia i exèrcit). Durant aquest període també es crea el PCE, d'ideologia marxista-leninista, que posteriorment derivaria cap a l'estalinisme.
• Europa d'entreguerres

Pràctica: govern absolut i Il·lustració

Govern absolut

Per governar bé, els reis van fer dues coses: van intentar ampliar el control sobre el territori i van cooperar amb aquells que posseïen el poder. Van crear nous funcionaris amb l'objectiu d'assegurar el poder reial a escala local. Els reis havien de buscar l'aliança dels poderosos, sobretot de la noblesa, així que els qui tingueren poder prengueren decisions que estigueren en sintonia amb els interessos del monarca.

Els reis es van veure obligats a mantenir el poder i, al mateix temps, respectar en certa mesura l'autonomia dels senyors feudals. La noblesa i el clergat van continuar, en molts casos, sense pagar impostos; tot el pes de l'hisenda reial recaia sobre el poble pla i això...

La societat europea de l'Antic Règim

(aristocratitzant) La societat europea de l'Antic Règim reproduïa els valors de l'estament dominant. Era una divisió social basada en privilegis jurídics. Hi havia tres estaments: noblesa, clergat i poble. Els dos primers tenien privilegis, mentre que el poble s'ocupava d'activitats productives amb pocs recursos per sobreviure. Els privilegiats constituïen una minoria; la societat estava basada en una desigualtat d'origen.

A Europa, entre els segles XVI i XVIII, l'ascens de la burgesia va anar transformant valors i gustos, sovint adoptant codis aristocràtics. No obstant això, la societat estamental persistia.

Estaments i privilegis

• Noblesa: La noblesa gaudia de privilegis per naixement. Hi havia diversitat

La Segona República en temps de pau (1931-1936)

El context internacional on neixia la jove República era advers a nivell econòmic i polític. La crisi econòmica mundial s'havia iniciat amb el crac del 29 i el model democràtic estava en retrocés a Europa: Àustria tenia un govern parafeixista, Alemanya estava a punt d'ésser governada per Adolf Hitler i a Itàlia ja tenia al poder Mussolini. Ras i curt, la societat europea dels anys 30 del segle XX assistia a una bipolarització entre feixisme i socialisme.

Els períodes que viurà la República són:

• El govern provisional (1931).
• El «Bienni Reformista»: proposta de dur a terme la política d'esquerres.
• El «Bienni Negre»: govern de la CEDA amb l'objectiu de desmantellar l'obra del bienni

La Formació de la Unió Europea: Orígens i Evolució

La UE és una potència econòmica de primer ordre, formada per molts països, molts dels quals amb una moneda comuna. Aquesta estructura complexa té els seus inicis en projectes d'integració molt concrets.

Les Primeres Experiències d'Integració

Les primeres experiències van ser força limitades pel que fa als objectius, però resultaren fonamentals, ja que van esdevenir la base sobre la qual es van construir tots els projectes posteriors.

El Benelux i la Lliure Circulació

La unió coneguda com Benelux (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg) eliminava els tràmits i els impostos fronterers entre aquests tres estats, facilitant l’intercanvi comercial de mercaderies.

La Comunitat Europea

Els tecnòcrates i la modernització de la dictadura

Els tecnòcrates eren polítics normalment joves que, tot i que defensaven la dictadura, no se sentien atrets per la retòrica falangista i volien modernitzar les estructures econòmiques del país.

Dels «25 anys de pau» a la Llei Orgànica de l'Estat

La dictadura va voler commemorar el 25è aniversari de la seva victòria militar en la Guerra Civil. Es tractava de 25 anys sense guerra, però també de 25 anys de repressió, per la qual cosa difícilment se’ls podia qualificar d’anys de pau.

Els primers resultats de la institucionalització es van obtenir el 1966. Aquell any hi va haver dues iniciatives polítiques que van tenir força importància: la Ley de Prensa i la Ley Orgánica del