Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Les Grans Reformes de la Segona República (1931-1933)

1. Reforma Religiosa: Secularització i Limitació de l'Església

Objectiu: Limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola.

• No-confessionalitat de l'Estat a la Constitució Espanyola (CE).
• Llibertat de culte.
• Supressió del pressupost del clergat.
• Autorització del divorci i del matrimoni civil.
• Secularització dels cementiris.
• Prohibició de dedicar-se a l'ensenyament.

Conseqüència: Crema de convents.

Opositors: Cardenal Segura i Vidal i Barraquer.

2. Reforma de l'Exèrcit: Professionalització i Democràcia

Objectiu: Crear un exèrcit professional i democràtic.

• Abolició del fur especial dels militars.
• Sotmetiment al poder civil.
• Prohibició d'intervenir en la vida política.

Les Conseqüències del Desastre del 98

Una Crisi Política i Moral

Malgrat l'envergadura de la crisi del 1898, les seves repercussions van ser menors del que s'esperava. Encara que la guerra va comportar pèrdues materials importants a la colònia, no va ser així a la metròpoli, on la crisi econòmica va ser molt menor del que s'esperava. La necessitat de fer front als deutes contrets per la guerra cubana va promoure una reforma de la hisenda, duta a terme pel ministre Fernández Villaverde amb la finalitat d'incrementar la recaptació a partir d'un augment de la pressió fiscal.

No hi va haver la gran crisi política que s'havia anunciat i el Sistema de la Restauració va sobreviure, assegurant així la continuïtat del torn dinàstic. Alguns...

L'anarquisme a Espanya (1881-1897)

L'any 1881, la FRE (Federació Regional Espanyola) va canviar de nom i va passar a dir-se FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola). Aquesta organització, de perfil anarquista i amb Anselmo Lorenzo com una de les seves figures destacades, tenia pocs afiliats.

El canvi de nom va ser motivat per dues raons principals:

• La nova Llei d'Associacions, que declarava il·legals les institucions vinculades a la Internacional, fet que el canvi de nom permetia eludir.
• L'intent de donar una nova imatge a l'associació per atraure més afiliats.

La divisió interna i l'acció directa

Una facció del moviment, els anarcocomunistes (actius entre 1890 i 1897), eren partidaris de l'acció directa, la violència i...

Desenvolupament industrial d'Espanya i Catalunya

Valora el desenvolupament industrial d'Espanya i Catalunya

Valora el desenvolupament industrial d'Espanya i de Catalunya en relació amb els països més industrialitzats de la resta d'Europa. Espanya va tardar a desenvolupar la seva indústria. Com podem veure al gràfic, la resta de països l'any 1870 ja estaven molt industrialitzats; en canvi, Espanya i Catalunya, set anys després, l'any 1877, encara no s'igualaven als altres països. La majoria del seu sector econòmic continuava basant-se en el sector primari i hi havia molt poca població dedicada als sectors secundari i terciari. També podem observar que Catalunya s'industrialitza abans que la resta d'Espanya.

Quins obstacles per a la industrialització

Quins

1. Conseqüències de la Neutralitat Espanyola (1914-1918)

1.1. Conseqüències Econòmiques

1. El fet més destacat de la indústria espanyola al primer terç del segle XX fou el gran benefici que comportà la neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Espanya va incrementar extraordinàriament les seves exportacions, tant als països bel·ligerants com als països neutrals que abans compraven als països en guerra.

   Paral·lelament a l'increment de les exportacions, hi va haver una davallada de les importacions, per la qual cosa, la balança comercial espanyola va tenir un saldo positiu entre 1915 i 1919.

   Els beneficiaris van ser, sobretot, els empresaris. Per sectors, van destacar:

   • La siderúrgia basca.
   • La mineria asturiana.

La Campanya per l'Autonomia Catalana (1918)

A Catalunya va començar a finals del 1918 una campanya en defensa de l’autonomia. Es va presentar un projecte d’Estatut de Catalunya a Madrid que proposava la formació d’un parlament elegit per sufragi universal i un govern català.

Aquesta proposta no va ser ben rebuda; ningú la donava suport i, a causa de la negativa, es va desencadenar una campanya en contra.

La campanya va coincidir amb un moment de fortes tensions socials a Catalunya, davant les quals la Lliga Regionalista va ajornar la reivindicació autonòmica. La contrarietat amb què va ser rebuda la proposta a Madrid va suposar un fort cop per a la Lliga.

El Desastre d'Annual i el Protectorat del Marroc

A principis de la dècada del...

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812: El Naixement Liberal

La Convocatòria de les Corts de Cadis

La Junta Suprema Central s'havia mostrat incapaç de dirigir la guerra, i va decidir dissoldre's el gener de 1810. No obstant això, abans va iniciar un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització i destí. Durant el període de les Corts, es va mantenir una regència formada per cinc membres.

Les Corts es van obrir el setembre de 1810. El sector liberal va aconseguir el seu primer triomf en forçar la formació d'una cambra única. Es va aprovar el principi de sobirania nacional, és a dir, el reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans, representats...

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

El projecte de federació o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar l'any 1911 per iniciativa d'Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona. Al 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, i Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista, en va ser elegit el primer president.

Competències i Finançament

Les competències de la Mancomunitat van ser molt migrades, ja que l'Estat mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. La Mancomunitat va ser tan sols un intent de concentració i gestió conjunta de les atribucions que ja tenien les Diputacions Provincials Catalanes. Tot i que el seu finançament era molt escàs, l'obra de la Mancomunitat de Catalunya...

L'Ascens dels Totalitarismes: Feixisme i Nazisme

Democràcia

Doctrina política basada en l’afavoriment de la intervenció del poble en el govern. És el sistema oposat a una dictadura, on tothom té dret a opinar i les decisions es prenen conjuntament.

Dictadura

Forma de govern que prescindeix de l’ordenament jurídic i de la legislació vigent per exercir, sense cap tipus d’oposició, l’autoritat d’un país. Normalment, el poder està concentrat en una sola persona (el dictador).

Totalitarisme

Forma d’Estat on la llibertat està seriosament restringida i és l’Estat qui exerceix tot el poder sense restriccions.

Feixisme

Forma d’organització política sorgida a Europa durant els anys 20 i 30. Les seves característiques incloïen:...

De la monarquia a la República

Després del fracàs del govern de Primo de Rivera, es convocaren eleccions on guanyaren les candidatures republicanes, fet que va propiciar la proclamació de la Segona República. Els opositors al nou règim foren els conservadors, els monàrquics i l'Església, que el consideraven revolucionari, així com les forces armades, que intentaren un cop d'estat, i diversos partits obrers i sindicats.

Etapes de la Segona República

• 1931-1933: Bienni transformador, on s'iniciaren una sèrie de reformes.
• 1933-1935: Bienni negre, marcat pel canvi de govern en guanyar els partits de dretes.
• 1936: Es convocaren noves eleccions entre una coalició d'esquerres, el Front Popular, i una de dretes.

Partits polítics i el moviment