Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Context Històric de la Batalla de l'Ebre

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc del juliol al novembre del 1938, va ser molt dura i encarnissada. Va representar l'últim gran esforç de l'Exèrcit Republicà per capgirar el resultat de la guerra.

Desenvolupament de la Batalla

La batalla va durar 116 dies a la riba dreta de l'Ebre, des de Mequinensa fins a Amposta, concretament entre Faió i Xerta.

La nit del 24 al 25 de juliol, els republicans van travessar el riu amb barques i pontons. Els cossos d'exèrcit que van trencar les línies enemigues van ser:

• El Cinquè Cos d'Exèrcit, comandat per Enrique Lister.
• El Quinzè Cos d'Exèrcit, comandat pel general Manuel Tagüeña.
• El Dotzè Cos d'Exèrcit, comandat

L'Esclat de la Guerra

Un enfrontament entre dos estats va donar peu a l'esclat de la guerra més sagnant coneguda fins aleshores.

El Desencadenament i el Joc de les Aliances

L'assassinat, el 28 de juny de 1914, de l'hereu de la corona austrohongaresa, l'arxiduc Francesc Ferran, perpetrat per nacionalistes serbis a Sarajevo, capital de Bòsnia, va ser la guspira que va encendre el conflicte.

L'autor material de l'assassinat fou un estudiant bosnià, membre de la societat secreta La Mà Negra, un grup terrorista finançat per la policia sèrbia.

La Crisi dels Ultimàtums

Arran de l'atemptat, i amb l'objectiu de posar fi a les activitats antiaustríaques a Sèrbia, el govern austrohongarès va adreçar un ultimàtum de 48 hores al govern serbi. Aquest...

Situació de les potències europees abans de la I Guerra Mundial

La situació de les potències europees protagonistes de la I Guerra Mundial, abans de l'esclat de la guerra, es caracteritza per un llarg període de tensió conegut com a pau armada (1870-1914). Aquest període coincideix amb la fase d'expansió de la Segona Revolució Industrial i amb l'auge de l'imperialisme: signatura de pactes prebel·lics i una intensa cursa armamentística.

Pau armada (1870-1914): període i característiques

La «pau armada» és el període entre 1870 i 1914 en què les grans potències europees mantenen una tensa calma i es preparen per a un conflicte mitjançant l'acumulació d'armament, la consolidació d'aliances i la competència colonial i econòmica....

Revolució Cubana i el Final de Batista (1959)

La Revolució Cubana, iniciada el 1959, va suposar la fi de la república bananera sota el règim de Fulgencio Batista. Batista s'havia aliat estretament amb els Estats Units, i Cuba estava farta de la ingerència i les pràctiques considerades titelles d’Amèrica.

Ascens de Fidel Castro

Fidel Castro, un nacionalista cubà, va aconseguir fer fora Batista mitjançant atacs liderats per petites guerrilles. Inicialment, les seves intencions polítiques no eren del tot clares.

El Moviment 26 de Juliol

• El Moviment 26 de Juliol va intentar prendre Cuba el 1956, sense èxit inicial.

A mesura que Castro guanyava popularitat, els Estats Units inicialment ho veien amb bons ulls. No obstant això, un cop al poder,...

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 13 de setembre de 1923, el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va declarar l'estat de guerra i va demanar al rei Alfons XIII que el poder fos en mans d'un Directori Militar. Això va comportar la supressió del règim constitucional de 1876 i la dissolució de les Corts.

Objectius de la Dictadura

• Acabar amb el caciquisme.
• Posar fi a l'opressió política, a la conflictivitat social i a les amenaces d'unitat social (regionalismes).
• Evitar que el règim polític de la Restauració acabés democratitzant-se.

Suport i Fases

La dictadura va comptar amb el suport del rei i de les classes dirigents.

Dues Fases

1. Primera Fase (1923-1925): Directori Militar. Va governar un directori format exclusivament

Els Tractats de Pau Post-Guerra Mundial

Els qui havien perdut menys en la guerra van ser més generosos en la victòria, i els més perjudicats (França) volien fortes compensacions.

El Tractat de Versalles: El Diktat Alemany

El tractat més important va ser el de Versalles. Partia de la base que Alemanya era la culpable del conflicte i, per tant, fou resultat d'una imposició, un Diktat segons els alemanys.

Imposicions Territorials i Econòmiques a Alemanya

• L'Imperi Alemany havia de lliurar Alsàcia i Lorena a França i la Posnània a Polònia.
• Es va separar Prússia Oriental de la resta del territori mitjançant l'anomenat Corredor de Danzig.
• Les seves colònies es van repartir entre els països vencedors.
• Es va imposar a Alemanya el pagament de

El Nazisme: Ascens al Poder (1933-1934)

• 1933: Hindenburg nomena Adolf Hitler canceller.
• 1934: Hitler es nomena a si mateix Führer i canceller.

Bases de Suport del Partit Nazi

• Classes mitjanes i camperols arruïnats.
• Obrers desesperats davant l'atur.
• Militars i excombatents.
• Majoria de la burgesia (fortament anticomunista).
• Personalitats de la gran indústria i de les finances.
• Forces conservadores contràries al comunisme.

Arrels Ideològiques del Nazisme

• Pangermanisme
• Antisemitisme
• Racisme
• Esperit de revenja (post-Versalles)
• Bases filosòfiques

Lideratge i Figures Clau del III Reich

• Joseph Goebbels: Responsable de la propaganda.
• Rudolf Hess: Responsable de l'aparell del partit.
• Hermann Göring: Responsable de les forces armades.
• Heinrich Himmler: Responsable

La Transició: Conflictes i mobilitzacions

S'autoritza la celebració a Madrid del XXX Congrés de la UGT, en un context marcat per la festa de l'1 de Maig reprimida per la policia.

Els fets de Montejurra

El 9 de maig de 1976, durant el romiatge anual que els carlins seguidors de Francesc Xavier de Borbó i Parma realitzaven al turó de Montejurra (Navarra) des dels anys 40, es va produir un atemptat terrorista contra el Partit Carlí, organitzat pel franquisme polític. En els incidents van morir Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez Santos, i hi va haver diversos ferits.

La posició d'Arias continuava sent molt dubitativa, però cada cop més identificada amb els immobilistes. Davant la manca de criteri i les amenaces de cop d'estat dels...

La Batalla de l'Ebre

A l'abril de 1938, les tropes franquistes havien entrat a Catalunya i conqueriren Lleida. El 5 d'abril, Franco dictava una llei que suprimia l'Estatut de Catalunya. En els territoris ocupats, la repressió franquista va ser duríssima, amb nombrosos assassinats i execucions sumàries.

L'exèrcit republicà va decidir emprendre un gran atac per sorpresa i una mica a la desesperada per mirar de trencar el front. La nit del 25 de juliol de 1938, centenars de barcasses van transportar les tropes republicanes a la riba dreta de l'Ebre i van sorprendre les tropes rebels, que van caure presoneres o es van retirar.

Franco només va reaccionar obrint les comportes de l'embassament, inundant la part baixa de l'Ebre per deixar incomunicat...

El Bienni Progressista (1854-1856)

L'Alçament i el Manifest de Manzanares

El Bienni Progressista es va iniciar amb l'alçament dels progressistes, demòcrates i moderats defraudats. Aquest període va començar amb el Pronunciament de Vicalvarada. Leopoldo O'Donnell va quedar al capdavant i va crear la Unió Liberal.

Es va elaborar el Manifest de Manzanares, que demanava:

• El compliment de la Constitució del 1845.
• La reforma de la llei electoral.
• La reducció d'impostos.
• La restauració de la Milícia Nacional.

Govern i Principis Progressistes

La presidència va recaure en Espartero, amb O'Donnell com a ministre de Guerra. Es van convocar eleccions, que van guanyar els progressistes, amb el suport d'alguns demòcrates.

Es van instaurar els principis...