Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Lliga Regionalista

Sorgeix de la insatisfacció de la burgesia després del desastre del 98. El 1901, en les eleccions de diputats a les Corts, destaca la candidatura dels quatre presidents.

Solidaritat Catalana

El novembre de 1903 es produeix l'assalt al setmanari Cu-cut! i a La Veu de Catalunya. El govern respon amb la supressió de garanties constitucionals i la Llei de Jurisdiccions, que portava els atacs a la pàtria i als símbols davant tribunals militars. A Barcelona s'organitza la Festa de l'Homenatge i, el maig de 1906, una gran manifestació organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana.

Política cultural del catalanisme

• 1906: Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• Creació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

El Socialisme Utòpic a Espanya i Catalunya

El socialisme utòpic va rebre la influència dels corrents de pensament que es difonien per Europa. Són models teòrics de societat caracteritzats per l'harmonia i la valoració del treball. A Espanya, aquest corrent es va estendre durant la dècada dels anys 1840.

El socialisme utòpic a Catalunya

• Etienne Cabet: Va tenir un gran èxit amb les doctrines de la seva obra «Viatge a Icària». Es va realitzar un intent de concreció als EUA amb un gran nombre de seguidors catalans, que va acabar en fracàs.
• Narcís Monturiol: Va estendre aquestes idees mitjançant articles a la revista «La Fraternitat».

El socialisme utòpic a Cadis i altres influències

• Joaquim Abreu: Va presentar el projecte de Fourier

El primer factor va ser el projecte de reforma de l’administració local impulsat per Maura, que els membres de la Lliga volien negociar amb Madrid com un primer pas cap a la descentralització i que l’esquerra solidària rebutjava per poc democràtic.

Un segon punt de discòrdia va arribar quan la Lliga es va oposar a un projecte de l’Ajuntament de Barcelona que comportava la introducció a les escoles municipals de la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa.

El catalanisme d’esquerres

Els escindits de la Lliga l’any 1904 van fundar el Centre Nacionalista Republicà, un partit que es definia com anacionalista, democràtic i republicà i al qual van afegir-se alguns militants provinents del federalisme. Va...

La Convenció Jacobina: el Terror

Els darrers dies de maig i els primers de juny del 1793, amb el suport dels sans-culottes als carrers, els jacobins varen arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i inauguraren l'etapa de la Convenció jacobina, la més radical de la Revolució. Varen aprovar una nova Constitució (1793) que va establir la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Emparant-se en l'excepcionalitat de les circumstàncies (guerra, contrarevolució, etc.), establiren un govern revolucionari que va suspendre les garanties constitucionals i va iniciar una política coneguda com el Terror, que tenia com a objectiu vèncer els enemics interiors i exteriors de la revolució i satisfer els grups populars...

1854–1856. Bienni progressista

Hi ha un pronunciament del general O'Donnell i els progressistes arriben al govern recolzats per la petita i mitjana burgesia, que esperava canvis. Es crea la constitució de 1856 de caràcter progressista, però no arriba a ser vigent. Aquesta constitució reflecteix l'ideari progressista: sobirania nacional, àmplia declaració de drets, llibertats i tolerància religiosa.

Altres aspectes destacats eren:

• dues cambres escollides per la nació mitjançant un ampli sufragi censatari;
• renovació d'un quart dels diputats cada cop que hi ha eleccions;
• les Corts tenen autonomia respecte del rei i s'han de reunir almenys quatre mesos l'any;
• limitació del poder de la corona;
• establiment d'eleccions municipals i de milícies

3) La restauració d'un nou mapa d'Europa

Els beneficiaris d'aquesta remodelació van ser l'imperi rus, l'imperi austríac i el regne de Prússia. Gran Bretanya va mantenir la seva hegemonia marítima i França va recuperar les seves fronteres de 1789.

4) El mapa resultat de l'any 1815

El mapa resultat de l'any 1815 és el següent:

• Àustria es va expandir per la península Itàlica.
• Rússia s'expandí cap a l'oest.
• Prússia va veure incrementat el seu territori.
• Es va formar el regne dels Països Baixos, integrant Holanda, Bèlgica i Luxemburg.
• Suècia va anexionar Noruega.
• Es van restablir els Estats Pontificis.

Es va reconèixer la neutralitat de Suïssa.

1. Les revolucions liberals

a) Liberalisme i nacionalisme

Els liberals defensaven la llibertat a...

Els nacionalismes (1848-1871)

La nació: les monarquies absolutes eren de sobirania reial i propietat del rei. Les nacions de sobirania nacional són propietat dels ciutadans. El sentiment nacional, influït per l'esperit romàntic, va beure de l'exaltació de la identitat pròpia: una llengua, una història, una cultura i una religió comunes.

Tipus de nacionalismes

• Nacionalismes disgregadors: part dels moviments nacionalistes van tenir un caràcter desintegrador: pretenien separar-se d'una unitat política més gran i formar el seu propi estat. Només van tenir èxit a Bèlgica i Grècia.
• Nacionalismes unificadors: moviments nacionalistes d'integració que pretenien unir en un sol estat nació (estat que s'identifica amb una nació, sense reconèixer

Anàlisi de Documents sobre la Restauració Borbònica

Text 1: Constitució de la Monarquia Espanyola (1876)

Aquest fragment correspon a la Constitució de la Monarquia Espanyola, aprovada el 30 de juny de 1876. Aquesta llei fonamental va proporcionar el marc legal al sistema polític de la Restauració. Es tracta d'una font primària.

Idees principals i context històric

• Els articles reproduïts fan referència a la confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Es tracten els drets d'opinió i reunió dels espanyols.
• S'estableix l'organització del poder legislatiu.

Aquest text va estar vigent fins a la dictadura de Primo de Rivera. Va ser aprovat durant la Restauració borbònica amb la proclamació d'Alfons XII (fill d'Isabel II) i va tenir el polític...

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La Primera Guerra Carlina va durar set anys (1833-1840). Es va caracteritzar per l'enfrontament entre petites partides de voluntaris reialistes, que actuaven en guerrilles, i l'exèrcit regular fidel al govern. Va ser una guerra destructiva i extremadament violenta.

El 1833, el País Basc, Navarra i Catalunya van veure l'aixecament de partides reialistes. El 1834, amb la incorporació d'alguns oficials de l'exèrcit, els carlins estenien la revolta a la major part del País Basc. El 1830, els carlins van intentar estendre la revolta a altres llocs de la península, però no van aconseguir cap suport. A Catalunya, els carlins van tenir alguns èxits a partir del 1835, quan el govern va haver d'enviar tropes...

Les Corts de Cadis i 1aConstitucioAl 1808 es van formar a Espanya 13 juntes de manera espontanea.Alguns dels seus representants van constituir la junta suprema central governativa del regne, que va assumir la regència fins que no tornés Ferran VII, a qui consideraven rei legítim.La junta central es va proposar fomentar la creació de noves juntes,dirigir els afers públics,combatre els francesos i redactar una constitució per al regne.Moltes institucions es van plantejar si calia obeir al rei Josep I i les institucions de la corona, o be els representants de la junta.A partir d'aquestes alternatives es van constituir dos bandols:els afrancesats i els resistents.Els resistents es van subdividir en liberals, que pretenien un regim polític...