Amadeu de Savoia i el Bienni Progressista: Espanya 1854–1873
Amadeu de Savoia (1871–1873)
Amadeu de Savoia va ocupar el tron des de gener de 1871 fins a febrer de 1873, dos escassos anys en els quals va haver d'enfrontar-se a greus dificultats des del moment de la seva coronació. Pocs dies abans de la seva arribada, el seu principal valedor, el general Juan Prim, va ser assassinat per un anarquista. Amb aquest assassinat, el nou govern d'Espanya va perdre la persona que, de fet, mediava entre les diferents forces polítiques.
La inestabilitat política i les discrepàncies entre els partits del govern es van manifestar en les tres eleccions generals i els sis governs diferents que hi va haver durant aquest breu regnat. A més, existia una oposició al règim per part de diversos sectors:
- Carlistes, que s'havien aixecat en armes el 1872.
- Alfonsins, dirigits per Cánovas del Castillo, partidaris que el fill d'Isabel II, Alfons, fos rei.
- Republicans, contraris a tota forma de monarquia, que van protagonitzar diverses insurreccions armades a Andalusia i Catalunya.
En aquestes insurreccions es van barrejar reivindicacions populars com el repartiment de terres, l'abolició de les quintes i dels impostos de consum, posant de manifest la falta de suport popular al nou monarca.
Davant aquesta situació, Amadeu de Savoia va abdicar i les Corts, en una reunió d'ambdues cambres no prevista en la Constitució de 1869, van proclamar la Primera República l'11 de febrer de 1873.
Bienni progressista (1854–1856)
El Bienni progressista és el nom amb el qual es coneix el període de la història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va intentar reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat des de 1844 pel Partit Moderat, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
El 1854 es va nomenar Espartero com a president del Consell de Ministres i aquest va formar el govern en coalició amb Leopoldo O'Donnell. Es va redactar una nova constitució que no va ser promulgada: la Constitució de 1856. Aquesta constitució era considerada molt democràtica i preveia, entre altres coses:
- Sufragi censatari molt ampli.
- El dret de veto reial quedava eliminat.
- El govern emana del parlament i no del rei.
- Jurats populars.
- Milícia nacional.
La constitució va anar acompanyada d'alguns decrets i mesures concretes, entre els quals destaquen:
- Llibertat d'associació.
- Reinici de la desamortització.
- Venda de terres comunals.
La desamortització de Madoz va permetre al govern progressista obtenir garanties per poder aconseguir un préstec de la banca estrangera, ja que la hisenda estatal estava en dèficit crònic.