Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'Estatut Reial de 1834

El govern de Martínez de la Rosa, un liberal clàssic que s'havia tornat més conservador, va promulgar l'Estatut Reial de 1834. Aquest era un text pseudoconstitucional, una carta atorgada que restablia el poder reial sobre les Corts.

Les Corts eren bicamerals:

• Pròcers: escollits pel rei entre la noblesa.
• Procuradors: escollits per sufragi censatari molt restringit (només el 0,15% de la població).

L'Estatut no reconeixia la sobirania nacional ni la declaració de drets, la qual cosa va generar una gran oposició dels progressistes, que reclamaven la Constitució de 1812.

Va tenir una vigència de dos anys, durant els quals es van succeir quatre governs de polítics moderats. Els dos problemes principals van ser l'oposició...

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Crisi de la Revolució (1866-1868)

La crisi que va precedir la Revolució de 1868 va ser de doble naturalesa:

• Econòmica: Financera, industrial i de subsistència.
• Política: Organització de l'oposició amb el Pacte d'Ostende (1867) i el desgast del govern moderat.

La Revolució de 1868 i el Govern Provisional

La Revolució de 1868 va començar amb un pronunciament militar liderat per Prim i Serrano (monàrquics), que no va tenir en compte els demòcrates. Es va establir un Govern Provisional entre progressistes i unionistes.

El 1869 es van celebrar eleccions a Corts Constituents i es va redactar una Constitució que establia:

• Monarquia
• Sufragi universal masculí
• Sobirania nacional
• Divisió de poders
• Garantia de drets

Ministeri de Foment, Comissió de Reformes Socials

Aquest text

A) Aquest text és de font primària, de caràcter públic, i tracta sobre l'explotació en el treball infantil.

B) El context històric és de finals del segle XIX. Aquesta informació la tenim gràcies als que formaven part del moviment obrer. Durant el segle XIX, molts homes, dones i nens van començar a treballar a les fàbriques, però les condicions de vida que tenien eren nefastes. El moviment obrer volia canviar aquesta situació, ja que rebien uns salaris que amb prou feines els permetien menjar, no tenien seguretat davant d'algun accident o malaltia, ni tampoc tenien com sobreviure quan es fessin vells. Treballaven moltes hores, sis dies a la setmana, etc.

C) Deduïu de la...

L'anarquisme a Catalunya i la seva influència social

Les idees anarquistes van tenir, al contrari de les socialistes, un èxit notable entre el moviment obrer de Catalunya i la població camperola espanyola, sobretot a Andalusia. Aquestes idees se centraven en dos principis bàsics: la llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena i la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa.

Difusió i organització del moviment

Eren idees directes i senzilles que van despertar un gran entusiasme. El fet que el moviment anarquista no tingués fitxers ni organització burocràtica no ens permet saber amb certesa el nombre d'afiliats, tot i que els seus seguidors devien ser nombrosos. La Revista Social, que es començà a publicar a la dècada...

El Programa Solidari i el Programa del Tívoli

a) El text és un fragment del Programa del Tívoli, escrit per la coalició electoral Solidaritat Catalana. És de caràcter polític i es tracta d’una font primària, contemporània als fets. El tema principal és el Programa Solidari.

El moviment de la Solidaritat Catalana

b) El rebuig massiu de la Llei de jurisdiccions va gestar un moviment patriòtic de refermament de la personalitat catalana i de compromís en la lluita pels drets de Catalunya. Aquest fou l’origen de la Solidaritat Catalana (1906), una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes (des dels carlins fins als republicans federals passant per la Lliga Regionalista), llevat dels partits dinàstics (conservador...

Inicis de la Transició Espanyola (1975-1978)

La mort de Franco (20-XI-75) va convertir Joan Carles I en rei d’Espanya (22-XI-75). Aquest va jurar fidelitat als “Principios del Movimiento” i va prendre possessió de la Corona davant les Corts franquistes.

La Transició cap a la Democràcia

Alternatives al Postfranquisme

A la mort de Franco (postfranquisme) hi havia tres alternatives principals:

1. Continuïtat: Que el règim continués sense cap canvi sota el comandament de Joan Carles I, que havia jurat fidelitat als principis del Movimiento. Aquesta era l’opció dels immobilistes, és a dir, els sectors ultrafranquistes.
2. Reformista: Sectors moderats del franquisme que pretenien una evolució cap a la democràcia a partir d’una transformació

Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia

August: Orígens i la Crisi de la República

Orígens i Adopció per Juli Cèsar

L'emperador August va néixer amb el nom de Gai Octavi Turí. Era fill de Gai Octavi Turí i Àtia Balba la Menor, i nebot-net de Juli Cèsar.

L'assassinat de Cèsar i la reacció de Marc Antoni

L'any 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat per un grup de senadors, pertanyents al grup dels “optimates”. En un primer moment, el cònsol Marc Antoni, partidari de Cèsar, va pactar amb els conspiradors, però durant el funeral va atiar el poble contra ells i va començar l'enfrontament entre els partidaris dels assassins i els partidaris de Cèsar.

De manera sorprenent, Juli Cèsar va deixar tota la seva fortuna al seu nebot-net, que tenia només 18 anys, i el va adoptar...

L'etapa de José María Aznar i el Partit Popular (1996-2004)

Les eleccions de 1996 van ser guanyades pel Partit Popular (antiga Aliança Popular). El seu líder, José María Aznar, fou escollit president, però va haver de cercar el suport de formacions nacionalistes per aconseguir la majoria absoluta. El primer govern Aznar va posicionar-se al centre per poder mantenir el suport dels seus socis parlamentaris.

Economia i integració a la Unió Europea

L’objectiu era la contenció de la crisi econòmica que des del 1992 havia frenat el creixement i havia fet augmentar l’atur. Un gran èxit del PP va ser establir les condicions que exigia la UE per a l’ingrés d’Espanya en el primer grup de països que havien d’implantar l’euro el...

Estat Liberal

L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim. És el sistema polític propi del començament de l'edat contemporània, en la nova formació econòmica social que pot anomenar-se Nou Règim o Règim Liberal. La seva durada en el temps pot entendre's com a contínua fins a l'actualitat o limitar-se fins al període d'entreguerres, en què clarament entra en crisi. La forma d'estat no és determinant per a la seva caracterització atès que pot ser tant una monarquia constitucional, una monarquia parlamentària o una república.

Sufragi Censatari

Per sufragi censatari (o restringit) es denomina al sistema electoral que condiciona el dret...