Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El Paper Polític de l'Església Catòlica (S. XX)

El Suport Fonamental al Règim Franquista

L'exèrcit va ser el suport fonamental del règim en els seus començaments, però no menys decisiu va ser el suport de l'Església, fins al punt que s'ha pogut qualificar el nou estat espanyol com l'últim estat teocràtic d'Europa.

Des del començament, l'Església Catòlica es va posar al costat del bàndol nacionalista i va fer propaganda antiroja. A més, va permetre que Franco es comportés com en una Monarquia absoluta on ell era el rei designat per Déu. De fet, Franco va assumir la responsabilitat dels seus actes davant Déu i davant la Història.

Consolidació del Nacionalcatolicisme i Control Social

L'Església Catòlica va tenir un paper destacat...

Evolució del bàndol republicà: guerra i revolució

El paper dels sindicats obrers a la zona republicana per aturar el cop d’estat desborda els governs, que no controlen la situació, configurant-se diferents comitès revolucionaris locals dels partits i sindicats d’esquerres. S’inicia una repressió violenta, espontània i impulsiva contra tot sospitós de donar suport al cop d’estat: militars, eclesiàstics, gent de dretes i empresaris.

Al setembre del 1936, a Madrid, es forma un govern de concentració amb la presidència de Largo Caballero, integrat per republicans, socialistes i comunistes. Al novembre, el govern es trasllada a València i s’hi incorporen quatre ministres de la CNT-FAI, entre ells tres catalans: Joan Garcia Oliver,...

La Insurrecció Militar i l'Inici de la Guerra Civil

La insurrecció militar començà a Melilla el 17/07/1936. Franco volava de Canàries al Marroc per posar-se al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. El general Romerales fou afusellat (cap militar de Melilla). Els insurrectes volien una nova legalitat des de la violència. Queipo de Llano (Sevilla) i, durant la nit, Mola i altres caps militars van declarar l'estat de guerra a la resta d'Espanya.

Avanç Insurgent i Defensa Republicana

L'objectiu militar dels insurrectes era Madrid. Mola envià columnes de falangistes i requetés des de Pamplona, Valladolid i Burgos. L'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit passar finalment l'estret de Gibraltar gràcies a l'aviació alemanya. A la península, Franco...

Decret de Col·lectivitzacions a Catalunya (1936)

Context i Anàlisi

Aquest document és un decret públic de la Generalitat de Catalunya del 24 d'octubre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. El tema principal és el Decret de Col·lectivitzacions.

Context Històric

El Consell d'Economia, creat l'11 d'agost de 1936, buscava implementar una reforma econòmica amb un pla socialista. El decret es divideix en dues parts: la justificació, que al·ludeix al cop d'estat del 18 de juliol contra la República, i la descripció de la reforma.

El decret comença identificant el Consell de la Generalitat i les causes de la seva promulgació: les pèrdues materials, la manca de matèries primeres, l'impacte econòmic de la guerra i la interrupció del...

L'Absolutisme Monàrquic Borbònic

En l'absolutisme monàrquic, el rei és l'encarregat de controlar i governar els territoris i se situa al capdavant de les institucions i corts. El seu poder és il·limitat. Els Àustries havien dut a terme aquest sistema de poder durant els segles anteriors a Castella. Els Borbons intentaren imposar l'absolutisme monàrquic seguint les passes de Lluís XIV a França.

Decrets de Nova Planta

Els Borbons assumiren la tasca d'unificar i reorganitzar els regnes peninsulars. Així, es perdé la sobirania, sobretot dels territoris de la Corona d'Aragó, que passà a tenir un model centralista. Felip V abolí les institucions polítiques i les corts a través dels Decrets de Nova Planta i imposà les de Castella. València,...

El Bienni Conservador (1933-1935)

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre de 1933. Gràcies a la Constitució de 1931, les dones podien votar per primera vegada. L'esquerra, amb republicans i socialistes, va presentar candidatures separades. La dreta, en canvi, es va presentar unida i organitzada.

Eleccions de 1933: Resultats i Context

El resultat va ser la victòria dels partits de centredreta. Els que van obtenir millors resultats van ser el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles.

El Primer Govern del Bienni

Niceto Alcalá Zamora va confiar la formació de govern al Partit Republicà Radical perquè es veia amenaçat per la CEDA, que volia reformar la Constitució.

Polítiques Clau del Govern Conservador

El...

Conflictes Socials durant la Segona República: Del 6 d'Octubre a la Guerra Civil

El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb el crack del 29. La crisi va aturar l'emigració a Amèrica, la qual era una vàlvula d'escapament per l'atur crònic de regions com Galícia.

La crisi va agreujar els problemes interns de l'economia espanyola durant l'etapa republicana, com l'atur agrícola i el repartiment desigual. A aquests s'hi van afegir problemes polítics i econòmics. El creixement salarial i agrícola no va anar acompanyat d'un creixement paral·lel de productivitat, fet que va provocar la disminució de beneficis.

Les tensions socials van anar augmentant cada vegada més fins a provocar...

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Introducció al conflicte

La Guerra Civil espanyola va durar del 18 de juliol de 1936 a l'1 d’abril de 1939.

Els bàndols enfrontats

• Bàndol Republicà: Partidaris de la República, anarquistes i revolucionaris. Van rebre ajuda de les Brigades Internacionals.
• Bàndol Insurrecte o Nacional: Pretenia enderrocar la República. Va rebre ajuda d'Itàlia i Alemanya.

Situació política abans de la Guerra

• A principis de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions. Manuel Azaña va ser president fins al maig, i a partir de maig, Santiago Casares Quiroga.
• Es va concedir l’amnistia als presos dels Fets d’Octubre del 34, es va restablir la Generalitat i es van recuperar els diferents estatuts de la península.
• També

La Construcció de la Democràcia a Espanya

Primers Passos cap a la Democratització

La democratització es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre:

• La llibertat sindical.
• Una amnistia per a delictes polítics comesos durant el franquisme.
• La legalització dels partits polítics (amb l'excepció, en un primer moment, del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Esquerra Republicana i altres partits d'esquerra).

Es va dissoldre el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, així com el Sindicato Vertical, i també es van anar desmantellant progressivament totes les institucions franquistes. D'altra banda, Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles per tal de legitimar...

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,