Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'Estatut de Núria i les forces polítiques catalanes (1931-1936)

HistòriaActualitzat el 3,2 KB

L'Estatut de Núria (1931): La Proposta Inicial

Catalunya era definida com un Estat autònom dins la República Espanyola, i es defensava l’estructuració de l’Estat espanyol com una federació de tots els pobles hispànics. El català era considerat llengua oficial de Catalunya. La Generalitat assumiria competències en:

  • Ensenyament i cultura
  • Regulació de dret civil i tribunals de justícia
  • Obres públiques i sanitat
  • Agricultura i règim municipal
  • Policia i ordre públic

El Referèndum i l'Aprovació Popular

L’Estatut de Núria va ser sotmès a votació pels ajuntaments. El 2 d’agost de 1931 es va convocar un referèndum que va ser aprovat pel 99,4% dels votants.

L'Aprovació de l'Estatut de 1932 a les Corts

El maig de 1932 es va debatre el...

Continua llegint "L'Estatut de Núria i les forces polítiques catalanes (1931-1936)" »

Causes i fases de la Segona Guerra Mundial: la guerra llampec i la campanya de Rússia (1939-1941)

HistòriaActualitzat el 2,8 KB

Causes de la Segona Guerra Mundial

Les principals causes van ser els conflictes no resolts a la fi de la Primera Guerra Mundial, les conseqüències de la crisi econòmica del 1929 i la política agressiva dels estats totalitaris com ara Alemanya, Itàlia i el Japó, personificada d'una manera especial en la figura d'Adolf Hitler. Les democràcies occidentals, debilitades pels problemes econòmics, van cedir a les exigències de Hitler creient que d'aquesta manera impedien una guerra que no volien.

Les Fases de la Guerra

La guerra llampec (1939-1941)

Aquesta etapa inicial es va caracteritzar per una sèrie d'ofensives ràpides i contundents:

  1. Ofensiva a Polònia: La primera ofensiva va ser la de Polònia. L'URSS, per la seva banda, aprofità l'avinentesa
...
Continua llegint "Causes i fases de la Segona Guerra Mundial: la guerra llampec i la campanya de Rússia (1939-1941)" »

La Renaixença catalana: revifalla nacional, literària i teatral del segle XIX

HistòriaActualitzat el 3,5 KB

La Renaixença: Revifalla Nacional i Cultural a Catalunya

Al llarg del segle XIX es va produir a Catalunya un moviment de revifalla nacional i cultural que va rebre el nom de Renaixença. Els objectius bàsics eren enfortir la consciència nacional catalana i recuperar la llengua i la literatura.

Objectius i Primeres Iniciatives

Per assolir aquests objectius, els escriptors van posar la mirada en el passat medieval i en la cultura popular. L'any 1858, Antoni de Bofarull va editar un recull de poemes, adscrits al corrent historicista, amb el títol de "Los Trobadors Nous".

L'any següent, Víctor Balaguer publicà una nova antologia, "Los Trobadors Moderns", on figuraven autors de signe més liberal.

Restauració dels Jocs Florals

L'any 1859 es va...

Continua llegint "La Renaixença catalana: revifalla nacional, literària i teatral del segle XIX" »

Restabliment de la Generalitat de Catalunya (1976-1978): transició democràtica

HistòriaActualitzat el 2,68 KB

Restabliment de la Generalitat

Generalitat: Arias Navarro proposava un règim administratiu especial per a les quatre províncies catalanes i arribaria a ser una Mancomunitat de Diputacions amb un Estatut d’Autonomia.

El Consell de Forces Polítiques de Catalunya

(organisme que aplegava els partits polítics catalans) mostra interès per preparar la transició a la democràcia. Avancen les negociacions entre l'oposició catalana i el conjunt de forces democràtiques espanyoles, i van assumir les demandes del restabliment de l’autonomia política en les “nacionalitats històriques”.

L'Oposició organitzava

Les forces antifranquistes i van haver-hi mobilitzacions i manis (1 i 8 de febrer de 1976 - dues grans manifestacions a Barcelona molt...

Continua llegint "Restabliment de la Generalitat de Catalunya (1976-1978): transició democràtica" »

Construcció de l'Estat liberal a Espanya (1833-1840): regències i Primera Guerra Carlina

HistòriaActualitzat el 3,57 KB

El Regnat d'Isabel II: La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1840)

La Proclamació d'Isabel II i l'Època de Regències

  • Mort de Ferran VII (1833). La Pragmàtica Sanció anul·la la Llei Sàlica, permetent la successió femenina.
  • Proclamació d'Isabel II.
  • Època de Regències (1833-1840): Maria Cristina.

Inestabilitat Política i Canvis Constitucionals

  • Inestabilitat política, governs progressistes i moderats.
  • Pronunciaments militars.
  • Política centralista.
  • Dues constitucions: Estatut Reial (1834) i Constitució (1837).

La Primera Guerra Carlina (1833-1839)

Causes i Bàndols en Conflicte

El conflicte s'inicia perquè Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII) vol ser rei, escalant la Primera Guerra Carlina (Isabelins vs. Carlins).

Isabelins (Liberals)...

Continua llegint "Construcció de l'Estat liberal a Espanya (1833-1840): regències i Primera Guerra Carlina" »

La Guerra Freda (1945-1991): resum, característiques i fases

HistòriaActualitzat el 3,55 KB

Precedents i el Nou Ordre Mundial

Guerra Freda (1945-1991): Els precedents se situen al final de la Segona Guerra Mundial, que va donar pas a una pau fictícia i a un nou ordre mundial definit a les conferències de Ialta i Potsdam (creació del Tribunal de Nuremberg i noves fronteres a Europa).

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'ONU és un organisme internacional que va promulgar la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948.

Les Dues Superpotències i la Guerra Freda

El món es va dividir entre dues superpotències: els EEUU (capitalisme i democràcia parlamentària) i l'URSS (socialisme i democràcia popular). Entre totes dues hi havia una gran tensió que va originar la Guerra Freda, un sistema de relacions internacionals que...

Continua llegint "La Guerra Freda (1945-1991): resum, característiques i fases" »

Guerra Civil Espanyola: bàndols, fases i desenllaç (1936-1939)

HistòriaActualitzat el 11,26 KB

Els Bàndols de la Guerra Civil Espanyola

Els Insurrectes o Bàndol Nacional

Estava format per militars conservadors, monàrquics, grups catòlics tradicionals, falangistes i carlins. En general, eren aquells sectors que s’oposaven a les reformes republicanes. Eren anomenats “feixistes” pel bàndol contrari, mentre que ells mateixos es feien dir “Nacionals”. El seu objectiu declarat era restablir l’ordre per, més endavant, poder recompondre un poder civil, ja fos en forma de monarquia o d'una república diferent.

Els Lleials a la República o Bàndol Republicà

Compost per les classes mitjanes republicanes, sectors de la petita burgesia, classes populars (obrers industrials i pagesos sense terres), intel·lectuals, i part de les forces...

Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: bàndols, fases i desenllaç (1936-1939)" »

Guerra Civil Espanyola: causes, fases i conseqüències clau

HistòriaActualitzat el 5,01 KB

Guerra Civil Espanyola: Context i Inicis

Causes del Conflicte

  • Xoc Ideològic: Enfrontament entre Carlins/Nacionalistes (clericals, nacionalistes, classes altes) i Liberals/Republicans (laics, liberals, classes populars).
  • Tensions Polítiques: Reformes del Bienni d'Esquerres i contrareformes del Bienni de Dretes.
  • Assassinats Clau: Assassinats de José Castillo i Calvo Sotelo.
  • Crisi Generalitzada: Problemes agraris, socials, laborals, militars, etc.
  • Context Internacional: Ascens dels feixismes a Europa i conspiracions contra la República.

Protagonistes Principals

Entre els líders i grups destacats hi trobem:

  • Francisco Franco: Líder des d'Àfrica.
  • Emilio Mola: Director de la revolta, amb els carlins a Pamplona.
  • Unión Militar Española (UME)
  • Carlins
  • Falangistes
  • Altres
...
Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: causes, fases i conseqüències clau" »

El Memorial de Greuges de 1885: història i reivindicacions

HistòriaActualitzat el 2,23 KB

El Memorial de Greuges de 1885

a) Naturalesa del document

Aquest text és una font primària (contemporània dels fets) consistent en un document públic de caire polític. Es tracta d'un escrit o memorial presentat al rei Alfons XII, on es recullen un seguit de queixes sobre la situació politicoadministrativa, lingüística i legal de Catalunya.

b) Context històric i objectius

El Memorial, dirigit al rei Alfons XII, era un document defensiu que denunciava el centralisme i demanava:

  • El proteccionisme econòmic per a la indústria catalana, amenaçada pels tractats de comerç amb França i Gran Bretanya.
  • El manteniment del dret civil català davant l'amenaça governamental d'elaborar un nou codi civil únic per a tota Espanya.

Va ser la primera mobilització...

Continua llegint "El Memorial de Greuges de 1885: història i reivindicacions" »

Conflicte rabassaire i evolució industrial a Catalunya (1891-1939)

HistòriaActualitzat el 3,4 KB

El Conflicte Rabassaire i la Unió de Rabassaires

A Catalunya, la tensió social al camp va ser provocada pel conflicte entre els rabassaires i els propietaris de les terres. La primera crisi va tenir lloc el 1891, quan els ceps van morir a causa de la fil·loxera. Els propietaris van aprofitar per a establir contractes més favorables per a ells. Aquesta situació va desencadenar la reacció dels pagesos, que es van organitzar en una primera Unió de Rabassaires (1891).

Entre 1891 i 1896, els pagesos revoltats van declarar les vinyes a aquells propietaris que no volien negociar. Fins al 1917, el camp català va experimentar un període de relativa pau. No obstant això, entre 1917 i 1922, es va retornar a una situació de violència, paral·lela...

Continua llegint "Conflicte rabassaire i evolució industrial a Catalunya (1891-1939)" »