Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

 3.1 L'ESTATUT DE Núria (GENERALITAT)

Les negociacions amb el govern provisional de la Repu van donar lloc a un govern autonomic amb el nom historic de la Generalitat de Cat. Aquesta nova institució va quedar en mans de republicans i catalanistes desquerres. La asca primordial va ser lelaboracio dun projecte esttu d'autonomia. Els 46 membres de la Diputació provisional presidit per Jaum Carner, es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d'Estatut, liurat al govern el 20 juny 1931. L'esttu de Núria partia del fet que la Repu havia de tenir un caracter federal i la sobirania era del poble de Cat.Definia Cat com un estat autonom dins de la Repu espanyola, declarava el catala llengua oficia. La genralitat assumia competencies...

La rereguarda és la part d'un país que no està afectada per combats directes dins d'una guerra. Com en tots els conflictes, la població civil va patir la Segona Guerra Mundial de manera profunda.

Les principals preocupacions de la població

A més dels bombardejos, la població tenia tres grans preocupacions:

• L'alimentació: escassetat i racionament.
• La repressió: especialment als països ocupats pels nazis o els japonesos.
• El risc de deportació: enviament a camps de treball forçat.

L'impacte econòmic i l'escassetat

A la rereguarda hi havia molta escassetat d'aliments, fet que dificultava les condicions de vida. Això es devia a la disminució de la producció i de l'intercanvi de productes alimentaris, que es destinaven prioritàriament a...

L'opció per l'autarquia

L'opció per l'autarquia. Un dels objectius econòmics del franquisme era l'autarquia (autosuficiència econòmica). La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació:

• La regulació del comerç exterior.
• El foment de les indústries bàsiques i d'interès estratègic.
• L'aplicació de racionament i controls interns: escassetat → cartilles de racionament.

Escassetat i mercat negre

Escassetat i mercat negre. Les famílies no tenien accés a molts productes bàsics, fet que va afavorir l'aparició d'un mercat negre estès.

Condicions de vida i treball

Condicions de vida i treball. A l'àmbit rural es va impulsar una contrareforma agrària. La majoria de la població va patir un fort deteriorament de les condicions...

Les bases ideològiques i la institucionalització del franquisme (1939-1959)

La dictadura del general Franco es va configurar com un sistema polític personalista i autoritari que, a diferència dels feixismes europeus derrotats en la Segona Guerra Mundial, va aconseguir perdurar durant gairebé quaranta anys. Aquesta supervivència es va deure a una sòlida estructuració ideològica i a un complex procés d'institucionalització legal que va substituir la sobirania popular per una estructura corporativa.

Les bases ideològiques del règim

En l'àmbit de les bases ideològiques, el règim es va sustentar sobre el que es coneix com a «pluralisme limitat», una coalició de forces conservadores (falangistes, militars, catòlics i monàrquics)...

Socialisme Utòpic: Orígens i Característiques

El socialisme utòpic va sorgir com a hereu de la tradició il·lustrada francesa i de la filosofia més radical de la Revolució Francesa. Els seus defensors eren admiradors del jacobinisme revolucionari i van posar la qüestió social, el problema més greu generat per la industrialització, al centre del debat. Friedrich Engels els va qualificar posteriorment d'utòpics.

Característiques Principals de les Escoles Utòpiques

• Substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva (sense ser propietat estatal).
• Defensa de la llibertat i la democràcia, amb èmfasi en la sobirania popular.
• Proposta de reformes per millorar la situació del proletariat.
• Reconeixement de l'existència de

Legislació Franquista (Dècada dels 40)

De la legislació franquista de la dècada dels 40 destaca:

• Llei d'Unitat Sindical (1940): El ministre del govern de Franco que manava en el sindicat (CNS) controlava el funcionament dels sindicats verticals, establint quins empresaris i treballadors s’integraven en un sindicat per branques de producció.
• Llei de les Bases del Règim Local (1945): Es va establir un sistema de formació dels ajuntaments, partint de la població addicta al règim. Els regidors dels ajuntaments eren elegits dins de cada municipi pels representants de 3 grups socials: famílies benestants franquistes, el sindicat vertical i entitats econòmiques o culturals.

1.2 Política Internacional del Franquisme

La primera etapa de la...

L'Obra de Govern de la Generalitat Republicana

Un cop aprovat l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va ser força important, sobretot si tenim en compte que el període efectiu de govern autonòmic només va durar des del novembre del 1932 fins a l'octubre del 1934, en què l'Estatut i la Generalitat van ser suspesos pel nou govern de centredreta.

Actuacions en l'àmbit econòmic i agrícola

Un primer camp d'actuació del govern de la Generalitat va ser l'econòmic: es van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i centres d'experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema...

El Programa Solidari

a) És un document textual de font primària (contemporània als fets) de caràcter polític. El tema principal són els principis bàsics del Programa de Tívoli (1907).

El Moviment Solidari

b) El rebuig massiu de la Llei de Jurisdiccions va gestar un moviment patriòtic de refermament de la personalitat catalana i de compromís en la lluita pels drets de Catalunya. Aquest fou l'origen de Solidaritat Catalana (1906), una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes, llevat dels partits dinàstics i dels lerrouxistes.

Per a les eleccions del 1907, els partits de Solidaritat van decidir presentar una candidatura conjunta i un programa comú (Programa de Tívoli), que defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions...

El concepte de socialisme utòpic

Aquest terme el va donar a conèixer Engels en el seu llibre Del socialisme utòpic al socialisme científic, per criticar una ideologia que considerava ingènua i poc realista.

Característiques principals

• Defensa de la natura: encara que no s’oposen al progrés tecnicocientífic.
• Model social perfecte: volien aconseguir una societat ideal, si bé no qüestionaven l’existència de classes socials.
• Propietat privada: no la qüestionaven, però proposaven l’organització dels treballadors en cooperatives per poder repartir beneficis.
• Rebuig a la violència: no la consideraven un mitjà vàlid per aconseguir una societat més justa.
• Educació i propaganda: creien que els canvis arribarien mitjançant l'educació

1. L'Estructura del Nou Estat

4.1 Les Lleis Fonamentals

L'establiment de lleis bàsiques per organitzar jurídicament l'Estat franquista, com la Llei Orgànica de l'Estat (1966), va ser clau. El primer tret del nou Estat va ser la concentració de poders en Franco. El 1938 es va establir el Fuero del Trabajo (llei fonamental d'inspiració feixista).

Es va instaurar el Fuero de los Españoles, que pretenia aparentar que a l'Espanya de Franco els ciutadans gaudien de llibertats polítiques, i la Llei de Referèndum Nacional.

La Llei de Successió (1947) va permetre a Franco designar el seu successor 'a títol de Rei'. La Llei de Principis del Movimiento Nacional (1958) va enfortir el Movimiento Nacional com a únic partit.

4.2 La Democràcia Orgànica

Per...