Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Anàlisi històrica de la Setmana Tràgica de 1909

HistòriaActualitzat el 2,75 KB

Causes de la Setmana Tràgica

Els fets van estar estretament vinculats a la Guerra del Marroc. França i Espanya havien acordat, en la Conferència d'Algesires de 1906, repartir-se el territori marroquí per impedir l'entrada d'altres potències europees.

L'interès d'Espanya era estratègic i econòmic (explotació de mines i obres públiques). A més, els militars ho consideraven una compensació per la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. No obstant això, els nadius o rifenys, organitzats en cabilas, combatien les tropes espanyoles causant nombroses baixes. Per aquest motiu, el govern va decidir enviar més tropes a la zona, que havien d'embarcar al port de Barcelona el 18 de juliol de 1909.

Fets: La revolta de 1909

Grups de republicans,...

Continua llegint "Anàlisi històrica de la Setmana Tràgica de 1909" »

Franquisme (1939-1959): aïllament internacional i autarquia econòmica

HistòriaActualitzat el 4,23 KB

El Franquisme Inicial: Fases Polítiques (1939-1959)

1. La Fase Blava i l'Aïllament (1939-1953)

  • Fase Blava (1939-1945):
    • 1939-1940: Inici del règim.
    • 1940-1943: Participació en la guerra refusada, però enviament de la Divisió Blava al Front Oriental (1941-1943).
  • Aïllament Internacional (1945-1953):
    • 1946: Retirada d'ambaixadors.
    • 1947: Exclusió del Pla Marshall.
    • 1949: Exclusió de l'OTAN.
  • 1948: Inici de l'educació de Joan Carles de Borbó.

2. Reconeixement Internacional i Reformes (1953-1959)

  • 1953: Acords amb els EUA. Acceptació a l'ONU, l'OIT i l'FMI.
  • 1956: Reformes econòmiques per pal·liar la crisi.
  • 1957: Entrada dels tecnòcrates de l'Opus Dei per impulsar la liberalització econòmica.

La Repressió Franquista a Catalunya

Objectius i Repressió

  • Objectius:
...
Continua llegint "Franquisme (1939-1959): aïllament internacional i autarquia econòmica" »

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909) i la repressió posterior

HistòriaActualitzat el 2,58 KB

De la Setmana Tràgica a la vaga revolucionària (1909-1917): La Setmana Tràgica de Barcelona

La mobilització contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona el dia 18 de juliol, durant l'embarcament de tropes cap al Marroc. El dia 24 es va constituir un comitè de vaga, amb la participació de republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes, que va fer una crida a la vaga general per al dia 26.

Però aquesta vaga va derivar en una revolta popular que va desbordar l'objectiu inicial de protesta contra la guerra del Marroc i va acabar sent un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades. Els incidents al carrer es van multiplicar, es van alçar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l'ordre públic i,...

Continua llegint "La Setmana Tràgica de Barcelona (1909) i la repressió posterior" »

El Front Popular i la polarització política cap a la Guerra Civil

HistòriaActualitzat el 4,35 KB

La campanya electoral fou extremadament agressiva i va posar de manifest l'actitud insurrecional de la dreta feixista i la divisió d'Espanya en dos blocs antagònics. Finalment, el Front Popular va obtenir la victòria i va reprendre la tasca reformista del primer bienni, però durant els cinc mesos que va durar el seu govern es va accentuar la polarització política i va augmentar el deteriorament de la convivència social.

La continuació del reformisme

El nou govern presidit per Manuel Azaña estava format per membres d'Izquierda Republicana i d'Unión Republicana, tal com s'havia acordat en els pactes preelectorals.

Alcalá Zamora va continuar exercint com a president fins al mes de maig, quan fou destituït per les Corts a iniciativa de...

Continua llegint "El Front Popular i la polarització política cap a la Guerra Civil" »

Moviment obrer i internacionalisme al segle XIX: anarquisme, marxisme i primeres organitzacions

HistòriaActualitzat el 3,48 KB

El moviment obrer al segle XIX

El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com internacional. Primer, d'una manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball, que no eren gens bones.

Les teories socialistes, especialment el marxisme i l'anarquisme,...

Continua llegint "Moviment obrer i internacionalisme al segle XIX: anarquisme, marxisme i primeres organitzacions" »

La Guerra del Francès i les Corts de Cadis: orígens del liberalisme espanyol

HistòriaActualitzat el 3,81 KB

La Guerra Napoleònica i la Guerra del Francès

Aquesta denominació avui encara perdura dins de la historiografia francesa, que analitza el conflicte com un episodi més dels produïts dins de l’Europa enfrontada a Napoleó.

La Guerra del Francès: Visió Catalana

Per contra, en l’àmbit català, des de l’obra de Jaume Vicens Vives, es parlarà de Guerra del Francès. Aquesta denominació reflecteix un cert grau de xenofòbia contra l’invasor francès, heretada dels conflictes existents des del segle XVII amb els enfrontaments bèl·lics de la Guerra dels Trenta Anys i l’amarg record de la derrota en la Guerra de Successió. És una denominació que expressa la diversitat de conflictes que van coexistir dins de la mateixa guerra i que,...

Continua llegint "La Guerra del Francès i les Corts de Cadis: orígens del liberalisme espanyol" »

Aliances i plans estratègics de la Primera Guerra Mundial: Triple Entesa, Pla Schlieffen i Pla XVII

HistòriaActualitzat el 3 KB

Aliances de la Primera Guerra Mundial

Aliats

Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia, a la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.

Entesa

Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.

Entesa Cordial

Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa el començ de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d'Anglaterra i Lluís Felip de França. El terme reaparegué el 1904 amb l'acostament franco-britànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa.

Triple Entesa

Aliança...

Continua llegint "Aliances i plans estratègics de la Primera Guerra Mundial: Triple Entesa, Pla Schlieffen i Pla XVII" »

L'oposició catalana durant el franquisme: exili, partits i moviments socials

HistòriaActualitzat el 2,85 KB

L'Oposició a Catalunya durant el Franquisme

La Generalitat a l'Exili i la Successió Institucional

A l'exili, els polítics republicans van mantenir la Generalitat com una institució legítima del poble català. Josep Irla va ser nomenat successor de Lluís Companys. El 1954, en una assemblea celebrada a l'ambaixada de Mèxic, es va triar com a president de la Generalitat Josep Tarradellas, que es va mantenir en el càrrec fins a la restauració de la Generalitat a Catalunya l'any 1977.

Evolució dels Grups Polítics

Els grups nacionalistes units des de 1939 al Front Nacional de Catalunya (FNC), van passar a formar part el 1945 del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).

L'Obertura i la Repressió Tecnocràtica

L'oposició durant la fase tecnocràtica...

Continua llegint "L'oposició catalana durant el franquisme: exili, partits i moviments socials" »

El Bienni Negre (1934-1936): Revolució d'Octubre i Front Popular a la II República

HistòriaActualitzat el 2,87 KB

El Bienni Conservador (1934-1936)

Context i Ascens de la Dreta

Després d'un període de reformes progressistes, les dretes guanyen les eleccions i nomenen Alejandro Lerroux (Partit Radical) com a cap de govern. Aquest període, conegut com el Bienni Negre, es caracteritza per l'anul·lació de les reformes anteriors:

  • Reversió de Reformes: Es va aturar la Llei de Congregacions, es va retornar el sou als capellans i es van reobrir els col·legis religiosos. La reforma agrària també es va aturar, retornant les terres als grans propietaris.
  • Augment de la Conflictivitat Social: Aquestes mesures van provocar un augment significatiu de la conflictivitat social, culminant en la Revolució d'Octubre de 1934.

La Revolució d'Octubre de 1934

Diversos factors...

Continua llegint "El Bienni Negre (1934-1936): Revolució d'Octubre i Front Popular a la II República" »

Causes de la Primera Guerra Mundial: rivalitats econòmiques, cursa d'armaments i nacionalisme

HistòriaActualitzat el 2,58 KB

L'esclat de la Primera Guerra Mundial

Antagonismes econòmics

La rivalitat econòmica entre la Gran Bretanya i Alemanya i els interessos financers de França a Rússia són el principal conflicte. La rivalitat naval anglogermànica és també un dels grans motius, ja que la Gran Bretanya havia construït un nou cuirassat molt potent que, per por que poguessin construir noves unitats de combat, va accelerar la cursa d'armaments.

Cursa d'armaments

Just abans de la guerra, encara que hi hagués el que s'anomena "pau armada", els països preparaven els seus exèrcits i equips de guerra. Tots els estats volien tenir a la seva disposició l'arma més mortífera: l'artilleria. La indústria pesant s'aplica a la construcció d'armament i es crea un esperit...

Continua llegint "Causes de la Primera Guerra Mundial: rivalitats econòmiques, cursa d'armaments i nacionalisme" »