Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Rússia als segles XIX i XX: tsarisme, revolució i NEP

HistòriaActualitzat el 3,84 KB

NEP: nova Política econòmica, representava fer marxa enrere en algunes de les grans Decisions anteriors, com la desaparició de la propietat privada i el control Estatal de la industria i la agricultura.

Anarquisme(Bakunin) I marxisme, populistes, la voluntat del poble destrucció del tsarisme. Cap al Final del Segle XIX també es van crear partits liberals i de composició Burgesa, com el Partit Constitucional Democràtic ( Kadett) i el Partit Social revolucionari Rus (esserita). L’any 1898 es va crear el Partit Socialdemòcrata Rus (Lenin) dos sectors bolxevics i menxevics

Losif Visiaronovitx (1879-1953) conegut com a Stalin home d’acer. Va ser secretari general del Comitè Central del PCUS des del 1922 i  Dictador de la uníó soviètica

...
Continua llegint "Rússia als segles XIX i XX: tsarisme, revolució i NEP" »

Imperi Austrohongarès: monarquia dual, estructura política i crisi nacionalista

HistòriaActualitzat el 2,82 KB

La Monarquia Dual Austrohongaresa: Estructura i Crisi

Després de la Revolució de 1848, es va tornar a consolidar una monarquia autoritària. Per tal de resoldre el problema de les nacionalitats a l'imperi, a partir del 1867, l'emperador Francesc Josep va esdevenir rei d'Hongria, de manera que va regnar sobre una monarquia doble: Àustria-Hongria.

Consolidació i Estructura Política de l'Imperi Dual

L'emperador nomenava, per al conjunt de l'imperi, els ministres d'afers exteriors, de guerra i de finances, mentre que cadascun dels regnes tenien un govern, un parlament i una llei electoral propis i s'ocupaven dels afers interns.

El Sistema de Govern a Àustria

Pel que fa al govern a Àustria, la constitució reconeixia les llibertats públiques...

Continua llegint "Imperi Austrohongarès: monarquia dual, estructura política i crisi nacionalista" »

Les Bases de Manresa (1892) i el vigatanisme

HistòriaActualitzat el 2,04 KB

Bases Manrresa 1892: En aquets moments ja s'havia fet el memorial de greuges i el misatge a la reina regent. La uníó catalanista k era un organisme creat al 1891 va ser un intent d'unir als altrs grups simpatitzants catalanistes. A partir d'akest orgnisme va sorgir el vigatanisme ke cuallaria amb les bases de manrresa i entra amb la mà del bisbe Torres i Bages. El vigatanisme va entrar pq els que simpatitzen no eren el mon obrer sinó el mon rural que eren recolzats pels carlins. El Vigatanisme aportarà la idea de tradició, costums, religió que era l'essència de Catalunya que defensaven. Una gran aportació seria un fort conservadorisme. La nova figura del catalanisme va ser Prat de la Riba. Les bases de manrresa són un seguit d'articles...

Continua llegint "Les Bases de Manresa (1892) i el vigatanisme" »

La Guerra Freda: conflicte entre els blocs comunista i capitalista

HistòriaActualitzat el 4,3 KB

Guerra Freda

Etapa de la història contemporània entre 1947 i 1989. Enfrontament entre dos blocs (econòmicament i políticament): Comunista (URSS) i Capitalista (EUA).

És un enfrontament indirecte (per això l’anomenen guerra freda), on arreu del món hi ha conflictes i un bloc dóna suport a uns i l’altre a uns altres, amb la finalitat de tenir més països al seu bloc.

Hi ha una cursa d’armament nuclear (si algú ataca amb una bomba atòmica i l’altre si torna, poden acabar amb el món).

Tenen com a objectiu aconseguir la hegemonia mundial (va guanyar el capitalista).

Bloc Capitalista: s’autoanomenen bloc del món lliure, format per EUA, UE occidental, Austràlia, Nova Zelanda i el Japó.

Característiques:

  • Tenen una democràcia parlamentària.
...
Continua llegint "La Guerra Freda: conflicte entre els blocs comunista i capitalista" »

La Primavera Tràgica de 1936: del Front Popular a la Guerra Civil

HistòriaActualitzat el 7,93 KB

Victòria del Front Popular i formació de govern

Es realitzen les eleccions i les guanya el Front Popular de forma clara, però no àmplia. Manuel Azaña torna a formar govern, però ja en els dies que transcorren des de les eleccions fins que el president de la República encarrega la formació de govern a qui les ha guanyat, ja hi ha rumors i un intent de cop d'estat. Sectors de la dreta, cansats de la democràcia, pressionen el president del govern de la transició, Portela, perquè no traspassi el poder a Azaña, fet que demostra la inquietud d'aquests sectors davant d'un govern d'esquerres i la seva voluntat d'utilitzar el cop d'estat. A partir del febrer de 1936, es posa de manifest que aquests sectors antidemocràtics accentuen la voluntat...

Continua llegint "La Primavera Tràgica de 1936: del Front Popular a la Guerra Civil" »

Primera República Espanyola (1873-1874): etapes i ideologies

HistòriaActualitzat el 3,74 KB

La Primera República Espanyola (1873-1874)

Els Republicans: Origen i Divisions Ideològiques

El Partit Republicà Federal va néixer a partir d'una divisió del Partit Demòcrata, encapçalada per un sector que pretenia instaurar una República, un sistema on el cap d'estat és elegit democràticament pels ciutadans.

Diferents Ideologies Republicans

Federalistes (Sector Majoritari)

Volien un estat basat en pactes lliures entre diferents pobles o regions, és a dir, un estat descentralitzat. Les seves demandes incloïen:

  • La separació Església-Estat.
  • Oposició a la intervenció de l'exèrcit en la política.
  • Intervenció de l'Estat en la regulació de les condicions laborals en defensa dels treballadors.

La seva preocupació per la qüestió social...

Continua llegint "Primera República Espanyola (1873-1874): etapes i ideologies" »

Socialisme, catalanisme i Renaixença a la Catalunya del segle XIX

HistòriaActualitzat el 2,85 KB

El Socialisme a Espanya: Orígens i Expansió

L'arribada dels liberals al poder l'any 1881 va comportar una certa permissivitat governamental. Hi va haver una Llei d'Associacionisme que legalitzava les associacions obreres, fet que va afavorir les activitats del PSOE, liderat per Pablo Iglesias. L'any 1886 es va començar a publicar la revista del partit, El Socialista. El 1888 es va fundar a Barcelona el primer sindicat socialista, la Unión General de Trabajadores (UGT).

El socialisme estava més arrelat a Madrid, Astúries i el País Basc. A Catalunya, en canvi, tenia pocs adeptes, ja que la força del republicanisme federal entre les classes populars i l'arribada de l'internacionalisme de caràcter anarquista van ocupar l'espai polític.

El

...
Continua llegint "Socialisme, catalanisme i Renaixença a la Catalunya del segle XIX" »

Partits polítics durant la Segona República Espanyola

HistòriaActualitzat el 2,6 KB

D'una altra banda, el sector revolucionari, agrupat al voltant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), dirigit per líders com Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver, que defensava la via insurreccional i armada.


Els grups de dreta:

  • Partits republicans de centredreta

    Entre les formacions republicanes de centredreta que van contribuir a l'adveniment de la República destaquen el Partit Republicà Radical dirigit per Lerroux, i la Derecha Liberal Republicana. Els partits conservadors i catòlics tradicionals es van esfondrar després de la proclamació de la República. Només va sobreviure una munió de petits grups, com el Partido Agrario, el Partido Liberal Demócrata i Acción Española, un nucli intel·lectual que reivindicava

...
Continua llegint "Partits polítics durant la Segona República Espanyola" »

Vigatanisme, Unió Catalanista i Lliga Regionalista: orígens del catalanisme polític

HistòriaActualitzat el 2,87 KB

El Vigatanisme

El Vigatanisme va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de Vic. A la dècada del 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador. Durant la Restauració, i després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII, part del clergat va buscar un espai dins el liberalisme més conservador.

La formació de la Unió Catalanista

Objectius:

  • Federació de tots els grups, centres, ateneus, etc.
  • Propagar les idees regionalistes.
  • Programa comú a tots els grups catalanistes.

Suport:

  • Catalunya rural.
  • Propietaris mitjans.
  • Comerciants.
  • Professionals liberals i intel·lectuals.

Feina:

Desvetllar la consciència catalanista i aconseguir un ampli suport a l'autogovern.

Les Bases de

...
Continua llegint "Vigatanisme, Unió Catalanista i Lliga Regionalista: orígens del catalanisme polític" »

Guerra Civil Espanyola: bàndols, zones i efectes de la guerra

HistòriaActualitzat el 4,54 KB

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Nucli temàtic: Aquest text pertany al nucli temàtic de la Guerra Civil (1936-1939). L'enfrontament entre els grups tradicionalment dominants a Espanya (grans propietaris agrícoles, empresaris, Església, exèrcit) i les classes populars va arribar a un punt crític durant la Segona República i va culminar en la Guerra Civil.

Context Històric: Esclat de la Guerra Civil

A les eleccions del 1936, es dona un cop d'estat a causa de la victòria del Front Popular, protagonitzat per gran part de l'exèrcit amb el suport de la dreta autoritària. Els insurrectes comencen a alçar-se en llocs com la Península, Canàries i el Marroc. Espanya es divideix en dos bàndols:

  • Insurrectes: Format per militars conservadors,
...
Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: bàndols, zones i efectes de la guerra" »