Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Violència i política a la rereguarda de la Guerra Civil espanyola

HistòriaActualitzat el 3,38 KB

La Violència i la Repressió a la Rereguarda

A la zona republicana, la repressió es va caracteritzar per un profund anticlericalisme. Es calcula que, en el conjunt d’Espanya, van perdre la vida a causa de la violència política a la rereguarda més de 130.000 persones. A més, tothom que fos suspecte de donar suport a la revolta militar o simpatitzar-hi (empresaris, etc.) va patir una persecució sovint irracional.

En la zona insurrecta, també es va viure en un cert clima de terror, de vegades més accentuat, fins i tot, que en la zona republicana, amb la circumstància que, durant la guerra, ningú no es va aixecar contra la repressió. Episodis com ara els afusellaments sense judici de més de 2.000 persones a la plaça de toros de Badajoz,...

Continua llegint "Violència i política a la rereguarda de la Guerra Civil espanyola" »

Primo de Rivera: cop d'Estat, fases i política de la dictadura (1923-1930)

HistòriaActualitzat el 3,46 KB

El Cop d'Estat i la Justificació (1923)

El 13 de setembre de 1923, el General Primo de Rivera es va pronunciar, declarà l'estat de guerra i exigí al rei que passés el poder als militars. Alfons XIII va acceptar un Directori Militar presidit per Primo de Rivera, que suspèn el règim constitucional.

Primo de Rivera i els sectors que li donaven suport van defensar la seva acció com a solució a la crisi política. El dictador va justificar el cop en el manifest inaugural, on va anunciar la voluntat de:

  • Netejar el país de cacics.
  • Posar fi a la corrupció política i la indisciplina social.
  • Acabar amb les amenaces a la unitat nacional.

Però, la dictadura va ser una solució anticonstitucional per frenar la reforma del sistema i la democratització...

Continua llegint "Primo de Rivera: cop d'Estat, fases i política de la dictadura (1923-1930)" »

El Franquisme: etapes, característiques i famílies del règim

HistòriaActualitzat el 3,28 KB

El Franquisme (1939-1975)

L'1 d'abril de 1939, Franco va emetre el darrer comunicat de la Guerra Civil, que va donar com a resultat l'inici del règim dictatorial que va durar fins al 1975. Aquests anys van significar el període d'autocràcia de Franco, un règim que no arribarà mai a ser un estat de dret.

Etapes del Règim

El règim passa per tres etapes:

  • 1939-1950 (Etapa Blava): Franco es va deixar guiar per Hitler i el feixisme de Mussolini.
  • 1951-1960 (Etapa Frontissa): Una progressiva obertura del règim cap a l'exterior.
  • 1961-1975 (Desarrollismo): Creixement econòmic i augment de l'oposició al règim.

Quan va finalitzar la guerra del 1936, Franco no va seguir la idea del general Mola d'establir una dictadura militar transitòria; ell volia...

Continua llegint "El Franquisme: etapes, característiques i famílies del règim" »

La condició de la dona a la Restauració (1875-1933): educació, treball i llei

HistòriaActualitzat el 3,47 KB

La Condició de la Dona a la Restauració (1875-1933)

Inferioritat Intel·lectual i Rol de Gènere

Històricament, la dona era considerada inferior intel·lectualment. La dona s'havia de reservar per a la maternitat i la família, mentre que l'home estava destinat a la vida laboral. La dona havia d’enfocar la seva vida a fer d’esposa i mare, i la seva educació s'orientava cap aquí. L'educació en igualtat estava prohibida per a la dona.

Restriccions en l'Educació Femenina

Hi havia menys dones que homes en el sistema educatiu. Les noies estudiaven principalment:

  • Religió
  • Labors
  • Disciplines bàsiques

Hi havia una gran dificultat perquè les dones es matriculessin a la universitat (menys del 10%). El 1910, Canalejas va començar a canviar aquesta...

Continua llegint "La condició de la dona a la Restauració (1875-1933): educació, treball i llei" »

Orígens del catalanisme polític, el socialisme i l'anarquisme a Catalunya

HistòriaActualitzat el 4,97 KB

Catalanisme polític

El catalanisme polític és el moviment reivindicatiu que defensa i promou el reconeixement de la identitat i personalitat política de Catalunya. En els seus orígens, el catalanisme es veurà influït per diferents corrents que el van precedir i van incidir en la seva formació:

  • La Renaixença cultural: moviment que defensava el prestigi i el retorn de la cultura catalana.
  • Les reivindicacions proteccionistes: sorgides arran del desenvolupament industrial català, que modernitza la societat catalana i marca una diferència respecte a una Espanya agrícola poc industrialitzada.
  • El republicanisme federal.
  • El carlisme.
  • El particularisme o provincialisme.

Aquests tres últims són moviments anticentralistes que van influir de manera...

Continua llegint "Orígens del catalanisme polític, el socialisme i l'anarquisme a Catalunya" »

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909): causes, fets i conseqüències

HistòriaActualitzat el 3,52 KB

La Setmana Tràgica fa referència als esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Context i Orígens del Conflicte

El 1906 es va signar el Tractat d'Algesires, pel qual a Espanya li va correspondre el territori del Rif, que havia de pacificar i controlar. No obstant això, la presència espanyola va ser contestada per atacs dels rifenys, organitzats en cabiles.

L'any 1909, al Barranco del Lobo, l'exèrcit espanyol va patir una derrota important després d'enviar els reservistes (joves que ja havien fet la mili i que estaven de reserva) per defensar les places de Ceuta i Melilla, refer el prestigi perdut després de 1898 i protegir els interessos econòmics.

Tot va esclatar quan...

Continua llegint "La Setmana Tràgica de Barcelona (1909): causes, fets i conseqüències" »

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909): conflicte social, anticlericalisme i repressió

HistòriaActualitzat el 3,03 KB

La Setmana Tràgica: Barcelona en Caos (Juliol 1909)

Barcelona, juliol de 1909 – Els carrers de la ciutat van esdevenir un escenari de caos i violència sense precedents, en un episodi que ja es coneix com la Setmana Tràgica. Aquest esclat social i polític va tenir com a catalitzador la mobilització dels reservistes catalans per anar a lluitar al Marroc, un conflicte que molts veien com a inútil i profundament injust. Els reservistes, sovint treballadors pobres amb família, eren obligats a abandonar els seus per lluitar en una guerra d’interessos colonials, fet que va generar una ràbia profunda entre la classe obrera.

L'Espurna del Conflicte: Vaga General i Barricades

La situació va esclatar amb una vaga general, convocada pels sindicats...

Continua llegint "La Setmana Tràgica de Barcelona (1909): conflicte social, anticlericalisme i repressió" »

El franquisme a Catalunya: suports socials, franquistes catalans i famílies del règim

HistòriaActualitzat el 3,19 KB

Els suports socials:

Les diferents actituds socials respecte del franquisme, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, han estat definides a partir de tres tipologies: el suport, la passivitat i el rebuig. Des del primer moment la dictadura va tenir el suport de les elits econòmiques socials, que van recuperar el poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la Segona República. També va rebre la dedicació dels propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i del nord d'Espanya, que havien fet costat a la insurrecció. Les classes mitjanes constituïen un sector social políticament desconcertat. Malgrat el rebuig ideològic i polític que la dictadura inspirava en els sectors de tradició més democràtica, el trauma...

Continua llegint "El franquisme a Catalunya: suports socials, franquistes catalans i famílies del règim" »

Diferències entre colònies i vapors urbans en la industrialització catalana

HistòriaActualitzat el 9,81 KB

5-3.2. Vapors i colonies:  A Catalunya van coexistir dos models d'organitacio de la producció industrial: els vapors i les colonies. Els vapors-nom que es donava a les indústries textils que utilitzaven l'energia del Carbó- van predominar en la primera fase de la industrialització. Estaven situats als barris industrials de les ciutats costaneres, preferentment als voltants de l'estació de ferrocarrils per poder proveir-se mes facilment de Arbó, i constaven fonamentalment de l'edifici fabril i els seus annexos (carbonera, maquina de vapor, magatzems...).        A partir del 1860 les dificultats per proveir-se de Carbó a bon preu van fer que es creessin les colonies, uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats...

Continua llegint "Diferències entre colònies i vapors urbans en la industrialització catalana" »

Solidaritat Catalana (1906-1909): origen, eleccions i trencament

HistòriaActualitzat el 3,18 KB

Solidaritat Catalana: Origen i Formació (1906)

Els fets coneguts com els Incidents del Cu-Cut! (1905) van commoure profundament la societat catalana. Només Lerroux va defensar els militars. El govern espanyol no va condemnar els fets i el ministre Moret, conegut pel seu anticatalanisme, va redactar la Llei de Jurisdiccions, dirigida clarament contra el catalanisme.

La Llei de Jurisdiccions (1906)

Aquesta llei, aprovada per les Corts el 1906, consistia a traslladar a la jurisdicció militar tots els delictes contra l'Exèrcit i contra la Pàtria, incloent-hi els ultratges als seus símbols. El rebuig massiu a aquesta legislació va ser la causa per la qual es va generar un moviment patriòtic. Aquest moviment és l'origen de la Solidaritat Catalana...

Continua llegint "Solidaritat Catalana (1906-1909): origen, eleccions i trencament" »