Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El Reformisme Polític i el Regeneracionisme (1898-1912)

La Crisi del 98 i els Inicis del Reformisme

El Desastre del 98 va demostrar les deficiències del règim de la Restauració i, per tant, va impulsar un reformisme polític regeneracionista.

L'any 1899, la reina Maria Cristina va atorgar la seva confiança a Silvela, líder dels conservadors, que va formar govern. El nou govern va mostrar una certa voluntat de renovació, iniciant una política reformista amb projectes de descentralització administrativa. Però també va augmentar els tributs sobre els productes essencials i va crear nous impostos, tot per fer front a les pèrdues de la Guerra de Cuba.

En conseqüència, a Catalunya es van produir els tancaments de caixes de recaptació....

1. El cop d'estat de 1936

1.1. Conspiració contra el govern del Front Popular

En el moment en què es confirma la victòria del Front Popular, es posaren en marxa diverses trames conspiradores contra el nou Govern, organitzades entorn de la Unió Militar Española (UME), dirigida pel general Sanjurjo des de l'exili a Portugal amb suports diversos entre l'oligarquia industrial, terratinent i financera. El Govern tenia coneixement de la situació, però la reacció fou lenta i tímida. Fou un error de la República destinar el general Mola a Pamplona, ja que es guanyà el braç armat del carlisme i s'erigí en director de la conspiració. Els generals Franco i Goded també havien maquinat; el 1936, la guarnició a Melilla es revoltà i declarà...

Reorganització de les dretes i crisi republicana

La reorganització de les dretes, les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques; també alguns sectors de les classes mitjanes consideraven massa radicals els canvis proposats. L'assetjament al govern va provocar que el president Alcalá-Zamora retirés la confiança a Manuel Azaña, fet que va portar a la convocatòria d'eleccions generals.

L'ascens dels partits de dreta

Els principals partits de dreta que es van presentar foren:

• Partido Radical (liderat per Alejandro Lerroux)
• CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas)
• JONS i Falange (el 1934 es produeix la unificació en FE de las JONS)

A la tardor del 1933 ja era evident...

El sistema polític canovista

- 1874: el general Martínez Campos proclama Alfons XII rei d’Espanya i es restaura la monarquia borbònica.

- Cánovas del Castillo dissenya un sistema liberal, però conservador i poc democràtic.

- Es basa en dos partits dinàstics: el Conservador i el Liberal.

- Objectiu: evitar els pronunciaments militars i mantenir l’estabilitat política.

La Constitució de 1876

És la base legal del sistema canovista.

- Constitució conservadora.

- Sobirania compartida entre el rei i les Corts.

- Inicialment, sufragi censatari.

- Defensa de la monarquia, la religió i la propietat.

- L’Estat és catòlic.

- Reconeix drets, però alguns són restringits: llibertat d’impremta i d’expressió, dret d’associació i de reunió....

Restauració borbònica (1875-1902)

La Restauració s'inicia el 1875 amb la proclamació d'Alfons XII, pel Manifest de Sandhurst. Es va instaurar un nou règim, promogut pels conservadors i pels militars, dissenyat per Cánovas del Castillo.

• 1876: Constitució.
• Bipartidisme dinàstic: alternança entre els conservadors de Cánovas i els liberals de Sagasta.
• 1885: mort d'Alfons XII i Pacte del Pardo.
• Crisi d'Ultramar: Pau de Zanjón (1878).
• 1895: esclat de la guerra a Cuba, amb el Grito de Baire de José Martí (la guerra durà del 1868 al 1878 en la primera fase).
• 1898: hundiment dels cuirassats Maine i Vizcaya i pèrdua de les colònies. Pau de París.

Consolidació del catalanisme (1833-1902)

1. Renaixença (c. 1830): reivindica l'ús públic i literari

Primera etapa del franquisme (1939-1959)

El règim dictatorial instaurat per Francisco Franco pretenia construir un nou ordre polític amb les característiques següents:

• Règim totalitari: abolició de la Constitució del 1931.
• Concentració de poders i concepció unitarista.
• Repressió i control de la comunicació.

Pilars del règim

Els suports fonamentals de la dictadura van ser:

• L'exèrcit.
• L'Església.
• El partit únic (Sección Femenina, Frente de Juventudes, Sindicato Español Universitario i CNS).

Actituds socials

• Acord: classe alta.
• Disacord: sector popular.
• Indiferència: classe mitjana.

La Falange era el moviment nacional format per militars.

La repressió dels vençuts

Per crear un ordre totalitari, es va aplicar una política repressiva i de càstigs...

El nou sistema de Cànoves i la Constitució de 1876

El nou sistema ideat per Cànoves tenia dos objectius principals: consolidar el bipartidisme i pacificar el país (acabant amb la figuerola cubana i el conflicte carlí). La primera mesura va ser la convocatòria de corts constituents, que van donar lloc a la Constitució de 1869, de massa liberal.

La Constitució de 1876 va instaurar un liberalisme doctrinari (amb sufragi censitari i sobirania compartida entre les Corts i el Rei). La monarquia es considerava una institució superior amb poder moderat (exercit de manera compartida entre la sobirania i el monarca). Les Corts eren bicamerals: el Senat i el Congrés dels Diputats. El 1878 es va aprovar el vot censitari, i el 1890 es va instaurar...

Motí d'Aranjuez i la Guerra del Francès (1807-1814)

El Motí d'Aranjuez (1808): Godoy, amb el consentiment de Carles IV, signa un tractat amb Napoleó que autoritza l'exèrcit francès a entrar a Espanya per atacar Portugal, a canvi d'un repartiment entre Espanya i França.

Setges: els setges, els bombardejos continuats i la fam, durant mesos, immobilitzaren part de l'exèrcit i van impedir el progrés cap al Llevant. Van impedir la conquesta d'Andalusia i van forçar Josep I a abandonar Madrid. L'any 1809 va tornar el domini francès, que es va estendre per tot el territori espanyol.

Afrancesats

Van col·laborar amb el monarca Josep I. Se sentien vinculats amb el programa reformista i modernitzador d'Espanya. Amb la guerra, molts es van exiliar...

Situació prèvia

Fe i JONS, escamots

Conseqüència: empresonament de Pedro Rivera

Polarització: església i croades

Esquerra radicalitzada: PSOE i CNT

Nous partits: POUM (Bloc Obrer i Camperol + Esquerra Comunista)

PSUC (juliol de 1936): Partit Socialista Unificat de Catalunya

L'esclat de la guerra

Fets de febrer: el govern separa Franco, Mola, Goded i Sanjurjo. La UME i els militars conspiren clandestinament i planifiquen un cop d'estat.

Front: Franco a Canàries, Mola a Gal·lípoli, Goded a Catalunya, Sanjurjo a Balears.

17 de juliol: ocupen Ceuta, Melilla i Tetuan. Franco es posa en contra.

18 de juliol: Mola declara l'estat de guerra a Pamplona, zones andaluses, Castella i Aragó. Els èxits són sobretot rurals.

20 de juliol: Goded declara l'...