Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

ESPANYA AL SEGLE XVIII → ANTIC RÈGIM: monarquia absoluta, societat estamental i economia agrària

La Corona de Castella tenia més poder reial; la Corona d'Aragó conservava més institucions pròpies i el rei estava més limitat per les Corts. Les Corts reunien rei, noblesa, clergat i tercer estat.

• Privilegiats: noblesa i clergat → terres, senyorius i avantatges fiscals.
• No privilegiats: burgesia, pagesos, artesans i jornalers → pagaven impostos.

Aquesta societat entra en crisi amb la Il·lustració.

GUERRA DE SUCCESSIÓ (1701-1714)

Mort de Carles II sense hereu → Felip d'Anjou (Borbó) contra Carles d'Habsburg. Guanya Felip V.

Tractat d'Utrecht (1713): fi de la guerra internacional. Espanya perd:

• Gibraltar i Menorca → Gran Bretanya
• Països

1. Context previ

Crisi de la monarquia després de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Fracàs de la «Dictablanda» de Berenguer.

Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 → victòria republicana a les ciutats.

Proclamació de la Segona República: 14 d'abril de 1931. Abdicació d'Alfons XIII.

2. El Govern provisional (abril - desembre de 1931)

Presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

Suport de republicans i socialistes.

Objectius:

• Democratitzar el país.
• Reforma econòmica i social.
• Laïcització de l'Estat.

Accions:

• Amnistia política.
• Supressió de la censura.
• Convocatòria de Corts Constituents.

3. La Constitució de 1931

Text avançat, republicà, democràtic, laic i descentralitzat.

• Sufragi universal (homes i dones).
• Ampli reconeixement de drets

La Segona República Espanyola (1931-1936)

Després de la caiguda d'Alfons XIII i el final del govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, es proclama la Segona República com a resultat de les eleccions municipals de 1931 i l'impuls del Pacte de Sant Sebastià. En aquest acord hi participaren diverses forces polítiques:

• Dreta Liberal Republicana: Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura.
• Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux (partit de centre).
• Acció Republicana: Manuel Azaña (partit de centre-esquerra que posteriorment s'anomenarà Izquierda Republicana).
• PSOE: Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero.
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): representada en l'àmbit republicà per líders com Lluís Nicolau d'Olwer (Acció Catalana

Història de Catalunya: de la Restauració a la Dictadura

(A) El catalanisme conservador i tradicional

Durant la implantació de l'Estat liberal, els sacerdots van ser cridats a ser subordinats i, amb les normes estrictes del Vaticà, van donar suport a Alfons XII.

Per tant, es va fundar un moviment cultural i intel·lectual a la ciutat de Vic: el vigatanisme.

La liderava el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, defensor del catalanisme cristià.

Josep Torras i Bages va publicar l'any 1892 "La tradició catalana", en què defensava que l'esperit català estava a la:

• família

• propietat

• religió.

També proposava un canvi social que consistia en la Edat Mitjana idealitzada com a model de valors; a més, volia implantar una estratègia regionalista.

(B) La

Política exterior

En esclatar la Segona Guerra Mundial, el govern franquista va proclamar la neutralitat en el conflicte, però l'entrada d'Itàlia en la guerra va provocar un canvi d'actitud i Espanya es va declarar no bel·ligerant.

L'atac nazi a la Unió Soviètica (1941) va fer decidir al govern franquista enviar un suport a Alemanya: un cos de voluntaris anomenat la División Azul, format per 18.000 homes que van actuar al front de Leningrad. Va patir uns 5.000 morts i centenars de presoners.

Tot i això, el desembarcament angloamericà al nord d'Àfrica i la derrota d'Alemanya a Stalingrad van fer que Espanya tornés a l'status de país neutral i retirés els efectius de la División Azul, encara que durant molt de temps Espanya va continuar...

La proclamació de la Segona República (1931)

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals convocades pel Govern de l'almirall Aznar, amb dos resultats diferenciats:

• Municipis rurals: S'hi van imposar les candidatures monàrquiques.
• Nuclis urbans: Va triomfar la conjunció republicanosocialista.

A Catalunya, el partit vencedor va ser ERC, presidit per Francesc Macià. El 14 d'abril, el mateix dia que Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar Espanya, es va proclamar la República. A Madrid es va fer efectiu el Pacte de Sant Sebastià (format per republicans conservadors, d'esquerres, radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) i es va constituir el govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora,...

Colp d'Estat Militar

5.4 Colp d'Estat Militar: conspiració militar; el Govern va intentar desarticular la trama colpista. Instruccions generals: Mola, el director del colp militar, va ordenar una acció extremadament violenta. Primer: estat de guerra; després, detenció dels principals polítics i sindicalistes d'esquerra. Pla: revoltes per aconseguir el poder en diverses zones. De insurrecció militar a Guerra Civil

1.1 Insurrecció militar

El general Franco va proclamar l'estat de guerra. Entre el 18 i el 20 de juliol de 1936, l'alçament militar s'estengué per la resta del territori espanyol amb resultats diversos. Triomfà a Espanya a Andalusia, Navarra, Saragossa, Aragó, Galícia, Canàries, Mallorca i Castella la Vella. Les grans ciutats...

Crisi de la coalició republicanosocialista

El govern d'Azaña patí l'assetjament de l'organització dels empresaris i patrons. Hi hagué un debat dins del PSOE sobre si continuar col·laborant amb el govern republicà. Largo Caballero va posicionar-se en l'oposició revolucionària, amb la intenció de posar fi a la col·laboració. Azaña va ser substituït per Lerroux (centre), i Zamora va dissoldre les Corts i convocà noves eleccions per al novembre de 1933.

B. Centredreta (1933-1935)

Eleccions: la llei electoral permetia formar aliances electorals. Per primera vegada, el vot de les dones. La dreta es mobilitzà unida. El PSOE va trencar amb el govern republicà i va concórrer separat. Gran fet: la creació, l'octubre de 1933, de la Falange...

La Segona República: tensions, reformes i crisi política

República: tardança, tensions i economia negativa.

Proclamació de la República i aprovació de la Constitució: el 31 de desembre, la Constitució va ser aprovada. Manuel Azaña va governar amb republicans i socialistes (centre-esquerra) i podia destituir el president de la República. Durant el seu mandat de sis anys, podia dissoldre les Corts i prolongar la llei. Es va crear un Tribunal de Garanties Constitucionals per vetllar per la Constitució. El Govern va sortir de la continuïtat de l'aliança reformista.

Oposició: dretes (monàrquics i revolucionaris), esquerra (poc influent), Església, militars i burgesia.

Nova Constitució i equilibri republicà-socialista

El Govern republicà-...

Restauració borbònica i reformisme (1899-1912)

El 1899 la reina regent Maria Cristina de Habsburg-Lorena va confiar en el líder conservador Francisco Silvela per impulsar una política reformista: projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària. L'augment de tributs, necessari per recuperar les despeses de la guerra de Cuba, va generar una forta protesta a Catalunya quan els contribuents es van negar a pagar. El tancament de caixes va provocar un trencament entre els partits dinàstics i les elits econòmiques. El govern va decidir embargar els moroso, i l'alcalde de Barcelona, Robert, va dimitir, cosa que va provocar una vaga general dels comerciants. La resposta va ser empresonar els moroso. Espanya va...