Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'oposició a l'altsarisme

Els populistes eren un moviment d'origen camperol que defensaven la radical transformació de la societat agrària tradicional a favor dels pagesos, i eren enemics radicals del tsar.

L'anarquisme va arrelar també a Rússia, i recorria a l'acció directa i fins i tot al terrorisme contra dels propietaris i del règim tsarista.

El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, d'ideari marxista i fundat el 1898, que tenia com a líders destacats Plekhànov i Vladímir Ilitx Uliànov, anomenat Lenin (1870-1924).

Aquest partit, a principis del segle XX, es va dividir en dos corrents: bolxevic (majoria) i menxevic (minoria). Els primers eren partidaris d'una revolució socialista directament, mentre que els segons creien necessari que...

Autarquia i postguerra econòmica (1939-1959)

Un sistema econòmic autàrquic, basat en una política d'aïllament exterior on només es comerciava amb productes nacionals, i fundat en la intervenció de l'Estat en tres sectors econòmics:

1. Comerç

Estat limitava el comerç exterior, reduint importacions i exportacions. Productes nacionals (+€ i -€): béns de consum, matèries primeres i la producció industrial.

2. Indústria

+ Empreses + ajuda pública per fomentar la indústria i assegurar la independència militar i política. Però inflació dels preus i + productes estrangers. INI per implantar empreses públiques de caràcter militar i d'infraestructures.

3. Agricultura

L'Estat controlava la producció i els preus (€) eren baixos, cosa...

1. El cop d'estat a Gènova: el 17 de juliol de 1936, a Melilla, el coronel Yagüe va encapçalar la revolta, i la insurrecció (l'anomenat Alzamiento Nacional) es va estendre al protectorat marroquí. Entre el 18 i el 19 de juliol, la majoria de guarnicions militars de tot Espanya es van sumar al cop d'estat, amb sectors civils falangistes i carlins. El govern de la República va trigar a reaccionar i, en dos dies, els insurrectes es van fer forts a Pamplona, Sevilla, Castella la Vella i Aragó. El 19 de juliol, Casares Quiroga va ser substituït per José Giral, que va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies dels sindicats (socialistes i anarquistes) i dels partits del Front Popular. La insurrecció va triomfar a l'interior...

Bienni Radical-Cedista (novembre 1933 – febrer 1936)

Cap d'Estat: Niceto Alcalá-Zamora. Cap de Govern: Alejandro Lerroux.

Eleccions de novembre de 1933: tres trets fonamentals

• a) Abstenció: una part important de l'electorat d'esquerra es va abstenir, decebuda per l'actuació del govern d'esquerres (la CNT va demanar l'abstenció).
• b) El vot de les dones: per primera vegada, la victòria electoral de la dreta coincidí amb el vot femení, cosa que va generar una polèmica important sobre l'orientació del vot de les dones.
• c) Reorganització de les dretes: sorgiren nous partits polítics de dreta.

Trets generals del període

• Crisis constants de govern.
• Radicalització del moviment obrer. El fet més important va ser la Revolució d'Octubre de 1934.

Introducció a la Segona República

El fracàs de les reformes i els obstacles trobats durant la Segona República van marcar profundament aquest període històric. Es van configurar diferents blocs polítics i socials:

• Coalició socialista: Partit Socialista (PSOE).
• Republians: burgesia demòcrata avançada.
• Oposició: dretes, dificultats econòmiques, oposició de la dreta republicana i anarquisme insurreccional.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Dificultats i tensions polítiques

El 1932 va tenir lloc el cop d'estat conegut com a Sanjurjada. Les forces anarquistes a Espanya s'imposaven seguint els criteris dels sectors partidaris de la insurrecció. Per la seva banda, el PSOE, en imposar criteris radicals (en contra dels republicans), impedia l'...

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

La guerra va provocar la creació de nous estats: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Ucraïna, Geòrgia, Armènia, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

Conseqüències demogràfiques

• Uns 9 milions de morts.
• La mortalitat va afectar la rereguarda i la població civil.
• Molts refugiats.
• Disminució de la natalitat, que va provocar un buit generacional.

Conseqüències socials

• Orfes i vídues.
• Atur i inflació.
• Emancipació femenina.

Conseqüències econòmiques

• Enorme deute.
• Necessitat de grans inversions en infraestructures.
• Alta despesa social.
• Pèrdua de l'hegemonia europea a favor dels EUA.

Conseqüències polítiques

• Caiguda dels imperis.
• Instauració de règims republicans i democràtics.
• Primer estat

Orígens del Moviment Obrer i Socialisme Utopífic

Babeuf i Blanqui: acció violenta i igualtat (minoria).

Fourier: falansteris, agrupació d'homes, dones i infants amb compartició de tasques.

Cabet: Icària, país d'igualtat.

Owen: cooperatives, sense salaris ni propietaris (escoles als Estats Units).

Primeres Formes d'Organització Obrera

Societats de socors mutu.

Associacions nacionals per a la protecció del treball.

Great Trade Union.

Cartisme: la Carta del Poble.

Marxisme i Anarquisme

Marxisme: Karl Marx i Friedrich Engels.

Anarquisme: Pierre-Joseph Proudhon, Mikhaïl Bakunin.

Partits Socialdemòcrates Europeus

• Reformes democràtiques i socials.
• Millorar les condicions de la classe obrera.
• Creació de sindicats nacionals: Unió General de Sindicats

La Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina va enfrontar partidaris de l'absolutisme i els de l'inici d'un procés reformista de caràcter liberal. El carlisme era una ideologia tradicionalista i absolutista. La causa isabelina tenia un suport alt de la noblesa.

Conflicte armat

Els carlins no tenien exèrcit propi i van organitzar partides carlines, sostenint-se per Espanya.

• 1a etapa: consolidació de la guerra al nord.
• 2a etapa: guanya el bàndol liberal, gràcies a Espartero.

El Conveni de Bergara va establir el manteniment dels furs bascos i navarresos.

Procés de revolució liberal

El bàndol isabelí necessitava el suport liberal per tenir una base social sòlida i fer front als carlins. Es va dur a terme la divisió provincial. L'extensió...

L'Itàlia Feixista: Crisi i Orígens

Durant la Primera Guerra Mundial, Itàlia va haver d'incrementar el cost de vida més ràpidament que els salaris, mentre baixava el nivell de vida dels treballadors. Es van originar vagues i ocupació de terres. La monarquia constitucional era molt inestable, amb canvis de governs liberals cada vegada més qüestionats pel Partit Socialista i el Partit Popular.

El 1919, Benito Mussolini, un exmilitar socialista que s'havia exiliat, va fundar el partit feixista (Moviment d'Antics Combatents de la Guerra) amb un programa populista i nacionalista que transformaria en el PNF (Partit Nacional Fascista). Aquest va ser considerat un bon instrument per frenar el socialisme i el comunisme, i va rebre ajut financer....

Revolució de febrer de 1917

La conjuntura de la Primera Guerra Mundial

El 1914 comença la Primera Guerra Mundial. Les aliances que es van formar amb el tsarisme (Entesa França-Anglaterra) van portar Rússia al conflicte des del principi. Les fàbriques es van transformar en indústries de guerra. Els agricultors van ser reclutats, la producció va baixar i els productes van escassejar, els preus van pujar i la capacitat administrativa es va reduir. La fam es va estendre. Les derrotes militars davant d'Alemanya i la mortaldat de combatents van generar crítiques i manifestacions. No hi havia confiança en el tsar i va esclatar una revolució per el desastre militar i econòmic, més gran que la de 1905.

Caiguda del tsarisme (febrer de 1917)

La...