Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Segona República Espanyola. De la monarquia a la república. Proclamació de la República

Les eleccions municipals, celebrades per sufragi universal masculí, van ser convocades el 12 d'abril de 1931 i es van presentar com un plebiscit entre monarquia i república. L'oposició al règim monàrquic va constituir una coalició per presentar-se unida a les eleccions (Pacte de Sant Sebastià, 1930), mentre que els partits monàrquics es presentaven dividits. Els partits monàrquics van guanyar a gran part de les zones agràries, però la coalició republicano-socialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials. Es posava en evidència el rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al...

Fases de la Guerra Civil Espanyola

1a fase (juliol de 1936 a març de 1937)

L'objectiu dels militars revoltats va ser ocupar Madrid. Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud i es va desviar cap a Toledo per tal d'alliberar els insurrectes que estaven assetjats a l'Alcàsser d'aquesta ciutat. A partir del mes d'octubre de 1936, les tropes van arribar als afores de la capital, però es van trobar amb una resistència ben organitzada i no van poder prendre la ciutat. Les forces franquistes van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir ocupar la capital. Al març, els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, que també...

Front Popular: la repressió contra les esquerres durant el Bienni Negre va propiciar que aquestes unissin les seves forces contra el govern conservador. Les eleccions del 16 de febrer de 1936 van fer que s'enfrontessin dos blocs antagònics: la dreta i les esquerres.

Presentar-se a les eleccions, els partits de l'esquerra es van agrupar en el Front Popular. La CNT no va participar, però tampoc va demanar l'abstenció.

En les eleccions van guanyar el Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Casares Quiroga, cap del govern. Un cop al govern, va decretar una amnistia, el govern de la Generalitat va tornar a ser presidit per Companys i va ser restablert l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

La nova situació va ser...

1. El sistema polític de la Restauració

1.1 El nou sistema polític

El pronunciament de Martínez Campos el 10 de desembre de 1874 va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II. El polític cabdal va ser Antonio Cánovas, que va assumir la regència fins a la tornada del rei el 1875. Els grups conservadors espanyols van rebre la restauració dels Borbons amb satisfacció perquè esperaven que alhora tornaria l'estabilitat política i es posaria fi a qualsevol intent de revolució.

Cánovas buscava la formació d'un nou model polític que superés alguns dels problemes del liberalisme precedent: el caràcter partidista excloent dels moderats durant el regnat d'Isabel, la intervenció...

Alfons XIII (1902-1923)

Entre 1902 i 1923 segueix en vigència la constitució i el sistema dissenyat per Cànovas. És un període en el qual augmenten les tensions internes i la concentració al règim.

A partir de la gran guerra (1917) s'inicia la crisi de la Restauració. El 1923 té lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, amb el qual s'inicia la dictadura.

A l'inici del regnat s'inicien els problemes a conseqüència d'una sèrie de factors diversos:

Conseqüències de la pèrdua de les darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines

Van tenir importants conseqüències dins la societat espanyola. Des d'un punt de vista polític i ideològic, la frustració provocada per la derrota va ser molt notòria en els sectors intel·lectuals. L'exèrcit...

La Restauració borbònica i el sistema canovista

El nou règim va començar després del cop d'Estat de Martínez Campos a Sagunt. Es considera com a principal impulsor del sistema a Antonio Cánovas del Castillo, que volgué establir un sistema polític que assegurés l'alternança pacífica i pactada en el poder de les dues forces que donaven suport al règim: conservadors i liberals.

La Constitució de 1876 i el torn dinàstic

Al començament del 1876, el govern de Cánovas va convocar eleccions a Corts per sufragi universal masculí. Les noves Corts van aprovar una nova Constitució (1876) que es va situar a mig camí entre la moderada de 1845 i la democràtica de 1869:

• Sobirania compartida: establia el poder compartit entre el rei i les Corts.

Stalin, amo del poder. El sistema estalinista va imposar la primacia absoluta de la ideologia comunista dins de l'Estat i de la societat soviètica, i el Partit Comunista es va convertir en un ens monolític que no permetia el debat, sinó que exigia la submissió de tots els seus membres a la línia oficial. D'aquesta manera, la URSS es va convertir en una dictadura personal d'Stalin, que, basant-se en els recursos del partit, va perseguir, va emprisonar o va anihilar tot allò que se li oposava o que podia fer-li ombra. Stalin es va servir de la burocràcia per enfortir el partit i l'Estat i va crear una nova classe social privilegiada: la nomenklatura. Formaven part de la nomenklatura els planificadors de l'economia, els directors d'empresa,...

1. Crisi de l'Antic Règim

La crisi de l'Antic Règim va coincidir amb el regnat de Carles IV (1788-1808).

Crisi econòmica

El creixement econòmic va començar a mostrar limitacions el 1790. Els problemes més greus van ser l'agricultura, la caiguda dels rendiments i les crisis de subsistència. Tot això provocà un gran malestar social. La situació econòmica s'agreujà amb l'aparició d'una epidèmia de febre groga.

Conseqüències de la Revolució Francesa

Tingué conseqüències a l'àmbit intern i extern. A l'àmbit intern, va produir una frenada de la política il·lustrada de reformes i volien impedir la difusió d'idees revolucionàries de França mitjançant la censura i la reactivació de la Inquisició. A l'àmbit extern es van produir...

Eleccions i el govern provisional: el 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals amb una elevada participació. Els partits que van formar el Pacte de Sant Sebastià van obtenir la victòria a les grans ciutats i a la major part dels nuclis industrials. Els resultats electorals evidenciaven que una part important de l'electorat havia apostat per un canvi de règim. El 14 d'abril, els regidors electes d'Eibar van proclamar la República, seguits d'altres ciutats. Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i se'n va anar a l'exili. A Madrid, membres del Pacte de Sant Sebastià van proclamar un govern provisional que el mateix dia es va fer càrrec del poder i va proclamar la Segona República Espanyola. El govern provisional va

5. Acció de govern d'Azaña durant el bienni progressista: educació i política social

Obra educativa i cultural

La primera reforma important va ser la de l'ensenyament. L'objectiu era promoure una educació liberal i laica i fer que l'Estat garantís el dret a l'educació a tota la població. Es va intentar adoptar un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. El pressupost va augmentar un 50% i els esforços més grans van ser en l'ensenyament primari, amb la creació de 10.000 escoles i 7.000 places per a mestres a tota Espanya.

Els republicans estaven convençuts de la necessitat de millorar el nivell cultural. Amb el suport de nombrosos intel·lectuals i artistes, es van crear campanyes culturals destinades a la població. Les...