Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El Pacte de Sant Sebastià i la Caiguda de la Monarquia

Després de la dimissió de Primo de Rivera (28 de gener de 1930), es va forjar una nova aliança al Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930) en la qual s'integraven, a més dels republicans d'arreu de l'estat, els republicans catalans, juntament amb monàrquics. Els signants del pacte van acordar la supressió de la monarquia, la proclamació de la República i la creació d'un govern provisional, els quals s'encarregarien d'aprovar una constitució i també un estatut d'autonomia per a Catalunya. El PSOE i la CNT també van donar suport.

El 14 de febrer va ser nomenat president Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril. Els resultats van ser favorables...

La desestalinització de Khrusxov va iniciar un procés de condemna i revisió de la política de Stalin, va acceptar l'existència de models de transició al socialisme i va reorientar la planificació econòmica a Europa. Es va produir una certa obertura política i econòmica cap als seus països satèl·lits. La nomenklatura, temerosa dels efectes de l'obertura, va destituir Khrusxov.

Durant l'etapa de Brèjnev, es va frenar qualsevol reforma política, es va instaurar l'immobilisme polític i es va consolidar el govern de les elits del PCUS. En la fase final, a finals dels anys 70, es va crear una gran extensió de superfície conreada, es van adquirir béns d'equipament i es va potenciar la indústria pesant i l'energia. Tanmateix, després

CNT i el sindicalisme anarquista

CNT: A l'inici del segle XX, les societats obreres i els sindicats autònoms d'inspiració anarquista van crear, l'any 1907, Solidaritat Obrera, una federació d'associacions de treballadors de caire apolític, reivindicatiu i favorable a la lluita revolucionària. Va tenir premsa pròpia i, el 1910, va impulsar la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El nou sindicat va néixer amb l'objectiu d'estendre's arreu d'Espanya i de donar estabilitat al sindicalisme anarquista.

La CNT es definia com a revolucionària i presentava una ideologia basada en tres pressupòsits bàsics: la independència del proletariat respecte de la burgesia i de les seves institucions (l'Estat), i per això es declarava...

Els fets del Cu-Cut i l'assalt a la redacció

El 25 de novembre de 1905, un grup d'oficials de l'exèrcit va assaltar la redacció del setmanari El Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya (que era el portaveu de la Lliga Regionalista). L'assalt es va fer sota els crits de «Viva España» i «Viva el ejército español». Aquest atac va donar un impuls decisiu a l'incipient catalanisme polític de mans de la Lliga, i a la Solidaritat Catalana, impulsada per Francesc Cambó.

La Solidaritat Catalana

La Solidaritat Catalana va ser un moviment unitari catalanista que va néixer l'any 1906 com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de Jurisdiccions, segons la qual els «actes d'atac a la pàtria» s'havien de jutjar per la jurisdicció militar. Abans...

La caiguda del dictador

El 30 de gener de 1930 Primo de Rivera dimiteix. El seu últim govern, el de Berenguer (la «dictablanda»), va intentar reformar la Constitució, la llei electoral i limitar els poders del rei, i va influir que es volguera evitar que les Corts exigissin responsabilitats pel desastre d'Annual. El pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) i les eleccions municipals (12 d'abril de 1931) van conduir a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

La reorganització de l'Estat

Fins al 1925 hi havia un directori militar; a partir de 1925, un directori civil amb Calvo Sotelo (Hisenda) o Eduardo Aunós (Treball). Hi hagué un estatut municipal i provincial.

Primera etapa del conflicte del Marroc

L'alt comissionat...

Partits i moviments polítics catalans (1869-1901)

— Partit Federal Republicà (1870): ideològicament federalista i progressista. Volien un Estat català dins la Federació Espanyola i una organització federal per a Espanya. Hi donaven suport les classes populars urbanes i la petita burgesia. Hi trobem el Pacte Federal de Tortosa (1869). Líders: Pi i Margall, Almirall i A. Clavé.

— Centre Català (1882): ideològicament federalista i progressista. Volien reivindicar la llengua, el dret civil i el proteccionisme industrial tèxtil davant la competència britànica. Base social: classes populars urbanes i rurals. Hi trobem el I (1880) i el II (1883) Congrés Catalanista, el Memorial de Greuges (1885) i el catalanisme (1886). Líders: V....

El sorgiment del proletariat i el moviment obrer

Al segle XIX, la situació dels obrers espanyols i els orígens de la classe obrera van estar estretament lligats al procés d'industrialització a Catalunya. La nova indústria es caracteritzava per una mà d'obra assalariada sotmesa a unes regles que no tenien res a veure amb el treball artesanal tradicional: el patró era el propietari de l'establiment i els obrers hi treballaven a canvi d'un salari escàs, amb jornades de 12 a 14 hores, cobrament per dia i una forta presència de dones i infants amb remuneracions encara inferiors.

El naixement dels sindicats obrers

Les primeres respostes obreres van sorgir en forma de resistència i organització:

• El luddisme: primera expressió de rebel·lia

Un nou Sistema polític

Els grups conversadors espanyols van rebre amb Satisfacció la Restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la Nova monarquia tornaria l’estabilitat política i posaria fi a qualsevol intent De revolució democràtica i social. Cánovas cercava la vertebració d’un noi model polític que superés alguns dels Problemes endèmics del liberalisme precedent. Per aconseguir el seu propòsit va Elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba al conflicte carlí.

La primera mesura política d’importància va ser la Convocatòria d’eleccions per a unes corts Constituents. Cánovas no era partidari del sufragi universal,