La Segona República Espanyola i l'Autonomia de Catalunya

El Pacte de Sant Sebastià i la Caiguda de la Monarquia

Després de la dimissió de Primo de Rivera (28 de gener de 1930), es va forjar una nova aliança al Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930) en la qual s'integraven, a més dels republicans d'arreu de l'estat, els republicans catalans, juntament amb monàrquics. Els signants del pacte van acordar la supressió de la monarquia, la proclamació de la República i la creació d'un govern provisional, els quals s'encarregarien d'aprovar una constitució i també un estatut d'autonomia per a Catalunya. El PSOE i la CNT també van donar suport.

El 14 de febrer va ser nomenat president Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril. Els resultats van ser favorables als republicans. El 14 d'abril es va formar un govern provisional de la República presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Alfons XIII va marxar a l'exili.

El Bienni Reformador

A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya va ser el partit líder i es va aconseguir l'Estatut d'Autonomia.

Govern Provisional

• Camp: El govern va decretar la jornada de 8 hores i l'obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar a les finques del seu terme.
• Educació: Creació d'escoles i de places noves de mestres, a més de biblioteques.
• L'exèrcit: Possibilitat de jubilar-se i reduir el nombre de comandaments.
• L'Església: Degut a la crema de convents a Madrid l'11 de maig.

Constitució Republicana

Les Corts van encarregar-se de redactar una nova constitució que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i sobirans, la aconfessionalitat de l'estat, els drets dels ciutadans i la possibilitat d'autonomia.

El Govern Constitucional (desembre del 31 al novembre del 33)

Niceto va encarregar el govern a Manuel Azaña.

Llei de la Reforma Agrària

Moltes hectàrees de terra van quedar a disposició de l'estat i la distribució de la propietat va ser lenta. Durant aquest període la República es va veure trasbalsada per l'agitació del camp andalús i l'aixecament anarquista de l'Alt Llobregat.

L'Autonomia de Catalunya

El govern de la República Catalana, presidit per Macià, només durà del 14 al 18 d'abril del 31. L'endemà arribaren tres ministres del govern provisional de la República; els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a l'estat federal. Es van reunir a Núria i van enllestir un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va ser aprovat pels catalans en un referèndum (2 d'agost del 31).

L'Estatut d'Autonomia

L'Estatut proclamava el dret a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'estat espanyol i definia el Principat com un estat autònom dins la República Espanyola. L'estatut recollia la possibilitat d'agregació de nous territoris i la defensa de la llengua catalana. Al 1932 començà a les Corts espanyoles la discussió de l'Estatut. Hi hagué atacs duríssims contra l'estatut i intenses campanyes anticatalanistes. El text definitiu va quedar molt retallat respecte a l'original.

El Bienni Conservador

El govern de Manuel Azaña va caure al mes de setembre de 1933 com a conseqüència de les desavinences polítiques entre els partits que li donaven suport a propòsit dels fets de Casas Viejas. Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 19 de novembre.

La Dreta al Poder

La dreta espanyola es distingia en les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) i la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). El resultat de les eleccions del 33 va ser favorable a les candidatures de dreta i del centre i va suposar la derrota per a l'esquerra. A Catalunya va guanyar la coalició encapçalada per la Lliga. El president de la República va encarregar la formació del govern a Alejandro Lerroux. El nou executiu va tenir el suport de la CEDA.

La Revolució d'Octubre del 34

Pocs mesos després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d'anar acompanyada d'una vaga general. Context europeu: ascens de Hitler, persecució a què van ser sotmesos els socialistes a Àustria. El motiu, justificat, d'aquesta revolta va ser l'entrada de membres de la CEDA als governs de Lerroux. La UGT va convocar una vaga general en la qual la CNT no va afegir-s'hi. La insurrecció només va triomfar dues setmanes a Astúries. La revolta asturiana va ser durament reprimida per l'exèrcit d'Àfrica, comandat per Franco.

Catalunya i el 6 d'Octubre

Després de la mort de Macià el 1933, Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat. La Lliga abandona la cambra catalana en desacord amb la política que s'hi feia. L'any 34 van aprovar al Parlament català nombroses lleis. El govern de la República, a instàncies de la Lliga, anul·là al·legant la incompetència del Parlament català per legislar en matèria social. Els diputats d'Esquerra Republicana van abandonar el Congrés dels Diputats com a protesta.

La vaga general declarada el 5 d'octubre i l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux un dia després provocaren també la reacció del president Companys; el 6 d'octubre va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral. L'Estatut d'Autonomia va ser suspès i el govern de la Generalitat va quedar empresonat.

L'Obra de Govern de la Generalitat

Creació dels serveis d'estadística i de les caixes de dipòsit. En matèria agrícola es van impulsar les cooperatives. Reforma social: es va crear l'Institut contra l'Atur, el Consell del Treball i els serveis d'assistència i previsió social. En el camp sanitari es va reorganitzar el sistema d'atenció primària, es van construir nous hospitals i campanyes de vacunació. En ensenyament i cultura es van construir escoles i centres d'ensenyament secundari i professional. La legislació va ser favorable a la millora de la condició de la dona.