Història de la URSS: de la desestalinització a la dissolució
La desestalinització de Khrusxov va iniciar un procés de condemna i revisió de la política de Stalin, va acceptar l'existència de models de transició al socialisme i va reorientar la planificació econòmica a Europa. Es va produir una certa obertura política i econòmica cap als seus països satèl·lits. La nomenklatura, temerosa dels efectes de l'obertura, va destituir Khrusxov.
Durant l'etapa de Brèjnev, es va frenar qualsevol reforma política, es va instaurar l'immobilisme polític i es va consolidar el govern de les elits del PCUS. En la fase final, a finals dels anys 70, es va crear una gran extensió de superfície conreada, es van adquirir béns d'equipament i es va potenciar la indústria pesant i l'energia. Tanmateix, després va entrar en una forta crisi: mancances del sistema econòmic, qualitat deficient, una gran despesa militar que obligava a importar cereals i, en conseqüència, un creixent endeutament.
Transició: Andròpov (1982), Txernenko (1984) i Gorbatxov (1985), entre un perfil reformista i un de conservador.
Política d'Est: l'origen es troba després de la Segona Guerra Mundial, quan la URSS va establir un sistema polític i social als països satèl·lits: estat propietari dels mitjans de producció, implantació de l'economia planificada, agricultura col·lectivitzada, industrialització accelerada i pesant, i creació del COMECON. Això va generar una nomenklatura, un desequilibri social, una societat transformada i una forta dependència de la URSS.
Als anys 70 va esclatar una crisi: poca capacitat d'adaptació, escassa inversió, una necessitat desatesa de diversificar l'economia, endeutament exterior, estancament agrícola, escassa productivitat, inflació i un elevat deute exterior.
Allende: la Unitat Popular (1970) pretenia instaurar un sistema socialista per mecanismes democràtics. Va impulsar la reforma agrària i la nacionalització de les mines de coure, la qual cosa va afectar les multinacionals nord-americanes, i va augmentar els salaris. El boicot nord-americà i el terrorisme d'extrema dreta van desembocar en el cop d'estat de Pinochet de l'11 de setembre de 1973.
Govern Gorbatxov: va impulsar una gran reforma econòmica i política. La situació econòmica presentava una disminució de la productivitat, un endarreriment de la producció i un estancament demogràfic. Es va descuidar la indústria de béns de consum, ja que tot es centrava en la indústria pesant, i va produir-se una crisi d'abastiment perquè el sistema de transport s'havia deteriorat.
Política: es va prioritzar el complex industrial militar. La manca d'una política econòmica clara va desorganitzar l'economia.
Tecnològics: el sector militar absorbia els recursos científics, econòmics i humans. La censura prohibia l'ús i la difusió de les tecnologies de la informació, cosa que va produir una indústria militar capdavantera i una indústria civil molt endarrerida.
Solució: descentralitzar el sistema planificat va fracassar perquè era capitalisme versus socialisme, i va crear més problemes que solucions.
Perestroika: conjunt de reformes per democratitzar el règim i aconseguir l'obertura política.
Glasnost: política de transparència informativa que va acompanyar el procés de reformes.
Les reformes polítiques volien adaptar el sistema als temps i modernitzar-lo, de manera que el PCUS deixés de ser el monopoli polític, i es va instaurar la llibertat religiosa i més llibertat per a les repúbliques.
Conseqüències: l'afebliment del poder central del partit, una explosió nacionalista i el Tractat de la Unió, que descentralitzava el poder polític. L'oposició conservadora va fer un cop d'estat que va fracassar. Boris Ieltsin va reconèixer la independència dels països el 1991, i es va produir la dissolució de la URSS.