Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Sufragi corporatiu

Història2,58 KB

Els Orígens del Catalanisme Polític s. XIX

Valentí Almirall (1882 Lo catalanisme)

- Valentí Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme

- Associant federalisme i catalanisme

- No separatista sinó més aviat regionalista, defensor del particularisme de Catalunya (elements diferenciadors de la resta d’Espanya) com a base del catalanisme

Centre Català (1882) (1885 El Memorial de Greuges)

-Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el Març d’una política catalanista

-Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització espanyola

-Defensa del Dret Civil català

-Demanda de proteccionisme

-Defensa de la llengua catalana

Lliga de Catalunya (Àngel Guimerà) (Missatge a la Reina Regent, 1888)

- Enunciats...

Continua llegint "Sufragi corporatiu" »

Menxevics i bolxevics diferencia

Història3,52 KB

Fa caure al Tsar a causa de la revolució i les males Condicions de vida agreujada per la 1era guerra mundial. 

Revolució DEL FEBRER: obliga al tsar a abdicar. La Revolució burgesa volia un estat allibera. També volia una assemblea constituïen, Reformes socials, ja que va dir que Rússia compliria els seus compromisos.  Tot això no te cap “apoyo” popular i fracassa. Hi havien tres grups polítics de la revolució del febrer:

1.KDT( constitucional rus)-> ideologia liberal.

2.SR( social revolucionari)-> volien un sistema liberal I volien una reforma agrària

3.P. Socialdemòcrata rus: socialistes i marxistes ( Bolxevics i menxevics)

Els menxevics deien que abans d’arribar al sistema comunista  hem de fer la revolució Capitalista

...
Continua llegint "Menxevics i bolxevics diferencia" »

Llei de congregacions 1933

Història2,41 KB

Llei de congregacions: maig del 1933, limitava la possessió de bens als ordres religiosos i va preveure la possibilitat que foren dissolts en cas de perill per a lEstat. Els van prohibir la dedicació a lensenyament, i els jesuïtes van ser dissolts i els seus béns van ser nacionalitzats.
Llei de retir de loficialitat: 1931, llei de Manuel Azaña pretenia fer un exèrcit professional, reduint els Efectius militars, acabant amb la macrocefalia i tancant la premsa de Lexercit, a més aquesta acció evitava un posible colpisme militar; establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva fidelitat a la República, i sels donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si ho volien, la meitat van aceptar loferta.
Llei de
...
Continua llegint "Llei de congregacions 1933" »

Cabiles rifenyes

Història3,27 KB

6.2 La campanya per l’autonomia

La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van fer una campanya de defensa de l’autonomia (1918). Principi 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d’Estatut de Catalunya, proposava: govern català i eleccions per sufragi universal.

El govern s’hi va oposar i el monarca no va donar suport. Es va desencadenar una campanya en contra.

La campanya va coincidir amb un moment de tensions socials a Catalunya

6.3 L’enfrontament del catalanisme d’esquerres

Les forces d’esquerres es van proposar fer una renovació dels seus principis amb la necessitat de canalitzar el republicanisme. Van voler atreure sectors d’obrers.

El 1917 Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català. 1922...

Continua llegint "Cabiles rifenyes" »

Candidatura dels quatre presidents

Història2,49 KB

2.2 Conseqüències a Catalunya del "desastre"

  • S'abandona el suport als partits centrals.
  • Cada vegada la Uníó Catalanista té més suport de la burgesia, dels obrers, de les classes mitjanes i de l'esglèsia (fenomen de masses).
  • Accions mediàtiques: Es feien homilies en català (esglèsia), i s'inaugura un ateneu en català.
  • Al 1901 es celebren les eleccions espanyoles i 2 grups decideixen presentar-se junts "candidatura dels 4 presidents", i van aconseguir 4 diputats. Funden un nou partit anomenat Lliga Regionalista i es presenten a les eleccions de Barcelona i d'aquestes eleccions surten 11 regidors de la Lliga Regionalista, 11 regidors Republicans i 4 regidors dinàstics, per tant la lluita política era entre republicans i nacionalistes.
...
Continua llegint "Candidatura dels quatre presidents" »

Oposició al tsar

Història6,45 KB

 immovilisme polític i dificultats de modernitzaciól'economia i la societat ruses eren de les mes endarrerides d'Europa, el sistema polític descansava en el poder absolut del tzar. El regim recolzava sobre tres puntuals: 1 la noblesa, que concentrava la propietat de la terra 2 els alts carrecs de l'administració i l'exercit 3 l'església ortodoxa el cap era el tzar.  Durant el regnat d'Alexandre segon es va intentar aplicar una serie de reformes en l'economia i en l'administració, pero sense qüestionar el poder del tzar ni els privilegis de la noblesa terratinent. Una de les mesures mes destacades va ser l'abolició del regim feudal i de la servitud dels camperols. Va prosseguir la modernització economica amb un proces d'industrialització...

Continua llegint "Oposició al tsar" »

Com va reforçar els Reis Catòlics el seu poder enfront dels municipis i de la noblesa

Història15,78 KB

Inquisició: va ser una institució judicial creada per el potific de Roma Gregori IX l´any 1231 per la lluita contra la heretgia l´any 1478 Ferran el Catolic la va convertir en un instrument de control ideologic i d´unitats religosas s´encarregava de la persecució dels jueus y musulmans i conversos. Netedat de sang: consisteix en certificar en un document la descendencia dels cristians ve cristia vell: designava aquelles famílies que eren cristianes de sempre es a dir no conversos Majorazgo:institució de castella q permitia mantener un conjunt de bens vinculats entre si de manera que no podían rompre aquest vincul es bens vinculats es pasaren al sucesor normalment al major dels seus fills de forma que el patrimoni d´una familia_()
...
Continua llegint "Com va reforçar els Reis Catòlics el seu poder enfront dels municipis i de la noblesa" »

Diferencies entre estatut de Núria i estatut de 1932

Història2,99 KB

LA SEGONA República 2

L’any 1931, les negociacions amb el govern de la República van portar al reconeixement d’un govern autonòmic, amb el nom de Generalitat de Catalunya. Aquest govern va elaborar un projecte d’Estatut D’Autonomia, que és conegut com l’Estatut de Núria, perquè es va treballar a Núria. Aquest Estatut, parlava de la llengua catalana, de les competències de La Generalitat en diversos àmbits, i era un Estatut ambiciós. L’Estatut va ser Aprovat pel poble de Catalunya pel 99% dels votants. El juny de 1931, s’havien Celebrat eleccions a Catalunya, i aquestes eleccions van portar a la Presidència a Francesc Macià. L’Agost de 1931, Macià va presentar l’Estatut a Les corts de Madrid. Fora de Catalunya,a

...
Continua llegint "Diferencies entre estatut de Núria i estatut de 1932" »

El camperolat

Història2,36 KB

L'AUTOCRACIO = autocracia a russia significa l'abolutisme sene limits del tsar que te tots els poders i reprimeix aquells que estan en contyra de les seues decisions.
L'INTENT DE MODERNITZACIO D'ALEXANDRE II = la major part de les persones en rusia eren rural(camperolat).havia un endarreriment economic molt fort i per aixo el tsar alex va decidir fer una serie de reformes per a ixir d'eixa siruacio.el van aconsellar tame els ministres. el 1864 es crea els ZEMSTVOS = consells locals on els nobles el cuitadans i els camperols adoptaven mesures per les qual s'havia de regir les activitats municipals. importants iniciatives = sanitat, contrucco de carretera i van fundar escoles.en aquestes anys les universitat, la justicia i altres sectors van...
Continua llegint "El camperolat" »

Conflicte rabassaire a Catalunya

Història1,75 KB

L’enemistat amb nacionalistes bascos per paralitzar el projecte d’estatut.PSOE i UGT es radicalitza a causa del gir conservador i obstrucció de reformes , deixen de col·laborar amb la burgesia i propugnen la revolució social, s’apropen a posicions anarquistes.5.3. Conflicte de Rabassaires A CatalunyaEl govern de la generalitat continuava en mans dels republicans D’Esquerra i les divergències amb el nou govern no es van fer esperar. Cap de Les contrareformes fetes per Lerroux era ben rebuda a Catalunya però també es Temia pels traspàs de les competències i els recursos econòmics. Al1934 es Produeix l’enfrontament pel conflicte dels rabassaires. El Parlament de Catalunya aprova una llei de Contracte de conreu que Garanteix
...
Continua llegint "Conflicte rabassaire a Catalunya" »