Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Causes de la Guerra Civil

Causes remotes: mirem com es va fer la reforma agrària a Espanya (oposició radical dels dos bàndols, pronunciaments militars continus al segle XIX, intervenció de l'exèrcit en la vida política, radicalització social i política, intervenció de l'exèrcit).

Actitud i mentalitat de l'exèrcit (conservadorisme i més reaccionari per la crisi del 1898, contra nacionalismes, objectius exclusivament militars: sofocar l'estat català, llengua i identitat catalana).

Retard en la modernització ideològica i econòmica del país (revolució industrial tardana i focalitzada a Catalunya i el País Basc, mercats exteriors febles, burgesia catalana i petita burgesia illustrada eren sectors febles, moviment obrer potent, economia...

Les reformes del bienni negre

La paralització de les reformes

El nou govern presidit per Alejandro Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant una gran part de la reforma agrària. Va intentar contrarestar la reforma religiosa amb l’aprovació d’un pressupost de culte i clergue i l’inici de negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu. A l’exèrcit es va aprovar una amnistia per als qui s’havien revoltat juntament amb Sanjurjo l’any 1932 i col·laboradors de Primo de Rivera. Pel que fa a l’educació, es van respectar els canvis del govern anterior, malgrat que se’n va reduir considerablement el pressupost.

Francisco Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses, va propugnar la revolució...

Context: la Gran Potència Europea

Regne Unit i Gran Bretanya eren la gran potència mundial. La Gran Bretanya victoriana regnava a Anglaterra.

A Alemanya, la unificació va ser tardana i intensa, basada en el proteccionisme.
Alemanya, a mitjan segle XIX, creix i necessita mantenir les seves rutes i necessita colònies i conquerir mercats exteriors.
Té una actitud agressiva tant en el terreny colonial com econòmic.

Alemanya té un règim autoritari-kaiser (Guillem II) i un canceller (Bismarck).
França té colònies des del segle XV i té un creixement assegurat. El problema francès no és econòmic.
Rússia encara està en l'antic règim amb un ritme de tsar. Es converteix en el país més gran de la Terra, i és un país que no ha evolucionat,...

Un règim dictatorial

1.1 Característiques del franquisme

Totalitarisme, cabdillisme, concepció unitària i centralista de l'Estat, repressió i control dels mitjans de comunicació.

1.2 Pilars del règim

Tres grans pilars: l'exèrcit, el partit únic (Falange, amb suport social a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i el Sindicat Espanyol Universitari) i l'Església (Estat catòlic).

1.3 Els suports socials

• Suport actiu: Elits econòmiques i socials, petits i mitjans propietaris agrícoles.
• Suport passiu: Classes mitjanes, marcades pel trauma de la Guerra Civil i l'apoliticisme.
• Sector popular: Els perdedors de la Guerra Civil, sotmesos a passivitat i silenci.

1.4 El franquisme a Catalunya

La Catalunya franquista: industrials, propietaris...

a. És una font primària, consistent en una taula estadística de caràcter polític. Mostra la distribució dels escons al Congrés dels Diputats entre els anys 1876 i 1886. La informació fa evident el funcionament del «torn pacífic», on el Partit Conservador i el Partit Liberal s'alternaven de manera artificial les majories absolutes al Parlament, deixant totalment marginats de l'accés al poder els republicans i altres forces polítiques.

b. És una font primària, iconogràfica i de naturalesa política. Es tracta d'una caricatura de la revista satírica El Motín (1892). La imatge il·lustra perfectament el frau electoral i el tornisme de la Restauració: s'hi veu Cánovas i Sagasta alternant-se còmodament («sube el uno, baja el...

1. El context general (1919-1939)

Situació inicial (1919): Després de la Primera Guerra Mundial, la majoria dels països europeus van adoptar sistemes parlamentaris i democràtics (ampliació del sufragi universal, fins i tot a les dones, i drets laborals com la jornada de 8 hores). Tanmateix, els nous estats d'Europa central i oriental no tenien tradició democràtica.

El declivi: Entre 1918 i 1939, tres grans impactes van sacsejar Europa: la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i el Crack de 1929. El 1939, la gran majoria de democràcies havien caigut, donant pas a règims autoritaris o feixistes.

2. Causes del retrocés dels règims democràtics

1. La Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles: Els països perdedors (especialment Alemanya)...

Transició econòmica a Espanya durant el regnat d’Isabel II

Revoltes urbanes dels anys 1830? → Bullangues.

Estatut Reial de 1834? → Carta atorgada.

Revolta barcelonina de 1843? → La Jamància.

Bombardeig de Barcelona cada 50 anys? → Espartero (frase atribuïda).

«G de gilipollas»: grup atacat? → Hombres G; cançó de Pabellón Psiquiátrico.

Constitució de 1837: llibertat d’impremta? → Sí.

Revolució europea de 1848: on comença? → França.

Els canvis de govern sempre eren electorals? → Fals; també hi havia pronunciaments.

Llei ferroviària? → 1855.

Desamortització de Madoz? → 1855; incloïa béns comunals.

Elecció d’Amadeu de Savoia? → 1870.

Principal defensor d’Amadeu I? → Joan Prim.

Guerra Carlina de 1872–1876?...

Durant el segle XIX, Europa estava vivint la Revolució Industrial. Espanya es va industrialitzar més lentament que altres països europeus (economia agrària). A Catalunya, però, es va desenvolupar una indústria cotonera important, que tenia els seus antecedents en la fabricació d'indianes. L'existència d'empresaris i capitals procedents de l'agricultura i del comerç, especialment del comerç amb Amèrica, va facilitar la inversió industrial.

A partir de 1780 es van introduir màquines de filar angleses i el 1802 la prohibició d'importar cotó filat va afavorir la producció catalana (proteccionisme). El 1833 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de Barcelona, fet que va impulsar la mecanització, sobretot...

1.1. La monarquia constitucional

La segona restauració borbònica va estar dirigida per Antonio Cánovas del Castillo amb el suport de la burgesia catalana, els industrials bascos, el Madrid polític i el finançament dels Rothschild com a resposta al Sexenni.

El sistema tenia com a eix vertebrador la monarquia, amb la figura d'Alfons XII, en un sistema bipartidista liderat pel partit conservador de Cánovas i el partit liberal fusionista de P. Sagasta, sota el paraigua de la Constitució de 1876.

Aquest nou projecte s'inspira en les grans potències europees, com la Gran Bretanya de la reina Victòria i l'Alemanya de Bismarck.

Era un sistema conservador propi dels imperis europeus contraris a la Comuna de París, i tenia l'objectiu d'establir...

La Revolució Francesa: etapes

1. Monarquia constitucional (1789-1792)

L'Assemblea Nacional comença a desmantellar l'Antic Règim: abolició del feudalisme i supressió dels drets senyorials i gremials, aprovació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, aprovació de la Constitució Civil del Clergat i aprovació de la Constitució de 1791 (divisió de poders). França va passar de la monarquia absoluta a la constitucional.

Però Lluís XVI no accepta la pèrdua de poder i intenta fugir a l'estranger, però el van pillar i arrestar a Varennes. Mentrestant, a l'Assemblea es formen "clubs" polítics: els girondins (donen la revolució per acabada) i els jacobins (radicals amb suport dels sans-culottes).

Quan Àustria i Prússia declaren...