Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

L'Actitud Catalana Davant la Guerra de Cuba (1898)

Durant el conflicte, l'actitud de la societat catalana va ser diversa:

• La majoria de les classes altes, representades per entitats com Foment del Treball Nacional, defensaven l'espanyolitat de les colònies.
• Les classes populars, en canvi, tenien un sentiment d'oposició.
• Els federals van ser els únics republicans que s'hi van oposar obertament.

A l'inici del conflicte, la majoria de les forces catalanistes van donar suport a la guerra. No obstant això, a partir del 1887, van començar a criticar el fracàs del projecte i van defensar la necessitat de la pau.

Les Conseqüències del Desastre del 98

Impacte Material i Polític

Les repercussions immediates van ser menors del que s'esperava:

• Les pèrdues

La Catalunya Autònoma

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

• Les negociacions amb el govern provisional central atorguen un poder autonòmic: la Generalitat (1931).
• La Generalitat provisional va estar controlada inicialment per republicans i catalanistes d'esquerres (ERC).
• El seu president va ser Francesc Macià, fins a la seva mort (1933), i després Lluís Companys.
• La seva principal acció va ser l'elaboració de l'Estatut de Núria.

L'Estatut de Núria

Va ser redactat per una comissió d'experts escollits pels càrrecs sorgits de les eleccions municipals de 1931, principalment d'esquerres. Concebut com una constitució per a Catalunya i impulsat per Macià.

• Definia Catalunya com un estat autònom dins d'una república federal.
• Establia

La crisi del Pacte del Pardo (1907-1912)

El quart govern de Maura (1907-1909)

El govern conservador d'Antoni Maura, nomenat pel rei, va intentar aplicar el regeneracionisme sota la màxima: “Fem la revolució des de dalt o ens la faran des de baix”. Amb això, deixava clar que era necessària una reforma en profunditat de la vida pública i la millora de les condicions de vida de les classes populars per evitar qualsevol aixecament que fes perillar el sistema.

El seu programa reformista es va concretar en les següents accions:

• Aspiració reformista: Transformar la societat espanyola des del poder per impedir una revolució.
• Pla de reconstrucció naval: Actuacions dirigides a millorar la situació de l'agricultura.
• Legislació laboral: Regulació

La Dictadura de Primo de Rivera

El cop d'estat de Primo de Rivera va suposar una ruptura amb la legalitat constitucional. El dictador va declarar l'estat de guerra i va exigir que el poder passés a mans dels militars. Els seus defensors justificaven l'acció per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social, motivades per:

• La inestabilitat parlamentària.
• La influència de republicans i nacionalistes.
• El descontentament de l'exèrcit després del desastre d'Annual.

L'objectiu del cop era evitar que el règim polític es democratitzés. La dictadura es va dividir en dues etapes:

1. El Directori Militar (1923-1925)

Format exclusivament per militars, va implementar mesures dràstiques:

• Suspensió del règim constitucional.
• Prohibició de

1. Característiques del franquisme

• Dictadura totalitària: Dictadura inspirada en els règims feixistes alemany i italià.
• Cabdillisme: Franco concentrava tots els poders en la seva persona.
• Concepció unitarista i centralista: El franquisme va fomentar l'espanyolització de tot el territori.
• Repressió sistemàtica: El franquisme va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d'eliminar les opositores.
• Control dels mitjans de comunicació: Tot allò que es publicava a l'Espanya franquista havia de passar una rígida censura.
• Integrisme catòlic: La religió catòlica va ser un element clau per legitimar el règim franquista.

2. Els suports del règim

Els franquistes catalans: Industrials, propietaris agraris, financers i grans comerciants....

La coexistència armada (1953-1960)

Els Estats Units i l'URSS

El període de la Guerra Freda va ser substituït amb els anys pel concepte de coexistència pacífica o coexistència armada. En aquest context, va ser clau l'elecció de D. Eisenhower com a president dels Estats Units (1952, reelegit el 1956). Durant el seu mandat, van tenir lloc les primeres intervencions de la CIA a l'estranger (Iran, 1953, i Guatemala, 1954).

D'altra banda, a l'URSS, Stalin va morir el 1953 i va ser succeït per N. Khruixtov. Durant el seu mandat, es van denunciar els crims d'Stalin (desestalinització) al XXè Congrés del PCUS (1956), fet que va significar una moderada liberalització del règim.

Tanmateix, la intervenció a Hongria el 1956, després d'una insurrecció...

Antecedents de la creació de l'Estat d'Israel

Després de la Segona Guerra Mundial, els països àrabs de l'Orient Mitjà van aconseguir la independència nominal del Regne Unit i França. Aquest va ser el cas d'Egipte, l'Iraq, Síria, el Líban i Transjordània, tot i que a la pràctica continuaven dins de la seva àrea d'influència. En canvi, Palestina, el 1945, encara estava sota la tutela britànica i, durant les primeres dècades del segle XX, havia rebut una important immigració jueva.

A partir de 1929, es va iniciar una revolta palestina contra els britànics i els jueus a causa de l'apropiació sistemàtica de terres per part dels colons jueus, un fet que els palestins percebien com una invasió encoberta amb la complicitat britànica....

La Llei Orgànica de l'Estat

La Llei Orgànica de l'any 1976 representa un pas cap a la democratització, on s'estableix que el cap d'Estat i el cap de govern seran càrrecs separats i que una part de les Corts podrà ser escollida per la població.

La Repressió Política Postguerra

Es considera que el nombre de morts a causa de la repressió és de 40.000 persones. L'any 1938 es publica la Llei de Responsabilitats Polítiques, segons la qual tots aquells que havien exercit càrrecs en institucions contràries al moviment militar podien ser jutjats per delicte. Molts polítics, depenent del grau d'implicació, van anar a la presó. Si no et posicionaves a favor del cop d'estat, se't considerava un traïdor.

Es van dur a terme depuracions de funcionaris....

Conceptes clau de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

• Triple Entesa: Un dels bàndols bel·ligerants de la Primera Guerra Mundial, format pel Regne Unit, França i Rússia.
• Wilson: President dels Estats Units que, el 1918, va proclamar els 14 punts per reconèixer les aspiracions nacionals. També va impulsar la creació de la Societat de Nacions, un organisme destinat a resoldre conflictes internacionals de manera pacífica.
• Pau Armada: Cursa armamentista prèvia a la guerra entre França, Itàlia, Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia, caracteritzada per la formació d'un complex sistema d'aliances.
• Trinxeres: Element definitori de la guerra de posicions (1915-1916). Eren excavacions al terra que servien als soldats com a amagatall i punt d'

Els Fets de Maig: Crisi i Revolució

Els Fets de Maig van ser un enfrontament intern entre anarquistes, republicans, comunistes i alguns sectors socialistes, ja que no es posaven d'acord sobre com s'havia d'encarar el procés revolucionari i la guerra. Mentre es lliurava la batalla del nord i el País Basc estava en guerra, a Barcelona va esclatar una revolució.

El conflicte polític i ideològic

• El PSUC: S'enfrontà als anarquistes per posar fi al desordre. Defensaven la necessitat d'un govern i un exèrcit ordenat per guanyar la guerra, posposant la revolució.
• ERC i POUM: Donaven suport a les tesis del PSUC.

El desencadenant

El conflicte es va iniciar el 2 de maig, després que la diada de l'1 de maig fos prohibida pel govern per evitar enfrontaments....