Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La paralització de les reformes

El nou govern, presidit per Alejandro Lerroux, inicià la seva acció amb les següents mesures:

• Paralització de gran part de la reforma agrària:
  • Devolució de les terres a la noblesa.
  • Anul·lació de la cessió de propietats mal conreades.
  • Llibertat de contractació, que suposà la disminució dels salaris.
• Reforma religiosa: S'intentà contrarestar mitjançant l'aprovació d'un pressupost de culte i clero.
• Exèrcit: Amnistia per als sublevats amb Sanjurjo i per als col·laboradors amb la Dictadura de Primo de Rivera.
• Educació: Es respectà, però amb una reducció del pressupost.
• Estatut basc: Les Corts van paralitzar la discussió del projecte.

Conseqüència: Radicalització del PSOE i de la UGT, amb una proliferació...

La Guerra Llampec (1939-1941)

L'elecció d'una estratègia nova, basada en l'ús de carros de combat i de l'aviació d'atac com a armes de xoc, en lloc d'optar per posicions defensives d'infanteria, va donar nom a aquesta tàctica ràpida i ben preparada: la guerra llampec (Blitzkrieg).

Principals ofensives alemanyes

1. Ofensiva sobre Polònia

   La primera ofensiva alemanya va ser contra Polònia, que va ser vençuda ràpidament.

2. Invasió de Dinamarca i Noruega

   La segona ofensiva alemanya va ser a Noruega, motivada pel control del ferro suec. Alemanya va desembarcar les seves tropes a diferents ports noruecs i, simultàniament, va ocupar Dinamarca. En pocs dies, el territori noruec va caure sota control alemany.

3. Atac a França

   La tercera ofensiva va ser

El Món l'Any 1914

Europa era el centre econòmic, polític i cultural del món. França, Gran Bretanya i Alemanya eren capdavanteres en gairebé totes les branques industrials i es feien competència. Feia pocs anys que Rússia, l’Imperi Austrohongarès i les nacions dels Balcans i Turquia havien començat a modernitzar-se. França i Gran Bretanya gaudien de sistemes democràtics. Rússia era un imperi on el tsar mantenia una autoritat gairebé absoluta.

Els Principals Punts de Conflicte

Els motius fonamentals dels conflictes van ser la rivalitat colonial i la reivindicació territorial.

• Pel que fa a la rivalitat colonial, francesos i alemanys estaven enfrontats pel domini del Marroc, on Espanya hi va aconseguir una petita part.
• Respecte a les

La recuperació de la Corona d'Aragó i la societat

La Corona d'Aragó, debilitada per la crisi de la Baixa Edat Mitjana, va iniciar la seva recuperació: a Catalunya es va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que abolia alguns drets feudals, i es va recuperar l'activitat artesanal; València es va revitalitzar com a centre comercial.

Pel que fa a la societat, es va continuar amb el predomini social i econòmic de la noblesa i el clergat:

• A Castella, la noblesa va perdre pes polític però va augmentar el seu poder econòmic i social gràcies al mayorazgo (deixar tot el patrimoni al fill gran).
• A la Corona d'Aragó, es van frenar certs abusos de les classes privilegiades i es va impulsar el creixement de la burgesia urbana, dedicada

De la Monarquia a la República

L'oposició al règim monàrquic va constituir una coalició per presentar-se unida a les eleccions. Els partits monàrquics s'hi van presentar dividits. Milers de ciutadans van sortir al carrer de manera espontània per demanar la proclamació de la República. Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar.

Un govern provisional integrat per republicans, socialistes i nacionalistes va impulsar unes reformes:

• Amnistia general
• Lleis socials per millorar la situació dels treballadors
• Establiment d'una Generalitat provisional a Catalunya
• Nova ordenació electoral

El 1931, la primera tasca de les noves corts va ser elaborar una Constitució, que tenia un caràcter democràtic i progressista, tot i que alguns...

La crisi durant el regnat de Carles IV (1788-1808)

El Tractat de Fontainebleau (1807) va ser signat entre Espanya i Napoleó amb l'objectiu d'envair i repartir Portugal utilitzant tropes franceses i espanyoles. El febrer de 1808, les tropes franceses, sota les ordres de Murat, van entrar a Espanya i van ocupar les fortaleses estratègiques.

La Guerra del Francès (1808-1814)

El 1808, les tropes napoleòniques van entrar a Espanya amb l'excusa d'envair Portugal, però amb la intenció real de dominar també el territori espanyol. Davant la complicitat de Godoy amb Napoleó per impedir l'accés al tron de Ferran VII, es va produir el Motí d'Aranjuez, que va tenir les següents conseqüències:

• Dimissió de Godoy.
• Abdicació de Carles IV a favor del

Obrers i Forces de l'Ordre contra el Feixisme

Els obrers van lluitar plegats amb les forces de l'ordre de manera molt majoritària contra el feixisme. Els centres de poder, les zones agràries i industrials es trobaven en mans dels republicans.

Internacionalització de la Guerra

Bàndol de Dretes

• Ajudes rebudes: Alemanya i Itàlia van ajudar amb tropes, armament i assessorament. Portugal també va col·laborar a nivell logístic i amb diners.

Bàndol Republicà

• Ajudes rebudes: Els soviètics van aportar ajuda, tot i que va ser menys important i de qualitat inferior. El material arribava tard i malament, i se'l cobraven a la República.

Països No Intervinents

• França i Anglaterra van formar el Comitè de No Intervenció, amb l'objectiu de no ajudar

Preambul: Govern Front Popular

Preambul: Govern Front Popular: la seva intenció és tornar a la política anterior, continuar amb la reforma agrària i millorar i intensificar la política educativa. L'any 1936 el president de la República, Alcalá-Zamora, és destituït; Manuel Azaña és nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga és nou president del Govern.

Radicalització de la societat (febrer-juliol 1936)

Radicalització de la societat: entre febrer i juliol la societat està dividida entre esquerres i dretes; no hi ha centre. La tensió creix i hi ha una forta polarització.

• Dretes: cada vegada més influència dels partits feixistes i una major radicalització, amb una ideologia antirevolucionària i contrària al

Republicans i carlins

Durant la Restauració, els republicans, els carlins, els socialistes i els nacionalistes van quedar relegats a l'oposició. Després del fracàs de l'experiència del Sexenni Revolucionari, el republicanisme va haver de plantar cara al desencís dels seus seguidors.

El republicanisme i les seves tendències

L'adaptació més ràpida a les noves condicions la va protagonitzar Emilio Castelar, que va evolucionar cap a postures cada vegada més moderades i va crear el Partido Republicano Posibilista. Un cas contrari va ser el del progressista Ruiz Zorrilla, que va girar cap a un republicanisme radical fundant el Partido Republicano Progresista. El republicanisme amb més adeptes i el més fidel al seu ideari fou el Partit Republicà

Els problemes de la coalició republicanosocialista

Intensa conflictivitat social

Causes: impaciència i decepció dels treballadors davant la lentitud i la poca profunditat de les reformes en un context de forta crisi econòmica que es traduïa en atur i misèria. Això va provocar que molts fossin partidaris de la insurrecció immediata.

Es van produir vagues generals revolucionàries i insurreccions per tal de destruir l'ordre burgès, amb l'objectiu de fer realitat els seus projectes revolucionaris. Destaquen dues insurreccions:

• La sublevació de miners de l'Alt Llobregat (1932).
• La de Casas Viejas (1933).

Aquestes accions van consistir en assalts d'ajuntaments, incendi de cortijos i registres de la propietat, ocupació de terres i, en algunes...