Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Fenòmens Importants

El Juntisme

El juntisme reflecteix les oscil·lacions entre les tendències federalistes i centralistes a Espanya. El poble comença a organitzar-se des de baix en forma de juntes d'àmbit local a causa de les necessitats sorgides i la guerra. Van destituir els qui tenien el poder perquè s'havien tornat afrancesats.

Primer, van crear les juntes locals, on predominava la gent del poble, i després van aparèixer les juntes provincials, on hi havia més burgesos i aristòcrates. Finalment, les juntes regionals van formar la Junta Central a Sevilla, que era necessària per coordinar els esforços de la guerra. El 1809 van proclamar Felip VII com a rei d'Espanya.

La Constitució de Cadis

Tot això coincideix amb l'avanç dels francesos...

El regnat de Felip IV: el projecte del Comte-Duc d'Olivares

Introducció

El regnat de Felip IV fou el punt àlgid de la crisi i decadència de l'Imperi espanyol. El seu primer vàlid fou el Comte-Duc d'Olivares.

Labor del Comte-Duc d'Olivares

Va dur a terme un programa de reformes a través de les quals pretenia la uniformització i l'homogeneïtzació de tots els regnes que formaven la Monarquia Hispànica. Les seves mesures principals foren:

• Reforma i sanejament de l'administració: destitució de tots els funcionaris corruptes.
• Creació de juntes per solucionar els mals de Castella: la ruïna de l'agricultura, reducció de la despesa de la casa reial, etc.
• Govern autoritari i centralista: lleva competències als consells.
• Política d'augment de

Causes i conseqüències de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Introducció

La Guerra Civil espanyola fou el conflicte bèl·lic que enfrontà la Segona República establerta a Espanya amb els insurrectes militars del 18 de juliol de 1936. Aquest enfrontament va tenir arrels profundes en tensions socials, polítiques i religioses acumulades durant anys.

Causes

• Socioeconòmiques

  Les desigualtats de riquesa a Espanya eren notables. La burgesia i grans propietaris mai no van acceptar completament la reforma agrària impulsada per la República, mentre que els sectors populars es queixaven de la lentitud en l'aplicació d'aquestes reformes i de l'absència de millores socials immediates.

• Polítiques

  La creixent polarització entre dretes i esquerres

La Revolució de 1868: Causes i Conseqüències

• Introducció:

  regnat d'Isabel II, revolució l'enderroca.

• Causes:

  • Econòmiques:

    augment del deute públic, pujada preu del cotó (afecta la industria catalana) i el preu del blat (revoltes al camp).

  • Socials:

    primeres vagues per part de les esquerres.

  • Polítiques:

    poca representativitat de la població en el sufragi censatari i exclusió del poder als progressistes.

  • Generals:

    desprestigi del govern isabelí.

• Pacte d'Ostende:

  progressistes i Partit Demòcrata unifiquen les seves accions en 1866, a Ostende, Bèlgica. Posteriorment, els unionistes de Serrano també s'hi unirien.

• Objectius del pacte:

  destronar Isabel II i establir un règim democràtic elegit mitjançant sufragi universal.

• La Revolució:

  dia

Conseqüències: conferències de pau

Teheran

Teheran: els líders aliats van decidir que, després de la seva derrota, Alemanya seria dividida (es va plantejar la seva fragmentació en més d'un estat).

Ialta

Ialta: es va crear l'estructura per a un organisme internacional; es va acordar repartir Alemanya en quatre zones; s'estudiarien les reparacions de guerra que Alemanya havia de pagar; es va definir i decidir el futur de les fronteres europees.

Potsdam

Potsdam: persecució dels criminals de guerra nazis; participació en l'ocupació i administració d'Alemanya, Berlín i Viena; separació d'Àustria; estimació de pèrdues econòmiques i materials.

Impacte de la guerra

Impacte demogràfic

• Impacte demogràfic: uns 60 milions de morts en total.
• Uns

Els inicis del catalanisme polític: Valentí Almirall

Valentí Almirall va fundar el catalanisme polític. Va defensar la creació de partits polítics d’àmbit català i va fundar un partit polític interclassista amb un programa reivindicatiu catalanista, que va donar lloc a la fundació del Centre Català el 1882. També va promoure el Memorial de Greuges (1885). Tanmateix, la proposta d'Almirall va mostrar-se inviable ben aviat i va anar perdent suport.

El viratge conservador: la Lliga de Catalunya

Les discrepàncies dins el Centre Català van provocar-ne una escissió, que va portar a la formació de la Lliga de Catalunya (1887). Aquesta nova organització era de caràcter més conservador i va sintonitzar millor amb la burgesia, que estava...

El nacionalisme basc i l'aparició d'ETA

Respecte al País Basc, el nacionalisme del PNB és segurament un dels que millor va resistir l'exili, des d'on té un paper molt important en l'organització basca en contra del franquisme. El 1959 neix un nou element al País Basc que distorsionarà la vida franquista i de la societat en general: ETA.

Aquest neix de l'escissió del PNB: un grup nacionalista dins el mateix PNB que creu que el partit no fa el suficient. Per tant, veiem una diferenciació de postures:

• Social: millorar i tractar els temes socials.
• Nacional: aconseguir la independència i acabar amb el franquisme.

Finalment, acaba guanyant el corrent més nacionalista i l'any 1969 apareix l'ETA militar, caracteritzada per lluitar contra el franquisme...

Reorganització de les forces de dretes

• Empresaris, comerciants i propietaris agrícoles: Partit Republicà d’Alejandro Lerroux. No s’oposaven tant a la República, sinó al seu caràcter esquerrà.
• Sectors catòlics i conservadors: Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), fundada el 1933 i liderada per José María Gil Robles. S’oposaven a la política social, religiosa i autonòmica dels governs d’esquerra.
• Oposició al marxisme i a la revolució bolxevic: Grups com Renovación Española (José Calvo Sotelo), la Comunió Tradicionalista i grups feixistes com les JONS i la Falange. Van crear un clima de temor que les dretes van aprofitar per criticar l’actuació del govern.
• Sectors de l’exèrcit: El general Sanjurjo

Característiques del nou Estat

• Inspiració en el feixisme internacional.
• Defensa d'un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme.
• Abolició de tota la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral.
• Restabliment de la pena de mort.
• Supressió de totes les llibertats individuals i col·lectives.
• Supressió dels estatuts d'autonomia basc i català.
• Catolicisme com a religió oficial: Estat confessional, derogació de les lleis de matrimoni civil i divorci, establiment del culte religiós en l'ensenyament i en l'exèrcit, i la institució d'una retribució estatal a l'Església.
• En l'àmbit laboral es va aprovar al març de 1938 el Fuero del Trabajo, primera de les lleis fonamentals del nou Estat

El Bienni Negre (1933-1935)

Expliqueu el període de la Segona República espanyola conegut com a «bienni negre» o «bienni conservador».

L'alumnat ha d'explicar els següents punts:

• Les eleccions de novembre de 1933 i els seus resultats.
• La formació del govern de Lerroux, l'exclusió inicial de la CEDA i l'aturada de les reformes del primer bienni.
• El conflicte amb la Llei de contractes de conreu catalana.
• L'entrada de ministres de la CEDA al govern l'octubre de 1934, que desencadenà la «Revolució d'Astúries» i els Fets d'Octubre a Catalunya, així com la forta repressió posterior.
• La crisi del Partit Radical (afer de l'estraperlo, etc.), la fi del bienni i la convocatòria d'eleccions per al febrer de 1936.

La Constitució de 1931 i les