Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

El Govern de Negrín i la Guerra Civil a Catalunya (1937-1939)

Història2,69 KB

El context polític a Catalunya

El govern central va assumir moltes de les competències de la Generalitat, sobretot les econòmiques. Durant aquest període, a Catalunya es forma un govern d'unitat integrat per Acció Catalana Republicana, Esquerra Republicana, el PSUC, el POUM i la CDT, presidit per Tarradellas (cap de l'executiu) i Lluís Companys (president de la Generalitat).

El govern de Negrín: maig 1937 - març 1939

Largo Caballero, sota pressions de la URSS, és forçat a dimitir i en el seu lloc puja Negrín. Negrín forçarà una intervenció política i militar i traslladarà el govern de la República de València a Catalunya per tal d'impulsar una descentralització. Pretén tenir un control més directe de la indústria de guerra....

Continua llegint "El Govern de Negrín i la Guerra Civil a Catalunya (1937-1939)" »

Societat, Moviment Obrer i Economia a Espanya (s. XIX-XX)

Història22,47 KB

La Societat Espanyola al Segle XIX i Principis del XX

L’estructura social

La noblesa

L’alta noblesa va acceptar el liberalisme perquè, malgrat perdre els privilegis, va augmentar la riquesa mitjançant les desamortitzacions. De seguida va enllaçar amb l’alta burgesia i va participar en els grans negocis, a més de conservar un gran poder polític: sufragi censatari, part dels senadors i alts càrrecs de l’exèrcit. La petita noblesa va perdre els privilegis i en la seva major part van quedar com a propietaris agraris relativament acomodats. Això explica actituds molt reaccionàries, com les seves simpaties per la causa carlina o la participació en organismes com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que defensava els interessos...

Continua llegint "Societat, Moviment Obrer i Economia a Espanya (s. XIX-XX)" »

L'Ascens de Hitler i la Consolidació del III Reich Nazi

Història3,73 KB

Hitler i el Partit Nazi (NSDAP)

Adolf Hitler va fundar i liderar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). El seu emblema era la bandera vermella amb la creu gammada. El partit utilitzava les unitats paramilitars de les Seccions d’Assalt (SA).

La Ideologia Nazi: Mein Kampf

Hitler va recollir la seva ideologia al llibre La meva lluita (Mein Kampf), basada en els següents punts:

  • Rebuig als jueus, als bolxevics i a la democràcia parlamentària.
  • La creença en la superraça ària.
  • L'objectiu de crear un gran imperi alemany.

Hitler va obtenir suport mitjançant la demagògia i promeses falses. Culpava de la crisi els jueus, els comunistes i els demòcrates. Els nazis s'oposaven a la República de Weimar i volien garantir l'ordre...

Continua llegint "L'Ascens de Hitler i la Consolidació del III Reich Nazi" »

La Dictadura Franquista: Repressió, Oposició i Economia

Història5,08 KB

La repressió franquista (1939-1975)

La repressió franquista va ser un element clau de la dictadura des del 1939 fins al 1975 i tenia com a objectiu eliminar qualsevol oposició i imposar el control total de la societat.

Durant la postguerra, es va aplicar una repressió molt dura amb presons massificades, camps de concentració i milers d’execucions. Moltes persones van ser jutjades per tribunals militars i condemnades per motius polítics. També es van confiscar béns i es va perseguir qualsevol vincle amb la República a través de la Llei de Responsabilitats Polítiques.

A més, el règim va utilitzar la por i la delació entre ciutadans, i va castigar especialment mestres, funcionaris i intel·lectuals. També es van fer servir presos...

Continua llegint "La Dictadura Franquista: Repressió, Oposició i Economia" »

La Restauració Borbònica (1875-1931): política, crisi i catalanisme

Història19,51 KB

La Restauració Borbònica (1875-1931)

  • Primera part: 1874-1898 (fins a la crisi colonial)
  • Segona etapa: 1898–1931 (proclamació II República)

La monarquia constitucional

El 1874 la monarquia borbònica es va restaurar a Espanya gràcies al pronunciament del general Martínez Campos, que va permetre el retorn d'Alfons XII com a rei. Abans de tornar, el monarca havia publicat el Manifest de Sandhurst, on es presentava com l'únic i legítim rei capaç de portar estabilitat al país.

El polític clau d’aquest procés va ser Cánovas del Castillo, que va dissenyar un sistema polític inspirat en el model anglès, amb un equilibri entre idees conservadores i liberals. Cánovas volia garantir un ordre social estable i defensar la propietat privada,...

Continua llegint "La Restauració Borbònica (1875-1931): política, crisi i catalanisme" »

La Restauració a Espanya: claus i evolució del sistema (1874–1931)

Història10,08 KB

Claus del nou sistema polític (la Restauració)

Manuel Pavía fa un cop d'estat el gener de 1874, amb el qual acaba el Sexenni Democràtic i es forma un govern provisional presidit per Serrano. Cánovas del Castillo es basava en les idees següents:

  • La figura principal: Alfons, el príncep. El retorn dels Borbons havia de ser amb Alfons i no amb Isabel II, atès que ella havia estat destronada i tenia una mala imatge.
  • Un projecte tranquil i pautat: convocar eleccions a sufragi universal masculí per a Corts constituents amb l'objectiu de definir Espanya com a monarquia.
  • 1873: Cánovas aconsegueix que Isabel II cedeixi els drets dinàstics a Alfons.
  • 1 de desembre de 1874: Cánovas redacta el Manifest de Sandhurst, presentant Alfons XII com l'únic
...
Continua llegint "La Restauració a Espanya: claus i evolució del sistema (1874–1931)" »

El Franquisme: Creixement Econòmic i Liberalització (1959-1975)

Història2,8 KB

El Franquisme: L’Etapa del Creixement Econòmic (1959-1975)

1. La Liberalització Econòmica i els Plans de Desenvolupament

1.1 El Pla d’Estabilització

La nova organització econòmica va quedar recollida en el Pla d’Estabilització (1959), que va dur a terme tres grans eixos d’actuació:

  • Estabilització de l’economia: Per reduir la inflació. Es van elevar els tipus d’interès, es van limitar els crèdits bancaris i es van congelar els sous.
  • Liberalització interior de l’economia: Es van eliminar els organismes estatals interventors i també es van eliminar les reglamentacions de preus fixos.
  • Liberalització exterior de l’economia: Es van eliminar els obstacles per a l’entrada de mercaderies estrangeres i per a la inversió de
...
Continua llegint "El Franquisme: Creixement Econòmic i Liberalització (1959-1975)" »

La Transició Espanyola: Amnistia, Legalització i Eleccions

Història2,25 KB

Promulgació de les lleis d'amnistia

Es produeix un indult reial el 30 de novembre de 1975 que allibera alguns antifranquistes. Una primera llei d'amnistia parcial per als presos polítics s'aprova el juliol de 1976. L'oposició democràtica la considera insuficient, essent l'amnistia un dels eslògans principals de les manifestacions antifranquistes entre 1975 i 1977. Més endavant, el Parlament democràtic aprova, l'octubre de 1977, la seva primera llei: una amnistia més àmplia que inclou els terroristes d'ETA. De forma complementària, es produeix el retorn dels exiliats.

Legalització dels partits polítics i sindicats. Convocatòria d'eleccions generals

En aplicació de la Llei de Reforma Política, els partits són legalitzats a principis...

Continua llegint "La Transició Espanyola: Amnistia, Legalització i Eleccions" »

La dictadura de Primo de Rivera: causes, desenvolupament i oposició.

Història2,35 KB

Dictadura Des de 1923 dos moviments militars diferents estaven ja conspirant per Enderrocar el govern. El primer, vinculat a les Juntes de Defensa de Barcelona (usades després per Primo de Rivera) que volien, mitjançant un Cop, dissoldre les Corts i donar el poder a les classes mitjanes. El segon, vinculat a Madrid, volia Recollir les aspiracions de l'exèrcit d'Àfrica sobre
Marroc. Pretenia un Govern fort, que resolgués els problemes Amb l'exèrcit i l'ordre públic (però amb Constitució i monarquia), seria el de Primo de Rivera el que posaria en contacte els dos grups. Aquest general va Protagonitzar un Cop d'Estat a Barcelona el 13 de Setembre de 1923. El Govern no va Saber reaccionar i va demanar ajuda a la monarquia, però Alfonso XIII...

Continua llegint "La dictadura de Primo de Rivera: causes, desenvolupament i oposició." »

La Guerra Civil Espanyola: Bàndols i Context Internacional

Història2,59 KB

1.3 La consolidació dels bàndols

Els insurrectes seguien ocupant una bona part del territori espanyol tot i que el pronunciament no hagués triomfat. Es va produir immediatament la formació de dos bàndols:

  • Els insurrectes: estaven formats per militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes i tots aquells que s’havien oposat a la República. Tenien com a inspiració el feixisme i es definien com a nacionals i catòlics. Tenien com a objectiu restablir l’ordre per mitjà d’una dictadura militar.
  • Els lleials a la República: eren les classes populars (obrers i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres). La majoria d’ells estaven agrupats en les organitzacions comunistes, socialistes
...
Continua llegint "La Guerra Civil Espanyola: Bàndols i Context Internacional" »