Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Valentí Almirall i el Centre Català: Naixement del Catalanisme Polític

El 1881, Valentí Almirall, una figura clau en el panorama republicà federal, va trencar amb el partit Republicà Democràtic Federal. La raó principal d'aquesta escissió va ser la percepció que el partit donava poca importància al catalanisme, centrant-se excessivament en la problemàtica social, la reforma agrària i les reivindicacions dels obrers industrials.

Creació d'El Diari Català i el Primer Congrés Catalanista

El 1879, Almirall va fundar El diari català, el primer diari en llengua catalana i portaveu del catalanisme. El seu objectiu era crear un nou moviment polític al marge dels partits existents, unint tendències tant esquerranes com dretanes del catalanisme....

La Convenció Girondina (1792-1793)

• França es va convertir en República, governada pels girondins.
• Van jutjar Lluís XVI com a traïdor i el van condemnar a mort.
• El gener de 1793, van guillotinar Lluís XVI i la seva família.
• Els jacobins mostraven el seu desacord amb la gestió girondina.

La Convenció Jacobina i el Terror (1793-1794)

• El 1793, Robespierre va començar el govern de l'Època del Terror en nom dels jacobins.
• Va promulgar la Llei dels Sospitosos (qui anés en contra de la Revolució o d'ell, era guillotinat o empresonat).
• El lema de la Revolució, "Llibertat, Igualtat i Fraternitat" (*Liberté, Égalité, Fraternité*), va ser adoptat. També es va adoptar l'himne francès, *La Marsellesa*, i es va establir un nou calendari com a

La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme Europeu

Durant l’últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar profundament l’economia de les principals potències europees (Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya, etc.). Aquestes nacions es van llançar a la conquesta de nous territoris en altres continents i a la formació de grans imperis colonials.

Causes de l'Imperialisme Europeu

Motivacions Econòmiques i Demogràfiques

• L’imperialisme va tenir fortes motivacions econòmiques: la recerca de nous mercats, l'obtenció de productes colonials i matèries primeres.
• L'augment de la població europea, especialment en l'agricultura, va estimular l'emigració cap a les colònies.

Interessos Polítics

• Tots els governs

Característiques Generals del Règim

Franco no volia restaurar la monarquia, sinó crear un nou ordre "regenerador". Es prohibeixen drets, partits i sindicats. L'Estat es caracteritza per ser centralista i unitarista.

Pilars del Règim

• Falange: Control de càrrecs.
• Exèrcit: Ocupa ministeris i la figura de governador civil.
• Església: Legitima el règim i controla l'escola.
• Organitzacions: SEU, CNS, Frente de Juventudes.

Suports Socials

El règim va ser recolzat per les elits agràries, comercials i financeres, així com per petits propietaris conservadors. Les classes mitjanes estaven dividides, mentre que les classes populars es van mantenir passives per por i repressió.

Famílies del Règim

Inicialment, el règim es va basar en falangistes i carlins....

Primera etapa: La lluita per Madrid

El primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid, símbol de la República. Amb la mort de Sanjurjo, Franco, cap de l'exèrcit, va ocupar Toledo i, a l'octubre, ja era a Madrid fortificant els accessos; és quan el govern es trasllada a València per evitar que l'ocupin. Madrid va resistir, tancant la primera fase anomenada de “columnes”, en la qual les tropes republicanes estaven formades principalment per columnes de milícies.

Trobem dues batalles clau:

• Jarama: per poder aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València.
• Guadalajara: on Franco pateix una derrota davant els republicans.

Segona etapa: El front del Nord i la fractura republicana

Franco va canviar d'estratègia i va començar...

La Primera Revolució Industrial (1780-1850)

La Revolució Agrícola va comportar un augment de la producció, mentre que la revolució demogràfica va provocar un augment de la població i la demanda. El comerç internacional va permetre l'augment del capital, i les millores en comunicació i transports van assegurar un transport ràpid i barat. Les innovacions tecnològiques van introduir màquines en la producció i el transport.

• Sistema fabril: Indústria tèxtil (cotó) i siderúrgica (carbó i ferro).
• Liberalisme econòmic: Adam Smith, Robert Malthus i David Ricardo.
• Capitalisme.

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Es caracteritza per les noves energies, amb la substitució del carbó per l'electricitat i el petroli.

• Indústries: Metal·lúrgia

El Concordat de 1851

Sota la Constitució de 1845 i el regnat d'Isabel II, s'estableix el següent:

• Pau religiosa: La religió catòlica és l'única oficial.
• Ensenyament: L'Estat obliga a impartir la doctrina catòlica en l'ensenyament públic i privat.
• Béns eclesiàstics: L'Estat reconeix a l'Església el dret d'adquirir béns sense consentiment de la Santa Seu.
• Institucions: Dret a crear cases de religiosos, monestirs, convents i centres educatius.

Nota: A canvi d'aquests privilegis, l'Església va donar suport a Isabel II i no als carlins.

El Concordat de 1953

L'Estat va fer noves concessions a l'Església:

• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Prohibició de cultes públics no catòlics.
• Exempció fiscal de béns i activitats.
• Adequació dels límits

La Restauració Borbònica (1875-1898): Sistema Polític i Crisi Colonial

El Sistema Canovista i el Torn Pacífic

• Proclamació d'Alfons XII (1874): El general Martínez Campos proclama el nou rei Alfons XII, fill d'Isabel II.
• Cánovas del Castillo: Va crear un sistema de govern basat en l'alternança de poder dels dos grans partits dinàstics:
  • Partit Conservador: (Liderat per Cánovas, amb suport de l'Església i les elits).
  • Partit Liberal: (Liderat per Sagasta, que donava suport a obrers, sindicats i funcionaris).
• Torn Pacífic: Mecanisme d'alternança pactada per garantir l'estabilitat monàrquica.
• Pacte del Pardo (1885): Acord entre Conservadors i Liberals per donar suport al regnat de Maria Cristina i mantenir la monarquia, evitant la pressió

La Crisi Baixmedieval

1. Crisi Demogràfica

L'any 1333, a causa de les males collites, Catalunya va patir una forta crisi de subsistència. El producte no era suficient per abastir tota la població, fet que va provocar fam i una alta mortalitat.

L'any 1348 va arribar el problema més greu: la Pesta Negra, una malaltia molt contagiosa que va entrar pel Mediterrani i va provocar una mortalitat altíssima (es calcula que va afectar 2/3 de la població).

Certs fenòmens com la plaga de llagostes o terratrèmols van acabar d'enfonsar la situació.

2. Naixement i Radicalització del Plet Remença

A la Catalunya Vella moltes famílies continuaven vivint sota unes obligacions feudals degradants, conegudes com els mals usos. Degut a la Pesta Negra i altres...

·Tsarisme: Règim polític establert a l’Imperi rus al principi del Segle XX, en el qual el Govern absolut estava en mans del tsar, el poder del qual es considerava que Provenia de Déu i que no estava subjecte a cap Constitució ni Parlament.
·NEP: La Nova Política Econòmica va ser la nova orientació econòmica, que es va aplicar a Rússia entre el 1921 i el 1928. El seu objectiu era augmentar la producció molt Ràpidament i millorar les condicions de vida de la població.
Va consistir en aturar alguns grans canvis Socials com la desaparició de la propietat privada i el control estatal de la Indústria i de l’agricultura.
·Menxevic: Fracció del Partit Socialdemòcrata Rus, del qual se separa al congrés de Londres del 1903. Els menxevics