Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La Revolució de 1905

El 9 de gener, l'exèrcit tsarista va ser derrotat per tropes japoneses en una guerra motivada pels intents d'expansió de Rússia a l'Àsia. Es van produir avalots causats pel descontentament de la derrota i la crisi econòmica d'aquell moment.

Masses populars es van dirigir a la residència del Tsar per fer-li arribar queixes i demandes. Els manifestants no volien destruir el tsarisme, sinó denunciar el mal govern i iniciar reformes polítiques. Les autoritats van reaccionar violentament, causant ferits i morts en el que s'anomena el Diumenge Sagnant. Les protestes van durar força temps i els camperols i obrers es van organitzar en soviets.

El Tsar va fer algunes concessions mitjançant el Manifest Imperial (1905), la...

La Revolució Russa de 1905 i el Fracàs de les Reformes Tsaristes

La Revolució del 1905: Crisi i Agitació Social

La situació econòmica i l'agitació social i política van convulsar el règim dels tsars. A més, les derrotes en la guerra contra el Japó van provocar el descrèdit del tsar.

El descontentament dels obrers es va expressar en una sèrie de vagues a Sant Petersburg. Però el gener del 1905, una manifestació pacífica davant del Palau d'Hivern va acabar tràgicament. La guàrdia tsarina va obrir foc contra els manifestants, per això aquest dia es coneix com el Diumenge Sagnant. Aquest esdeveniment va ser el detonant perquè es produís un moviment revolucionari generalitzat.

Conseqüències i Organització Revolucionària

• Els camperols

La Guerra de Posicions i la Guerra de Desgast (1915 - 1916)

A partir del 1915, la guerra de moviments va donar lloc a la guerra de posicions o guerra de trinxeres. Els fronts es van estabilitzar i els exèrcits van fixar les seves posicions. Els exèrcits van aixecar una barrera de filats per impedir l'avanç de l'enemic, i es protegien en les trinxeres.

En aquesta etapa van entrar en guerra:

• L'Imperi turc i Bulgària a favor dels imperis centrals.
• Itàlia, Romania i Grècia van fer costat als aliats.

D'aquesta manera es van obrir nous fronts secundaris. L'estabilització dels fronts va crear la necessitat de recórrer a noves estratègies: intentar obrir bretxes i debilitar la força enemiga.

La Guerra de Desgast (1916)

La guerra de desgast va caracteritzar...

TEMA 13. EL FRANQUISME

Característiques del franquisme

Franco va fer un Estat de legitimitat, els seus trets més importants eren:

• Totalitarisme: Es van suprimir la Constitució, el Parlament, els partits polítics i els sindicats. Només existia un partit únic i un sindicat únic.
• Cabdillisme: Es concentraven tots els poders en Franco. Era el cap de l'Estat, president del govern i generalíssim de tots els exèrcits.
• Unitarisme i centralisme: Es van abolir els estatuts d'autonomia i es va fomentar l'espanyolització.
• Repressió: Es va crear un aparell encarregat d'eliminar els opositors.
• Control dels mitjans de comunicació: Eren utilitzats com a aparell de propaganda franquista.

Els suports socials

La dictadura va tenir el suport de les elits econòmiques...

El règim no va tenir una constitució, però sí unes Lleis Fonamentals per donar aparença de legalitat i unes Corts per aparentar un sistema democràtic. Les lleis fonamentals del franquisme tenen uns principis comuns:

• Concentració de poders: En la figura de Franco.
• Corporativisme: Model d'organització laboral que fa coexistir en un únic sindicat obrers i patrons.
• Democràcia orgànica: Principi teòric que intenta donar al franquisme legitimitat democràtica, però que accepta la desigualtat jurídica i política dels ciutadans.

Lleis Fonamentals

• 1938: Fuero del Trabajo: Llei que regula el món laboral, inspirant-se en el feixisme italià.
• 1942: Ley Constitutiva de las Cortes: Crea un parlament franquista col·laborador de Franco en la seva

El Directori i l'Ascens de Napoleó

El Directori es va veure obligat a utilitzar la força per impulsar les seves decisions. Per aquest motiu, tant les revoltes reialistes com les radicals van ser reprimides durament, destacant la Conjura dels Iguals. En aquest context de repressió i inestabilitat, va començar a destacar la figura de Napoleó Bonaparte, el qual va dur a terme el cop d'estat conegut com el 18 de Brumari de 1799. Napoleó va prometre als francesos que retornaria la calma i posaria fi a la Revolució Francesa.

Napoleó: Del Consolat a l'Imperi (1802-1814)

Consolidació del Poder i Obra Legislativa

A partir de 1802, Napoleó es va consolidar com a cònsol únic. La seva tasca legislativa es va centrar a consolidar l'esperit de 1791,...

Les Crisis Prebèl·liques

Les qüestions colonials van ser una font contínua de problemes. Al Marroc tingueren lloc diversos conflictes protagonitzats per Guillem, l'emperador alemany, que es manifestava a favor de la independència del Marroc.

Per evitar una guerra, se celebrà la Conferència d'Algesires, en la qual es va reforçar la presència francesa en aquest territori. Posteriorment, es va crear un protectorat hispanofrancès al Marroc. A canvi de reconèixer-lo, Alemanya obtingué part del Camerun Francès, però l'aliança entre el Regne Unit i França va resultar reforçada, en contra del que desitjava l'emperador alemany.

El segon focus de tensió va ser la Qüestió d'Orient. L'Imperi Otomà s'ensorra i Àustria i Rússia pretenien...

Rússia a principis del segle XX: Context i Estructura

A principis del segle XX, Rússia era un país econòmicament endarrerit en comparació amb les potències industrialitzades. No obstant això, era un dels imperis més grans del món.

L'Autocràcia Tsarista

Políticament, hi havia una autocràcia on el tsar tenia tots els poders (cap de l'Estat i de l'Església). En aquest període, el tsar era Nicolau II.

Els pilars importants del règim eren:

• L'Exèrcit i la Burocràcia.
• Un parlament anomenat la Duma, que rarament es convocava.

Partits Polítics Clandestins

Existien diversos partits polítics clandestins:

• Partit Socialista Revolucionari: Buscava millores per a la pagesia.
• Partit Constitucionalista Democràtic (Kadet): Volia una monarquia parlamentària.

La Mancomunitat Catalana (1914)

• Òrgan administratiu català.
• Oposició al projecte separatista: La Mancomunitat va ser la unió de les quatre diputacions (Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona). El primer president va ser Enric Prat de la Riba.
• El president Canalejas accepta el projecte, que s'aprova el 1912.
• Dato recupera el projecte de Mancomunitat.
• Es va constituir la Mancomunitat el 1914, iniciant la recuperació de Catalunya en àmbits com:
  • Infraestructures.
  • Serveis públics.
  • Cultura.

La Crisi del 1917 i l'Impacte de la Gran Guerra

• Impacte de la Primera Guerra Mundial (GM).
• La neutralitat espanyola afavoreix l'economia, però desencadena inflació i tensió social.
• Es produeix una Triple Crisi:
  • Militar: Descontentament a l'exèrcit (posteriorment agreujat

Les Crisis Polítiques de la Restauració (1902-1923)

Tots els intents de fer una “revolució des de dalt” per a resoldre els problemes d'Espanya van ser ineficaços. Aquests eren els principals problemes d'Espanya:

• Retard econòmic i cultural: amb un injust repartiment de la riquesa.
• Règim polític corrupte i artificial: caracteritzat pel caciquisme i el “Pacte del Pardo”.
• Exèrcit: ferit per la pèrdua de Cuba, amb material antiquat i excés de comandaments.
• Nacionalismes perifèrics: els nacionalismes català, basc i gallec suposaven un perill per a la unitat d'Espanya, des del punt de vista dels militars.

La Setmana Tràgica (Juliol 1909)

Causa

A partir de 1906, Espanya va començar la seva penetració al Nord d'Àfrica. Es va establir...