Estructura i organització de l'Estat franquista

El règim no va tenir una constitució, però sí unes Lleis Fonamentals per donar aparença de legalitat i unes Corts per aparentar un sistema democràtic. Les lleis fonamentals del franquisme tenen uns principis comuns:

• Concentració de poders: En la figura de Franco.
• Corporativisme: Model d'organització laboral que fa coexistir en un únic sindicat obrers i patrons.
• Democràcia orgànica: Principi teòric que intenta donar al franquisme legitimitat democràtica, però que accepta la desigualtat jurídica i política dels ciutadans.

Lleis Fonamentals

• 1938: Fuero del Trabajo: Llei que regula el món laboral, inspirant-se en el feixisme italià.
• 1942: Ley Constitutiva de las Cortes: Crea un parlament franquista col·laborador de Franco en la seva tasca de govern. La llei regula la seva composició amb procuradors que són designats en funció del seu càrrec o de la designació de Franco. A partir del 1966, alguns procuradors són elegits mitjançant el tercio familiar.
• 1945: Fuero de los Españoles: Pseudoconstitució de l'Estat franquista que pretén aparentar democràcia i legalitat després de la Segona Guerra Mundial. Teòricament garanteix molts drets i llibertats, però subordinats a l'interès nacional, de manera que no hi havia cap garantia de poder-los exercir.
• 1945: Ley del Referéndum: Permet sotmetre a votació les decisions més importants del règim (manipulades).
• 1947: Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado: Llei que converteix Espanya en una monarquia dirigida temporalment per Franco fins a la seva mort i dóna poders a Franco per elegir el seu successor amb títol de rei.
• 1958: Ley de Principios del Movimiento Nacional: Institueix el Movimiento Nacional com a organisme al qual tots els càrrecs públics han de pertànyer i estableix el nacionalcatolicisme com a ideologia fonamental de l'Estat.
• 1967: Ley Orgánica del Estado: Llei que modifica algunes lleis anteriors i separa la figura de Cap d'Estat i Cap de Govern per preparar la successió de Franco.

El Movimiento Nacional a Catalunya

A Catalunya, la poca força de la Falange abans de la Guerra Civil fa que s'integrin al partit únic molts militants d'antics partits de dretes (Lliga, CEDA, carlins, monàrquics...). De totes maneres, els càrrecs de més confiança són ocupats per falangistes vinguts de la resta d'Espanya. Tots els grups que donen suport al franquisme formen el Movimiento Nacional, que tenia representació de les diferents famílies que donaven suport al règim.