Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Canvi de tendència i el Pacífic

Durant els primers mesos de 1942, per als exèrcits nazis i feixistes tot anava bé, però el 1943, quan els alemanys perden Stalingrad i els japonesos també perden Midway, es veuen obligats a frenar la seua expansió cap a les illes de Hawaii.

L'ofensiva aliada a l'Àfrica i Itàlia

Simultàniament, Hitler va ser expulsat d'Egipte i els americans van obtenir la victòria de Guadalcanal, iniciant la reconquesta nord-americana illa a illa. Al maig de 1943, els alemanys i els italians es van rendir a Tunísia. El nord d'Àfrica va quedar a mans dels aliats i es va realitzar el desembarcament a Sicília.

Víctor Manuel III va destituir Mussolini i va declarar la guerra a Alemanya. Hitler ja tenia en contra el Regne...

La Constitució de la Segona República Espanyola (1931)

2.1. La Constitució del 1931: Característiques i Principis

Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931. Tant en els treballs de la comissió com en els debats parlamentaris, es va veure ben clar que la nova Constitució difícilment seria un text de consens, ja que va ser majoritàriament formada per socialistes i republicans d’esquerra.

La Constitució tenia un caràcter marcadament *democràtic i progressista*. Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials. El seu aspecte idealista i pacifista es reflectia en la renúncia a la guerra com a instrument de les relacions internacionals.

També establia el principi...

L'Imperi Rus abans de la Revolució

L'Imperi Tsarista, un règim *autocràtic*, se sostenia sobre tres pilars: la burocràcia fidel, l'exèrcit poderós i l'Església Ortodoxa.

Economia i Societat

L'economia era endarrerida, amb l'agricultura com a principal activitat. Els pagesos estaven sotmesos a un règim feudal. A finals del segle XIX, es va iniciar un procés d'industrialització que va provocar el sorgiment del proletariat.

L'Oposició al Tsarisme

Els primers corrents d'oposició van ser els populistes i els anarquistes entre els pagesos. Els obrers van adoptar les idees marxistes. Els principals partits polítics eren:

• Partit Constitucional Demòcrata (de caràcter liberal burgès)
• Partit Socialrevolucionari (representant dels pagesos)
• Partit

La repressió a Catalunya el 1939

En els darrers mesos de la Guerra Civil, Catalunya és ocupada militarment i s'hi implanta un règim autoritari, ultraconservador, centralista (anticatalanista) i molt repressiu.

És un règim autoritari que vol esborrar la dissidència i l'experiència de la Segona República. És també una venjança per la guerra: per les morts i per la política revolucionària i anticlerical dels «rojos».

Les víctimes són qualsevol dissident. Els botxins de la repressió són militars i falangistes, amb el suport de guàrdies civils, policies i jutges.

Formes de la repressió franquista

1. Repressió penal: penes de mort. A Catalunya hi ha 5.000 afusellats, tot i que els principals objectius havien fugit a l'exili. Però alguns

Divergències en l'Oposició al Franquisme (Postguerra)

Aviat van sorgir divergències en l'oposició:

• Alguns sectors del PSOE i de la CNT consideraven inviable restaurar la República a curt termini i buscaven un apropament amb els monàrquics per retornar a un règim democràtic.
• Altres, com ERC, el PSUC i el PCE, defensaven la República.

Aquests dos sectors tampoc estaven d'acord en com actuar per enderrocar el franquisme: la majoria confiava en la intervenció dels aliats, però els comunistes i anarquistes prioritzaven l'actuació guerrillera.

Consolidació de la Dictadura i Desmoralització (1947-1955)

A partir de 1947 es va produir la desmoralització de l'oposició a causa de la consolidació de la dictadura. El 1948 ja era evident que cap...

El reconeixement internacional del franquisme (1953)

L’any 1953 va ser un any clau per al reconeixement internacional del franquisme a través de dues fites principals:

• Signatura del Concordat amb la Santa Seu: va establir un estatus privilegiat per a l’Església catòlica a Espanya.
• Acord amb els Estats Units (EUA): un acord defensiu i econòmic pel qual Espanya permet la instal·lació de bases militars dels EUA en territori espanyol (Torrejón, Morón, Rota i Saragossa) a canvi d’ajuda econòmica i material bèl·lic per modernitzar les forces militars espanyoles. El més important: aquest acord va permetre a Espanya sortir definitivament de l'aïllament i regularitzar les relacions econòmiques i comercials amb la resta de països occidentals.

Les etapes del règim franquista (1939-1975)

1. Fase totalitària (1939-1959)

És l'etapa més repressora de tot el franquisme. El seu caràcter feixista va ser més notori entre el 1939 i el 1942, anys en què el règim va ser més dur. El protagonisme el tenien la Falange i de les JONS i el mateix Franco.

2. Fase tecnocràtica (1959-1969)

El protagonisme polític el tenen nous elements provinents d'una associació religiosa que liberalitzen el sistema econòmic. Els ministres del govern són tècnics: economistes molt formats que volen aplicar canvis en l'economia espanyola per fer-la sortir de l'estancament econòmic.

3. Fase de descomposició del règim (1969-1975)

Dins del règim hi ha persones amb visions diferents:

• Immobilistes: Opinen que

El Franquisme a Catalunya: Repressió i Identitat

El Franquisme i els Franquistes Catalans

Catalunya era un territori que era considerat hostil pels franquistes. Això fou pel fet d'existir un sentiment catalanista molt arrelat i un govern autonòmic, la Generalitat.

És per això que el 5 d’abril de 1938, quan els franquistes entraren en territori català, Franco signà el decret d’abolició de l’Estatut de Catalunya, finalitzant l’autogovern català i intentant crear una Catalunya més espanyola.

Tot i així, el franquisme tenia el suport d’uns pocs catalans, els quals eren:

• Grans comerciants
• Grans agraris
• Financers
• Industrials

El menyspreu per part dels franquistes a Catalunya es pot observar en els alts càrrecs franquistes, on entre 44...

L'esperit del consens en la Transició

El resultat del plebiscit afavoreix l’èxit del projecte de reforma de Suárez, perquè enforteix la posició del nou president davant els rupturistes. Com que insisteix en la seva voluntat de canvi polític i té el suport demostrat de la majoria de la població (a més del rei i dels sectors socials dominants), pacta amb avantatge amb l’oposició antifranquista: aconsegueix que renunciin a la ruptura i que acceptin una transició reformista; a canvi, decreta l’amnistia, legalitza partits (i sindicats) i es compromet a convocar eleccions parlamentàries el 1977.

El pacte entre forces polítiques

La transició és, llavors, un pacte entre la majoria de l’oposició antifranquista i els franquistes...

L'oposició durant els anys 70

Durant els anys 70, l'oposició va augmentar significativament. El causant va ser que l'antifranquisme va passar a ser un moviment de recerca per la llibertat i la democràcia sense una afinitat política concreta.

• Col·legis professionals: els arquitectes que denunciaven l'especulació urbanística i els advocats que volien acabar amb l'arbitrarietat policial, entre d'altres.
• Associacions de veïns i organitzacions ciutadanes: les demandes consistien en una millora en les condicions de vida.
• Moviments per la renovació pedagògica i cultural.
• Intel·lectuals i artistes: van fer actes de protesta contra les penes de mort decretades en el Procés de Burgos.
• Una part cada cop