Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

El Bienni Conservador (1933-1936)

Context Polític i Eleccions de 1933

El bienni entre 1933 i 1936 va començar amb la convocatòria a les eleccions, marcades per una forta presència de dretes. La diferència entre esquerres i dretes era molt notable. Els principals partits eren:

• Partit Republicà Radical (PRR), liderat per Lerroux.
• Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), recolzada per les zones rurals.
• Falange, el partit feixista liderat per Primo de Rivera.
• Legions, un partit antisocialista, marxista i feixista.
• Renovació Espanyola, de José Calvo Sotelo, que volia reformar l'estat.

Les eleccions van tenir algunes característiques destacables:

• Una gran abstenció política.
• Les dones van votar per primera vegada.
• Fortes diferències

L'Aprovació de l'Estatut i el Desenvolupament de la Generalitat

Eleccions de 1932 i la Presidència de Macià

L'aprovació de l'Estatut va tancar l'etapa de la Generalitat provisional i va provocar el desenvolupament ple de la Generalitat. Tot seguit es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya el novembre del 1932 amb Francesc Macià com a president provisional. Ben aviat es van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana, que defensava un model social, republicà, progressista i laic, i la formada per la Lliga de Catalunya, que tenia un projecte conservador, catòlic i oposat al reformisme social. Aquestes eleccions les va guanyar l'ERC i Macià va ser escollit president fins que el dia 25 de desembre de 1933 va morir....

La Revolució de 1868: Causes i Desenvolupament

Causes de la Revolució de 1868

L'any 1868, una profunda crisi econòmica i política va generar una situació d'inestabilitat a Espanya, que va ser el detonant de la revolució:

• Crisi financera: Provocada per la bombolla dels ferrocarrils, va fer caure la borsa i va generar un important deute públic.
• Crisi industrial: A causa de la pujada del preu del cotó, va provocar un augment de l'atur i una disminució dràstica del nivell de vida dels treballadors.
• Crisi de subsistències: Resultat d'una sèrie de males collites, va derivar en una manca de blat i un augment dràstic del seu preu, un aliment bàsic per a la població.

Una part significativa de la població s'oposava obertament al sistema isabelí....

La Revolució Tranquil·la i el Quebec (1960-1980)

En el cas del Quebec, l'any 1960 es va produir la Revolució Tranquil·la, un període governat per forces polítiques conservadores i nacionalistes, tot i que no es plantejava la secessió.

Impacte Social i Polític de la Revolució Tranquil·la

Pràcticament no hi havia polítiques socials, ja que era l'Església Catòlica qui prestava aquests serveis. Aquesta Revolució Tranquil·la va suposar un canvi de govern (amb l'arribada dels liberals), una profunda secularització (transformació del que pertanyia a l'Església en quelcom civil o laic) i, finalment, l'administració pública va assumir els serveis que complia l'Església.

El Primer Referèndum del Quebec (1980)

L'any 1976, el Partit Quebequès...

Constitucionalisme Alemany al S. XIX

El constitucionalisme alemany es caracteritza per ser historicista, és a dir, sense ruptures revolucionàries, basant-se en la tradició i els costums. És també estatalista, ja que es considera necessari un estat fort per a la protecció. Finalment, és antiindividualista, donant prioritat a la comunitat sobre l'individu, un reflex que es troba a les seves constitucions.

Edmund Burke és considerat un punt de partida per al constitucionalisme alemany. Els alemanys basen la seva nacionalitat en la cultura, entenent la nació com una comunitat. No creuen en la idea de poder constituent i presenten una major flexibilitat constitucional.

L'administració esdevé la columna vertebral de l'estat.

Crítica al Model

Democratització i Parlamentarització (S. XVIII-XIX)

A partir del s. XVIII i s. XIX, es va produir una progressiva parlamentarització i democratització del sistema polític britànic.

Això es va manifestar en la millora de les relacions Parlament-Govern, la democratització del sistema electoral i l'aparició dels partits polítics.

L'Imperi de la Llei i la Separació de Poders

El Settlement Act i la Doctrina de l'Imperi de la Llei

El Settlement Act inclou el principi de nullum crimen et nulla poena sine lege (cap crim ni cap pena sense llei). El Parlament guanya poders respecte al Rei i s’afiança el poder dels jutges, establint la doctrina de l’imperi de la llei.

Pensadors Clau sobre la Llei

• HUME: El govern ha d’estar sota l’imperi de

El Govern Provisional i la Constitució de 1869

Les Corts Constituents decideixen que Espanya serà una monarquia constitucional o parlamentària. El rei s’ha d'emmotllar a la Constitució. La potestat de fer lleis recau sobre el Parlament.

El Parlament ratifica novament com a cap de Govern, Prim, i com a regent, Serrano.

Aprovada la Constitució, el govern de Prim i Serrano comença a treballar. L’arribada d’aquests produeix molta alegria, però també decepció per a alguns, ja que aspiraven a la República.

La Crisi Econòmica i la Qüestió dels Impostos

Prim i Serrano volen reactivar l’economia espanyola, però per fer-ho es necessiten diners, cosa que Espanya no té, i a més a més té molts deutes. Aquesta situació va fer que les...

La Prehistòria: Orígens i Primers Assentaments

Fa 4.000.000 d’anys, durant el Paleolític, van aparèixer els primers homínids, que eren caçadors-recol·lectors i sovint havien de canviar de territori per trobar aliment. Durant el Neolític, van començar a domesticar animals, es dedicaven a la ramaderia i a l’agricultura, i ja no tenien la necessitat de canviar de territori, esdevenint sedentaris.

L'Edat Antiga: Civilitzacions i Imperis

A l'Edat Antiga ja van aparèixer els primers escrits, l’inici de la Gran Muralla Xinesa i el calendari xinès. Els ibers es trobaven a la Península Ibèrica. Ròmul i Rem van fundar la ciutat de Roma i, al 218 aC, els romans ja eren a la península, formant noves ciutats com Tarraco, on van construir...

El govern de Largo Caballero (1936)

Al setembre de 1936, es va crear un govern de concentració presidit per Largo Caballero. Aquest govern estava integrat per:

• Republicans
• Socialistes
• Comunistes
• Anarcosindicalistes

Els objectius principals eren:

• Crear una gran aliança antifeixista.
• Recompondre el poder de l'Estat: eliminant les juntes i comitès, però mantenint els consells regionals.
• Creació de l'Exèrcit Popular.

No obstant això, van sorgir problemes:

• Enfrontaments entre comunistes (PCE) i anarcosindicalistes (CNT-FAI).
• Els anarcosindicalistes no renunciaven a la seva pròpia política: col·lectivitzacions i milícies anarquistes no integrades en l'exèrcit regular de la República.
• Fets de Maig.

Conseqüències dels Fets de Maig:

• Disminueix el poder

La Guerra de Cuba (1895-1898)

A finals del segle XIX, Espanya mantenia un imperi colonial força gran, però la debilitat econòmica i les dificultats polítiques feien difícil un control real de la metròpoli espanyola sobre les seves colònies. El 24 de febrer s’inicia una nova insurrecció a Cuba, coneguda com el Grito de Baire, amb l’aixecament simultani de 35 localitats cubanes d’aquesta zona.

Causes de la Guerra de Cuba

• Fonamentalment de caire econòmic i polític: els cubans volien comerciar lliurement amb els EUA.
• Els interessos comercials i d’expansió imperialista dels EUA.
• Corrupció de l’administració colonial i rebuig del projecte d’Estatut cubà el 1893.

El Desastre del 98

A la península, la derrota va causar un gran impacte,...