Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

La Nova Oposició i el Desenvolupament Econòmic al Franquisme

La Nova Oposició al Règim Franquista

Durant el període final del franquisme, va emergir una nova oposició al règim, manifestada en diverses esferes socials i polítiques.

Primera Aparició: Mobilització Obrera i Estudiantil

• Conflictivitat laboral: Les vagues dels miners asturians (1962) van ser un punt d'inflexió, amb un ampli suport de la població i fins i tot de sacerdots, tot i la forta repressió del règim.
• Creació de CCOO (Comissions Obreres): Aquest sindicat clandestí va néixer de la necessitat d'organitzar la lluita obrera.
• Universitat: Professors i alumnes van patir expedients i tancaments de la universitat a causa de la seva activitat opositora.
• Moviment veïnal: Es

El Bàndol Republicà a la Guerra Civil Espanyola

L'aixecament del bàndol nacional va irrompre en una crisi profunda a Espanya. La resposta popular va ser contra tot element de suport feixista. Això va comportar la persecució de l'Església, la burgesia, els propietaris, les classes benestants i els catòlics. Es van produir assassinats, saqueigs, robatoris i la crema d'esglésies i convents. Moltes persones es van veure forçades a l'exili a l'estranger o a viure amagades i desapercebudes per l'opinió pública.

El resultat va ser una violència extrema i actes criminals –sota el concepte de Revolució–, especialment entre juliol i desembre de 1936. A Catalunya, es van registrar aproximadament 8.500 morts. Aquesta situació va facilitar...

Les Reformes Clau de la Segona República Espanyola

La Modernització de l'Exèrcit Republicà

La reforma de l'exèrcit la va dur a terme Manuel Azaña. Azaña volia reduir la funció de les forces armades a la defensa exterior i que l'exèrcit no tingués cap influència política, com havia passat fins aleshores en la història d'Espanya.

Les reformes van consistir principalment en:

• Reduir el nombre de caps (hi havia un oficial per cada tres soldats, una proporció insostenible).
• Permetre el retir als oficials i caps que ho demanessin amb el sou íntegre, mitjançant la Llei Azaña d'abril de 1931. Més de la meitat dels efectius van acceptar l'oferta abans d'acabar l'any, disminuint significativament la plantilla.
• Eliminar els tribunals d'honor

La revolució en la zona republicana (estiu 1936)

Catalunya i la revolució

La Proclamació de la Segona República (1931)

El febrer de 1931, Alfons XIII, després de la dimissió del general Berenguer, va nomenar president del govern l'almirall Aznar amb l'encàrrec de tornar a la normalitat constitucional i convocar eleccions. L'almirall va decidir convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931.

L'oposició republicana i socialista, que havia participat en el Pacte de Sant Sebastià de 1930, va convertir aquestes eleccions en un plebiscit entre monarquia i república. Els resultats van donar la victòria als republicans (43%) davant dels monàrquics (24%). Els republicans van guanyar a les grans ciutats i zones industrials, mentre que els monàrquics ho van fer a les àrees rurals, on encara pervivia el poder...

La Restauració Absolutista (1815-1848)

Definició i Principis Fonamentals

Napoleó, hereu de la política revolucionària expansiva dels girondins, va alterar mitjançant les seves campanyes militars el mapa polític europeu (nous estats i canvi de règims polítics).

La Restauració (1815-1848) és la política de reconstrucció del mapa polític europeu sumada a l’intent de recuperar l’Antic Règim. Els seus principis són:

• Legitimitat Monàrquica: Els estats existents abans del 1792 han de ser retornats als seus monarques legítims.
  • Triple objectiu: Desautoritzar els estats creats per Napoleó, silenciar els moviments nacionalistes europeus (polonesos, italians, alemanys...) i negar la sobirania nacional i el constitucionalisme.
• Intervenció:

El bàndol insurrecte

Després de la mort de Sanjurjo, per un accident d'avió, es dubta de qui ha de liderar el bàndol. A Burgos es fa la Junta de Defensa Nacional, en un principi liderada per Cabanellas, el més antic. Aquesta junta no tenia atribucions militars, era administrativa, i es dedicava a governar els territoris ocupats. En aquests llocs, aboleixen la constitució i els partits polítics i aturen les reformes iniciades a la república.

Franco, quan es fa aquesta Junta de Defensa, està pujant cap a Madrid. Els insurrectes saben que el primordial és guanyar Madrid. Abans d'arribar a Madrid, l'exèrcit insurrecte passa per Toledo, republicana. A Toledo hi ha l'alcasser (una fortalesa emmurallada) que estava ocupada pels insurrectes,...

Context: L'arribada dels terços a Catalunya

La revolta pagesa de 1640