Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

Folk – Herder: el saber del poble o popular i proposa recollir tot allò que s’anava perdent (costums).

Volkgeist: idiosincràcia (els catalans som).

Segons els folklorists les dades s’havien de recollir entre les classes més incivilitzades.

Fichte – discursos a la nació alemanya.

El Folklore va unit al Romanticisme en temes autòctons, en drets antics. En històries llegendaries, la literatura oral i la poesía popular. A nivell català comença amb Agustí Duran (1843) amb el romancero general amb Manuel Milà i Fontanals – observació sobre poesía con muestras de romances inéditos. Herder donava importància a la llengua materna com a mirall d’una nació, com a magatzem de saviesa i com a experiències ancestrals.

La renaixença

Forces d'Oposició al Segle XX

Els Partits Catalanistes

• Al segle XX, la *Lliga Regionalista* es va consolidar com a partit hegemònic a Catalunya.
• Un dels seus dirigents, **Enric Prat de la Riba**, en va definir l'ideari (*La Nacionalitat Catalana*) i fou el responsable principal de la política catalana juntament amb Francesc Cambó.
• Després de l'èxit de les eleccions del 1901, s'hi van imposar les forces republicanes.
• La crisi entre tots dos sectors esclatà el 1904 quan un grup de regidors encapçalats per Cambó no van obeir els acords del partit.
• Tot seguit, **Lluís Domènech i Montaner** va fundar el *Centre Nacionalista Republicà* (CNR, 1906), un partit que es definia com a nacionalista.
• La crisi de la Solidaritat Catalana va acostar les

En abril del 1923 un govern liberal presidit per García Prieto, va intentar reformar la constitució i la llei electoral, que incloïa més democratització del sistema. Tot i que tenia una clara majoria a les corts, el rei, l'exèrcit i l'església s'hi van oposar. Rivera va impulsar un cop d'estat militar el 13 de setembre del 1923 i va demanar al monarca que posés el poder en mans dels militars. El rei es va negar a destituir els militars i el govern va dimitir. Declarava la seva intenció de regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme i la corrupció, recuperar l'ordre públic, posar fi a la conflictivitat obrera i garantir la unitat nacional. L'alta burgesia, el rei i el seu entorn van...

Formació del català (SUPERSTRAT)

2 tipus superstrat:

• (1) Germànic (bandera, guerra, Bernat, Arnau, etc)
• (2) Àrab (carroja, gerra, senzill, zero, almirall)

Adstrat (influència d'altres llengües/cultismes que venen del llatí, grec, etc).

Una vegada el català ja estava format, continua rebent aportacions d'altres llengües que també estaven formades i, al seu torn, influeix en aquestes o en altres (ADSTRAT). Per tant, en el català trobem:

• (1) Occitanismes (bosc, bacallà)
• (2) Castellanismes (bàndol, avorrir-se, borratxo)
• (3) Gal·licismes (jardí)
• (4) Italianismes (bosc, bacallà)
• (5) Anglicismes (futbol, camping)

Així mateix, catalanismes en (1) castellà (papel, quijote, balance, esmalte), (2) sard (faina, muccatari), (3) francés (albricot,...

El Regnat d'Isabel II i l'Estat Liberal

Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira-i-arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme.

La Transició de l'Absolutisme al Liberalisme

El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. Davant les aspiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d'aquesta manera l'accés al poder d'aquests. Serà el gran pas per a dur a terme la revolució liberal a Espanya.

Les Faccions

Dècada Moderada (1843-1854)

• Narváez declara Isabel major d'edat als 13 anys i la casen amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó.
• Es promulga la Constitució de 1845, de caràcter molt moderat, on la sobirania és compartida entre la Reina i les Corts (no hi ha sobirania nacional).
• Comença la construcció de l'Estat espanyol: molt centralista i amb la divisió provincial de Javier de Burgos (1836).
• Aparició del governador civil: representant de l'Estat a cada província.
• Creació de la instrucció pública: primària (per a tots els ciutadans), i secundària i universitat (només per a les classes mitjanes).
• Comença la redacció del Codi Penal (1848-1896).
• Creació de la Guàrdia Civil.
• Reforma monetària i fiscal de Mon (sistema d'impostos)

LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA

DESAMORTITZACIÓ = REFORMA AGRÀRIA

Objectius:

• Posar terres en mans dels sectors més dinàmics.
• Guanyar suport al procés de revolució liberal i afeblir l'oposició.
• Solucionar urgències de la Hisenda Pública: dèficit públic, deute i despeses militars (1836).

Resultats:

• Concentració de la propietat en mans d'una oligarquia agrària (vella aristocràcia + nova burgesia).
• Poc canvi tècnic en l'agricultura (però més especialització en productes comercials).
• Terra cultivada, ↓ ramaderia, ↓ rendiments (terres menys fèrtils), crisis de subsistència continuen fins al final del s. XIX.

Conseqüències:

1. Econòmiques:

• Creixement lent de la producció agrària en comparació al de la població (fam).
• Creixement lent