Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

Institucions Polítiques: Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és la institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el President de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern. Es va crear l’abril del 1931, després de la proclamació de la República. Tenia una doble funció: la del primer magistrat de Catalunya i la de representant de l’Estat central a Catalunya. Les seves funcions eren representatives i executives. En segon lloc, pel Parlament de Catalunya, elegit per sufragi universal i, en tercer lloc, pel Consell Executiu de la Generalitat.

Josep Tarradellas, després de la mort de Franco, reclamà una amnistia i el restabliment de la Generalitat. La Generalitat provisional intervingué molt poc...

Legislació racial

• Boicot a negocis jueus, metges i advocats. (Llei per a la prevenció de naixements amb tares hereditàries)
• Esterilització i castració de gitanos, lleis de Nuremberg
• Internament d'homosexuals en camps de concentració
• Setmana de la neteja gitana (12-18 juny)
• Prohibits matrimonis i relacions extraconjugals entre jueus i súbdits de sang alemanya o assimilada
• Prohibit que jueus contractin com a treballadores de la llar dones de sang alemanya de menys de 45 anys
• Prohibit que jueus enarborin els colors nacionals

Elements del feixisme

• Rebuig de la il·lustració, la democràcia, el parlamentarisme i el pluralisme polític
• Era totalitari, antiliberal i anticomunista
• Característiques: obediència a líder carismàtic, exaltació de l'estat,

En el context de la caiguda d'Astúries i quan s'anunciava una ofensiva franquista generalitzada sobre Guadalajara i Madrid, la República, per primer cop, es va avançar duent a terme la seva pròpia ofensiva contra Terol. La batalla de Terol va ser iniciada el dia 15 de desembre de 1937 i va agafar per sorpresa els defensors. El dia 21 eren derrotades les defenses exteriors, i l'endemà era presa pels republicans, tot i que el coronel Rey d'Harcourt, que comandava la «plaça», no es va rendir fins el dia 8 de gener de 1938. Immediatament, el general Franco decideix iniciar una contraofensiva de desgast amb una superioritat de material manifesta, que només es va aturar a causa de les fortes nevades caigudes sobre Terol la nit de cap d'any...

1. El reformisme conservador

El 1902, el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el seu regnat amb la intenció de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola. Els governs conservadors de Silvela-Polavieja i Maura van intentar algunes reformes, però van acabar fracassant, mentre els partits monàrquics (del torn dinàstic) anaven perdent influència i l’oposició s’anava enfortint:

• El republicanisme (va augmentar el seu ascendent electoral amb la creació de la Unió Republicana i el Partit Radical).
• Els grups nacionalistes catalans (varen assolir un ampli triomf electoral al 1907, gràcies a la seva agrupació en una coalició anomenada Solidaritat Catalana).
• El socialisme (PSOE i UGT varen

1. 1. El canvi d'orientació de l'economia

   1.1. Els governs del "desarrollismo"

   El govern format per Franco l'any 1957 i els successius van suposar un canvi significatiu. Serà la transició cap a la segona etapa, dominada pels tecnòcrates.

   Causes del canvi d'orientació:

   1. Mala conjuntura econòmica de finals de la dècada del 1950.
   2. Pressió dels organismes internacionals.
   3. Augment de les protestes socials.
   4. Europa vivia una etapa de recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial, l'economia espanyola estava disposada a aprofitar les condicions favorables.
   5. Es volia un reformisme tècnic per trobar una sortida a la greu situació econòmica i social derivada de l'autarquia.

2. 1.2. El Pla d'Estabilització (1959)

   Objectiu: posar fi al fort intervencionisme

Durant la Guerra Civil Espanyola, els bàndols combatents foren l'exèrcit franquista i la milícia popular. Als llocs on el cop d'estat no va triomfar, l'exèrcit va desaparèixer i els militars foren substituïts per les milícies populars. Aquestes eren grups armats de voluntaris organitzats per diversos partits polítics i sindicats en defensa de la República. Van néixer a Catalunya i tenien un caràcter revolucionari.

Aquestes milícies, un cop van acabar amb els colpistes a Catalunya, es van reorganitzar per a reconquerir els territoris ocupats pels feixistes a Aragó, especialment Saragossa. Les milícies estaven organitzades de manera independent, cadascuna d'elles per un partit o sindicat, i alhora, aquestes s'organitzaven en columnes...

La Guerra Civil Espanyola: Intervenció Internacional

La Recerca de Suport Exterior

Des de l'esclat de la guerra, ambdós bàndols eren conscients que necessitaven suport exterior per a guanyar. Així, van buscar ajuda ràpidament:

Governs:

• Els republicans van rebre el suport de països democràtics com Anglaterra i França.
• Els feixistes van rebre suport de països feixistes com Alemanya i Itàlia.

Situació a Europa i el Comitè de No Intervenció

L'any 1936, la pau a Europa era fràgil. Hitler tenia ambicions expansionistes i els altres països intentaven evitar un nou conflicte mundial. La Guerra Civil Espanyola podia canviar la situació, i França va organitzar un comitè a l'agost de 1936 per a assegurar la no intervenció. Tots els països,...

Context internacional

• Caiguda dictadura Portugal i Grècia (abril – juliol 1974)
• «Búnker» ataca la política reformista d’Àrias Navarro
• (des. 1974) «Estatuto de Asociaciones»:
  • Associacions mínim 25000 afiliats
  • Presència mínima 15 províncies
  • Compatible principis del «Movimiento»
• Salut precària de Franco, 1974 hospitalització
• (1974) Creació de la «Unión Militar Democrática» (UMD)
  • Estímul per incrementar la repressió
• (set. 1975) 5 sentències de mort membres ETA (3) i FRAP (2)
  • Protestes internacionals, retirada d’ambaixadors (aïllament internacional, 30 anys abans)
  • Reacció del règim: manifestació i discurs a la plaça d’Orient de Madrid

Marxa Verda (6 nov. 1975)

• 6 de novembre 1975 marxa a través del desert de 300000 colons

Designació del successor (1969)

Príncep Joan Carles

Règim: Instauració monàrquica, no pas restauració.

Relacions Franco i Don Joan: Mai van ser bones.

Candidats:

• Carles Hug de Borbó-Parma (expulsat el 1968)
• Fill gran Alfons XIII: Alfons (hemofílic) mort el 1938 sense descendència.
• 2n fill Alfons XIII: Jaume (sordmut).
• Fill del príncep Jaume: Alfons de Borbó, casat amb Carmen Martínez Bordiú. Títol: Altesa Reial i Duc de Cadis.
• Alfonsito (germà de Joan Carles).

Fase de descomposició (1969-1975)

Malaltia de Franco

Delegava el poder a l'almirall Luis Carrero Blanco (juny 1973).

Distanciament progressiu de l'Església:

• (1962-65) Concili Vaticà II.
• (1963) Declaracions de l'Abat Escarré: «El règim espanyol es diu catòlic, però no obeeix els

La Guerra Freda i l'Aïllament (1950-1959)

• Context Europeu i el Teló d'Acer

  • 1946: Teló d'Acer
  • 1947: Doctrina Truman i Pla Marshall

• Canvi d'Actitud dels EUA envers el Franquisme

  • Política anticomunista del règim franquista.
  • Situació geoestratègica d'Espanya.

• Fites Clau en la Reintegració Internacional

  • 1949: Creació de l'OTAN i primer préstec dels EUA a Franco.
  • 1950: L'ONU anul·la l'aïllament diplomàtic; segon préstec dels EUA.
  • 1951: Espanya és admesa a la FAO.
  • 1952: Espanya és admesa a la UNESCO.
  • 1953: Pacte de Madrid (bases militars a Torrejón, Saragossa, Rota, Morón; ajut econòmic).
  • 1953: Concordat amb la Santa Seu.
  • 1955: Admissió d'Espanya a l'ONU.
  • 1958: Promulgació de la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional.
    • Família,