Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

La Restauració Borbònica a Espanya: Societat i Política (1874-1931)

Història7,11 KB

La Restauració Borbònica a Espanya

La Restauració va significar el retorn de la dinastia borbònica al tron espanyol, el restabliment del moderantisme de 1884 i el predomini de la burgesia agrària i latifundista (lliurecanvista).

El Manifest de Sandhurst i el Retorn d'Alfons XII

Cánovas del Castillo i Alfons (fill d’Isabel II) van planificar el retorn a la monarquia. Des de l’exili, Alfons va signar el Manifest de Sandhurst (1874), redactat per Cánovas a l'acadèmia militar de Sandhurst. Aquest manifest buscava generar una opinió pública favorable a la monarquia, desvincular Alfons de la imatge de la seva mare, Isabel II, i evitar els excessos democràtics del Sexenni Democràtic.

El Pronunciament de Martínez Campos

Malgrat els desitjos...

Continua llegint "La Restauració Borbònica a Espanya: Societat i Política (1874-1931)" »

La Segona República Espanyola i la Guerra Civil

Història4,68 KB

La Segona República Espanyola

Al ministeri de treball, es creen nous avenços, el salari mínim, la seguretat social, l’assegurança de malaltia obligatori, una pujada de sous i l’existència de vacances pagades.
I un altre projecte, seria la reforma agrària, tenia com a objectiu retornar les terres als pagesos i acabar amb la imposició dels grans terratinents. Totes aquestes reformes i la creació d'un nou estatut d'autonomia per Catalunya, la qual també tenia drets com la creació de la Generalitat, van enfadar molts als sectors de dretes més conservadors.
Sanjurgo, un militar, va donar un cop d'estat que va ser reprimit, i finalment se li va permetre exiliar-se a Portugal.
Encara totes les reformes, hi ha un descontentament entre els
...
Continua llegint "La Segona República Espanyola i la Guerra Civil" »

Crisi de les Polítiques Públiques: Causes i Conseqüències

Història3,15 KB

Crisi de les Polítiques Públiques: Un Anàlisi Profund

Les polítiques públiques són les accions de la política i, com a tals, aspiren a transformar intencionadament la realitat. La seva principal vocació és modelar una realitat imperfecta, intentant que s'acosti a una visió idealitzada. Les polítiques públiques són, en definitiva, les armes amb què la política pretén fer efectives les seves promeses. Però des de fa ja massa temps, les polítiques públiques estan fracassant en els seus intents de construir aquelles societats imaginades. La crisi de credibilitat inicia el seu camí en l'àmbit de la política, però s'estén al de les polítiques públiques. Ens referim així a una doble crisi de legitimitat del sistema politicoadministratiu:...

Continua llegint "Crisi de les Polítiques Públiques: Causes i Conseqüències" »

La Segona República: Reformes i Canvis (1931-1933)

Història4,78 KB

La reforma religiosa

Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la Constitució, que va estipular la no-confessionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clergat. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil.

El govern va prohibir que les congregacions religioses es dediquessin a l'ensenyament, i el procés es va completar amb la Llei de Congregacions (1933). Els sectors catòlics van veure la nova llei com una agressió. El ressorgiment d'avalots populars anticlericals va provocar incendis a edificis religiosos, i la jerarquia eclesiàstica va manifestar-se en contra...

Continua llegint "La Segona República: Reformes i Canvis (1931-1933)" »

De la Dictablanda a la II República (1930-1931)

Història3,1 KB

El Rei va encarregar al general Berenguer la creació d'un nou govern. Era amic íntim del rei, amistat forjada l'any 1923 quan va succeir el Desastre d'Annual. Berenguer havia de normalitzar la situació política per tornar al sistema polític de la Restauració, amb la Constitució de 1876 i la convocatòria d'eleccions generals. No obstant això, la caiguda de Primo de Rivera va augmentar les protestes i es va produir una politització de la societat, que marca l'inici de la República. Aquesta politització va ser tolerada pel règim com a pas previ a les eleccions. Per primera vegada en mig segle, el resultat de les eleccions futures no estava decidit.

Partits polítics

  • Partits dinàstics: marginats i desmantellats durant la Dictadura.
...
Continua llegint "De la Dictablanda a la II República (1930-1931)" »

Constitucionalisme Britànic: Orígens i Evolució

Història4,45 KB

Constitucionalisme Britànic

El constitucionalisme britànic es basa en:

  • Historicisme: Es fonamenta en els fets històrics.
  • Individualisme.
  • Antiestatisme: Es basa en la limitació del poder.

La Constitució britànica és una constitució no escrita (està parcialment escrita al llarg del temps). Els documents fundacionals són:

  • La Magna Carta del 1215.
  • La Petition of Rights del 1628.
  • L'Habeas Corpus Act del 1679.
  • La Bill of Rights del 1689.
  • La Settlement Act del 1701.
  • La Human Rights Act del 1998.

El constitucionalisme britànic és evolutiu; els documents posteriors no anul·len els anteriors, sinó que han de continuar vigents, no busquen el revolucionarisme. Hi ha la idea de Constitució Mixta, que al·ludeix a la idea del contingut del poder; es dóna...

Continua llegint "Constitucionalisme Britànic: Orígens i Evolució" »

La repressió franquista: una anàlisi exhaustiva

Història4,7 KB

La planificació de la repressió

Segons Francesc Bonamusa, el franquisme no es pot dividir en etapes, sinó en una sola, ja que va començar matant i va morir matant. La repressió franquista durant la guerra i la dictadura va ser planificada des del primer moment. Encara que el cop d'estat inicial va fracassar, donant lloc a una guerra civil, els càstigs i l'extermini van ser duts a terme seguint les directrius del general Mola.

Violència extrema i eliminació dels vençuts

L'estat franquista durant la guerra civil va estar acompanyat d'una violència extrema que formava part de les directrius, les quals comportaven l'eliminació física dels vençuts. La repressió va esdevenir una necessitat política per a mantenir i consolidar el seu projecte...

Continua llegint "La repressió franquista: una anàlisi exhaustiva" »

La Guerra del Marroc: Causes, Setmana Tràgica i Batalla d'Annual

Història4,34 KB

La Guerra del Marroc (I Part)

L’any 1885, els principals països d’Europa es reuneixen a la Conferència de Berlín per solucionar el problema de la falta de matèries primeres i fonts d’energia, i decideixen conquerir Àfrica per aconseguir-les. Les causes que justifiquen aquesta acció són: la suposada superioritat de la raça blanca, la necessitat d’estendre el progrés en cartografia i ciència, i sobretot, la difusió de la religió cristiana. L’ocupació efectiva del territori era el que atorgava la sobirania al país conqueridor.

Espanya no participa inicialment en aquesta expansió a causa de la imminent guerra de Cuba. Però, després de la independència de Cuba, militars i polítics s'acusen mútuament del desastre. Així,...

Continua llegint "La Guerra del Marroc: Causes, Setmana Tràgica i Batalla d'Annual" »

Lliga Regionalista i Catalanisme: Orígens i Evolució Política

Història4,31 KB

Lliga Regionalista: Orígens i Consolidació

La pèrdua dels territoris colonials va evidenciar la incapacitat dels partits dinàstics. A Catalunya, això va tenir diverses conseqüències:

  • El catalanisme es va veure enfortit.
  • La consolidació d’una generació d’intel·lectuals i activistes que demanaven un partit per mobilitzar-se de cara a l’autonomia.
  • Una actitud crítica envers els partits dinàstics, forjats a base de la corrupció electoral.

L’any 1899, davant el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela i de la protesta ciutadana coneguda com el Tancament de Caixes, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona van crear un grup polític: la Unió Regionalista, que demanava una autonomia...

Continua llegint "Lliga Regionalista i Catalanisme: Orígens i Evolució Política" »

Unificació Alemanya, Hegemonia Americana i Guerra dels Balcans

Història3,93 KB

Helmut Kohl creia que s’havia de produir aquesta unificació, per això va dur a terme un procés que no va ser fàcil, ja que els francesos hi estaven en contra. Però va rebre suport dels EUA, que consideraven que donaria estabilitat a Europa. Kohl va negociar amb Mitterrand fins l’any 92, quan es va apropar i França va accedir, però amb una condició: Alemanya havia de ser un país dins d’Europa. Per aquest motiu es van refer els tractats de la Comunitat Europea. Es va fer el Tractat de Maastricht, amb el qual es pretenia enfortir Alemanya i, al mateix temps, Europa, i va ser el que acabaria sent la Unió Europea.

Els països que havien estat sota control soviètic tenien una estructura comunista, fet que va provocar 10 anys difícils,...

Continua llegint "Unificació Alemanya, Hegemonia Americana i Guerra dels Balcans" »