Plató accepta que la physis està en continu canvi (Heràclit). És per això que de la physis no en podem extreure episteme, és a dir, coneixement segur i immutable (autèntic, cert, ser), sinó només efímer (per tant, no vertader). Ser = estabilitat; no-ser = inestabilitat.
La teoria de les idees
Plató accepta, amb Parmènides, que «més enllà» de la physis hi ha un món immutable de conceptes, formes, o «idees», de models (el món del ser immutable de Parmènides: autèntic, immutable, que no varia, etc.). És aquest món on trobem la veritat, el que cal buscar amb l'esforç. El món físic vindria a ser com les «fotocòpies» gastades d'aquelles idees o món de models o patrons (paradigmes = originals). I gràcies a aquell món...