Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Altres cursos

Tarraco és una ciutat de fundació romana que es va constituir en el context de la Segona Guerra Púnica (enfrontament entre cartaginesos i romans).

Origen i fundació de Tarraco

Durant la Segona Guerra Púnica, Anníbal (un destacat general cartaginès) va atacar la península Itàlica per terra. Els cartaginesos, que tenien el seu origen púnic i havien perdut el control del mar, disposaven de diverses colònies a la península Ibèrica. Tot i que Anníbal aconseguia guanyar els romans a cada batalla que lliurava, la seva posició era vulnerable.

Per aquest motiu, els romans van decidir atacar la península Ibèrica l'any 218 aC per tallar tots els subministraments que li arribaven a Anníbal des d'allà i, d'aquesta manera, debilitar-lo. Els...

Fòrums de Tàrraco: Centres Administratius i Religiosos

El Fòrum Provincial (Zona Alta)

El Fòrum Provincial estava situat a la zona alta de la ciutat i tenia com a funció resoldre els assumptes de la província de la Hispània Citerior. Tenia unes dimensions de 320 x 175 metres. L’accidentada topografia del terreny va comportar l’execució de grans treballs d’anivellament, creant diverses terraces. Part dels seus murs són visibles encara en nombrosos punts del casc antic de la ciutat.

Aquest fòrum era un centre administratiu i religiós estructurat en diversos espais:

• Terrassa Superior: Hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte de l’emperador (actualment, hi ha la Catedral i les cases del voltant).
• Terrassa del Mig:

Vocabulari anatòmic en llatí

• Caput - Cap
• Umerus - Hombro
• Bracchium - Braç
• Cubitus - Colze
• Femur - Fèmur
• Genu - Genoll
• Crus - Cama
• Pes - Peus
• Digiti - Dits
• Manus - Mans
• Pectus - Pit
• Oculus - Ulls
• Aures - Orelles
• Nasus - Nas
• Os - Boca
• Capillus - Cabell

Dinastia Julio-Clàudia (27 aC - 68 dC)

• August (27 aC - 14 dC): Va ser el primer emperador i va establir el Principat, el sistema de govern que va marcar l'inici de l'Imperi Romà.
• Tiberi (14 - 37 dC): Va governar de manera eficaç, tot i que amb un estil autoritari i paranoic.
• Calígula (37 - 41 dC): Va ser famós per la seva crueltat i excentricitat. Va ser assassinat per la seva pròpia guàrdia.
• Claudi (41 - 54 dC): Va ser un emperador sorprenentment capaç que va expandir l'Imperi, conquerint Britània.
• Neró

Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior

Els romans van arribar a la península Ibèrica l’any 218 a.C. per anar contra els púnics (cartaginesos) a la Segona Guerra Púnica. Van construir una muralla al voltant d’un turó per defensar-se dels cartaginesos. Aquesta muralla va ser construïda amb megàlits (grans blocs de pedra). La part conservada de la muralla tenia 800 metres.

L’any 45 a.C., Juli Cèsar va elevar Tàrraco a la categoria de colònia romana i li va donar el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, amb l’emperador August, va convertir-se en capital de la província Citerior (Tarraconense). August va estar un temps vivint a Tàrraco i va realitzar una reforma urbana que va donar una gran monumentalitat...

Emerita Augusta: Fundació i Esplendor

EMERITA AUGUSTA: Fundada l’any 25 aC. per Publi Carisi, lloctinent d’August, per assentar els soldats veterans (emeriti) de les legions Alaudae i Gemina que havien participat en les guerres amb els àsturs i càntabres.

El seu emplaçament als marges del riu Guadiana aviat es va convertir en nus d’enllaç d’algunes de les principals vies que comunicaven amb Itàlica, al sud, i les zones mineres del nord-oest d’Hispània. Arribà a ser, en paraules de D. Magne Ausoni, la novena ciutat entre les disset més importants del món de la seva època (segle IV dC.).

Vestigis Romans Destacats

Els vestigis romans conservats a Mèrida són sens dubte reflex de la seva importància. Destaca el seu reconstruït...

Termes Públiques i Privades

Termes: Les públiques són les que hi pot accedir tothom, mentre que les privades són les que té una família a casa seva.

Parts de les Termes

• Vestidors: Apodytherium.
• Sistema per escalfar l’aigua: Hipocaustum.
• Nom dels vestidors: Apodyterium.
• Tres tipus de piscina: Tepidarium, Caldarium, Frigidarium, i Quidarium (o Caldarium).

Es conserven restes a Badalona, Sant Boi de Llobregat, Caldes de Malavella, entre altres llocs.

El Circ Romà

Parts del Circ

• Grades: 3 fileres de grades es diuen cavea.
• Entrades i sortides: Vomitoria.
• Terra de la pista: Arena.
• Divisió central: La part del mig que divideix l'arena en dos es diu spina.
• Indicadors de gir: Als extrems hi havia les metae, que serveixen per indicar quan han de girar.
• Punt

Tàrraco: Capital d'Hispània Citerior

Orígens Ibèrics i la Fundació

Tàrraco es va assentar sobre l'antic poblat ibèric de Kese, habitat pels Cessetans, situat a la riba del riu Francolí, al Camp de Tarragona.

Funció Militar i Estratègica

Gneu Corneli Escipió va ocupar el turó i va crear una base militar durant la Segona Guerra Púnica. Inicialment, va ser un campament militar (praesidium), servint com a lloc de descans, refugi i organització.

Formació de la Ciutat (Segle II aC)

La ciutat es va formar al segle II aC amb un nou recinte emmurallat. La seva importància va créixer, tot i que hi ha escassetat de dades arqueològiques sobre les transformacions urbanístiques d'aquesta època, prèvies a August.

Ascens a Colònia i Transformació

La dinastia Júlio-Clàudia

La primera dinastia que va regnar a Roma fou la que establí August. Està formada per cinc emperadors i va des d'August fins a Neró. Se'ls anomena dinastia Júlio-Clàudia perquè són el resultat de la fusió de dues branques: la Júlia, representada per Juli Cèsar (el fill adoptiu del qual és August), i la branca Clàudia, representada per Lívia, esposa d'August.

August (27 aC - 14 dC)

L'any 27 aC, el Senat va atorgar a August el títol d'Imperator Caesar Augustus, que el convertia en comandant en cap de l'exèrcit. Amb aquest nomenament, va mantenir una ficció entre una aparença republicana i la realitat marcada per una nova monarquia dinàstica de caire hel·lenístic.

De iure, el Senat conservava les seves...

L'oci i la vida quotidiana a l'antiguitat

Homes il·lustres han dedicat estones a l'oci, perquè és bo per refer-se: Sòcrates no s'avergonyia de jugar amb els infants, Cató relaxava amb vi el seu esperit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels fatics neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l'allargues sempre dia i nit, serà la mort.

La casa de camp ideal

Com és la casa de camp d'un propietari com cal: El magatzem de vi d'un propietari bo i que està per la feina, el d'oli i també el de queviures són sempre plens, i tota la seva vil·la és opulenta: té abundància de porcs, de...

1. Ciceró

Ciceró va ser la màxima figura de l’oratòria llatina, cònsol, orador i filòsof, conegut per unir les cultures grega i romana. Nascut a Arpinus en una família eqüestre, va estudiar a Grècia i, en tornar a Roma, va destapar les malversacions de Verres amb els discursos coneguts com a Verrines, aconseguint fama d’home íntegre. Escollit cònsol el 63 aC, va sufocar la conjura de Catilina amb els seus discursos Catilinàries. La seva influència va decaure amb el primer triumvirat (Cèsar, Pompeu i Cras) i, durant la guerra entre Cèsar i Pompeu, es va alinear amb Pompeu; després de la derrota d'aquest, Cèsar el va perdonar. Després de l’assassinat de Cèsar, va donar suport a Octavi i s’oposà a Marc Antoni amb les...