Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Altres cursos

El Rapte de les Sabines: Origen de Roma

Com que la nova ciutat necessitava pobladors, Ròmul va decretar que Roma n'acolliria uns quants de tots els que s'hi presentessin sense tenir en compte el seu passat. També va intentar establir aliances amb els pobles veïns per mitjà d'enllaços matrimonials. La proposta de Ròmul va ser rebutjada per la condició baixa dels habitants primitius de Roma.

Aleshores, Ròmul va decidir celebrar uns jocs esportius, que van atreure els sabins, una tribu veïna, i li van servir de pretext per arrabassar-los les dones durant les competicions. El rapte de les donzelles, que eren a prop de 700, va provocar una guerra entre els llatins i els sabins. La sort de les armes va afavorir els romans, però van ser les...

Sistemes de Govern i Institucions a l'Antiguitat

Tipus de Govern a l'Antiga Grècia

A Atenes, Grècia, hi va haver diversos sistemes de govern:

• Oligarquia: Govern d'un grup reduït de persones.
• Monarquia: Govern d'una sola persona (rei o monarca).
• Tirania: Poder absolut exercit per una sola persona.
• Democràcia: Govern del poble.

La Democràcia: Origen i Evolució

La democràcia es pot classificar en:

• Directa: Els ciutadans voten directament els seus representants i les decisions.
• Representativa: Els votants escullen els seus representants perquè aquests decideixin sobre els assumptes polítics.

La Democràcia Atenenca

• Va ser inventada a Atenes al segle V aC.
• Les decisions les prenia l'assemblea de la ciutat.
• No tots els habitants d'Atenes eren considerats

Arquitectura religiosa

a) Sala d'oració haram

b) El Pati (sahn)

Primers Pobladors i Influències a la Península Ibèrica

Els Ibers

Els ibers van penetrar a la Península Ibèrica cap al segle XVI a.C. Vivien agrupats en tribus, formant estats minúsculs.

Els Tartessis

L'origen dels tartessis no se sap amb certesa. Es van establir al sud de la península i, cap al 500 a.C., van ser derrotats pels cartaginesos. La seva cultura va ser molt fluent.

Els Celtes

Els celtes eren indoeuropeus. Es dedicaven a l'agricultura i tenien una civilització important, destacant per la seva habilitat en l'art d'elaborar metalls.

Els Fenicis

Els fenicis, grans comerciants i experts navegants d'Orient, van fundar la colònia de Gadir (Cadis).

Infraestructura i Cultura Romana

Calçades Romanes

Dues calçades romanes destacades a la Península...

Dues Colònies Romanes: Mèrida i Bàrcino

Mèrida: Colonia Augusta Emerita

Fundació: 25 aC, durant l'Imperi Romà.

Fundació i Rols Estratègics

Mèrida va ser fundada al segle I aC, sota el govern de l’emperador Octavi August, amb el nom de Colonia Augusta Emerita. L'objectiu era allotjar soldats veterans retirats de les legions V Alaudae i X Gemina.

La seva ubicació era estratègica, al costat del riu Guadiana i en una cruïlla de vies importants, fet que li va permetre esdevenir la capital de la província romana de Lusitània.

Evolució Històrica i Declivi

Durant els segles següents, la ciutat va créixer amb grans edificis públics i un fort procés de romanització. Al segle IV, es va convertir en capital administrativa de la diòcesi

Tiberi (14 aC - 37 dC)

A la mort d'August, el succeí al capdavant de l'Imperi el seu fill adoptiu Tiberi. En realitat, era fillastre d'Octavi, ja que aquest estava casat amb Lívia, mare de Tiberi, en segones núpcies d'aquesta.

Tiberi fou el primer al qual podem anomenar Imperator, en el sentit més estricte del mot, mentre que l'època d'August es coneix com el Principat, ja que August era Princeps Senatus.

El govern de Tiberi cal dividir-lo en dues parts:

Primera etapa del govern de Tiberi

• Govern fort i just, continuador de la tasca d'August.
• Manteniment de les formes republicanes.
• Expansió de les fronteres de l'Imperi.
• Desposseïment d'atribucions a les assemblees.
• Augment de les cohorts de la guàrdia pretoriana i construcció d'un campament

Els Pobladors Ibers de l'Empordà

Es diu que l'Empordà ha estat habitat des de l'Edat del Bronze per unes tribus indígenes, que tenien una cultura i economia molt poc desenvolupada, basada en una agricultura i ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre els aiguamolls. Un d'aquests assentaments es trobava en un petit istme (Sant Martí d'Empúries). Sabem que durant el segle VII aC aquest nucli va tenir les primeres relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs. Anys després, uns comerciants de Focea van instal·lar un assentament grec en aquestes terres amb una finalitat comercial. Aquest substrat va evolucionar cap al que ara es coneix com a cultura ibèrica....

1. Deucalió i Pirra: El Renaixement de la Humanitat

• Com comença la història de Deucalió i Pirra? Amb una gran inundació.
• On arriben amb la barca? Al mont Parnàs.
• Qui són i què ha passat? Són els únics humans vius després del diluvi. Els déus s’apiaden d’ells.
• Quina relació de parentesc tenia Pirra amb Deucalió? Eren cosins i matrimoni.
• Què depèn d’ells dos? Recrear la humanitat.
• Què fan per solucionar el seu problema? Preguen als déus i van a consultar un oracle.
• Què interpreta Pirra de l’oracle? Creu que ha de desenterrar ossos humans, però no ho vol fer.
• Qui sap interpretar l’oracle i com ho fa? Deucalió diu que "la gran mare" és la Terra i els ossos són pedres.
• Què va passar amb les pedres? Es converteixen en persones.

Metamorfosis

El text correspon a les Metamorfosis, el gran recull de mites i llegendes gregues i romanes compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi desenvolupà la seva obra literària en els cercles literaris del final de l’època d’August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci. Va ser admès en el cercle literari de Valeri Messala Corví i va rebre el suport del poeta Tibul, pel qual Ovidi sentí una especial devoció. Va caure en desgràcia davant d’August i l’emperador va decretar el seu desterrament a Tomis, entre els escites, l’any 8 o 9 dC, coincidint amb l’acabament de les Metamorfosis. Les causes d’aquest càstig no estan gaire clares. Ovidi al llibre segon de Les tristes...

Vespasià: L'Emperador Auster (69-79 d.C.)

Tit Flavi Sabí Vespasià va prendre el poder el 21 de desembre de l'any 69 d.C., després de guanyar una guerra civil contra Vitel·li.

Descendent de l'ordre eqüestre, va arribar a senador i va guanyar fama com a militar en les campanyes contra els jueus. Tenia fama d'exigent, però també d'auster i de no dilapidar diners en despeses innecessàries. Alguns pensaven que la seva austeritat era més aviat mesquinesa.

El seu regnat va ser auster, iniciador d'una sèrie de reformes financeres que van permetre sanejar l'imperi i el van dotar dels mecanismes necessaris per afrontar el futur.

A la seva mort, el va succeir el seu fill Titus.

Titus: L'Emperador Benvolgut (79-81 d.C.)

Fill de Vespasià, Titus va...