Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Altres cursos

Guia essencial de la literatura i el llegat llatí

Llatí105,66 KB

Ciceró (Marcus Tullius Cicero, 106-43 aC)

Ciceró és el màxim exponent de l'oratòria llatina. Nascut a Arpinum en una família eqüestre, va estudiar retòrica a Roma i Grècia. Va arribar al consolat l'any 63 aC, on va reprimir la conjura de Catilina amb les cèlebres Catilinàries. La seva producció inclou:

  • Discursos judicials: Pro Milone, Pro Archia.
  • Discursos polítics: Filípiques contra Marc Antoni.
  • Tractats filosòfics: De re publica, De officiis, De oratore.
  • Epistolari: Centenars de cartes (Epistulae).

La seva prosa elegant, equilibrada i rítmica es convertí en model de llatí clàssic. Defensor de la República, va morir assassinat pels agents d'Antoni el 43 aC. La seva influència perdura en la cultura occidental com a mestre de...

Continua llegint "Guia essencial de la literatura i el llegat llatí" »

Guia sobre l'origen d'Ilerda i la cultura llatina

Llatí6,5 KB

L'origen de Lleida: d'Iltirta a Ilerda

L’origen de la ciutat de Lleida es troba en la ciutat ibèrica d’Iltirta, que era la capital del poble dels ilergets. Durant molt de temps es pensava que la ciutat romana d’Ilerda s’havia construït al mateix lloc, perquè a les monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella apareix el nom d’Iltirta. Aquest nom probablement vol dir “ciutat del llop”, ja que el llop era el símbol dels ilergets.

Les relacions entre els romans i els ilergets van començar durant la Segona Guerra Púnica. Al principi, els caps ilergets Indíbil i Mandoni es van aliar amb els cartaginesos, però després van canviar de bàndol i es van acostar als romans. Tot i això, més tard es van revoltar contra Roma...

Continua llegint "Guia sobre l'origen d'Ilerda i la cultura llatina" »

Les Grans Estructures Romanes de Tàrraco: Muralles, Fòrum i Aqüeducte

Llatí2,74 KB

Muralles de Tàrraco: Història i Evolució

La muralla de Tàrraco va experimentar dues grans fases de construcció i ampliació:

Fase I (Segle III aC)

En la *primera fase* (segle III aC), la muralla tenia una amplada de 4 m i 6 m d’alçada. Estava reforçada amb torres de planta rectangular, de les quals se'n coneixen tres:

  • La Torre de Minerva
  • La Torre del Cabiscol
  • La Torre de l’Arquebisbe

Fase II (Segle II aC)

En la *segona fase* (segle II aC), la muralla es va ampliar significativament a causa de les campanyes militars del cònsol Cató contra les revoltes de les tribus indígenes. També es va augmentar l’amplada (fins a 6 m) i l’alçada (fins a 12 m) de la muralla.

La tècnica constructiva consistia en una base de blocs megalítics (enormes)...

Continua llegint "Les Grans Estructures Romanes de Tàrraco: Muralles, Fòrum i Aqüeducte" »

Mèrida Romana: Ponts, Domus i Patrimoni Arqueològic

Llatí2,78 KB

Ponts Històrics de Mèrida

El Pont Romà

El Pont Romà de Mèrida era el segon més llarg de l’Imperi i era considerat la gran porta d’entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus. Aquest pont tenia un punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu. Està construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt. La funció d’aquestes voltes era evitar que l’aigua augmentés la pressió d’empenta sobre el pont durant les crescudes del riu. En la banda per la qual baixava el corrent, el pont estava proveït d’uns tallamars que trencaven el corrent i desviaven la pressió de l’aigua.

El Pont de Lusitània

El Pont de Lusitània és un pont modern, obra de...

Continua llegint "Mèrida Romana: Ponts, Domus i Patrimoni Arqueològic" »

La Volta al Món en 80 Dies: L'Aposta i l'Inici del Viatge

Llatí13,91 KB

CAPÍTOL I: Phileas Fogg i la Contractació de Picaporte

Phileas Fogg era un personatge enigmàtic. Vivia sol, no tenia parents, ningú coneixia la seva fortuna, era metòdic en els seus actes i, sobretot, assistia puntualment al distingit Reform Club. Era allà on passava gairebé tot el dia jugant i no tornava a casa fins a la mitjanit.

El 2 d'octubre de 1872 (dia en què comença aquesta història), Phileas Fogg va contractar al matí Juan Picaporte (sobrenom que el va caracteritzar per la seva habilitat per sortir de dificultats i situacions complicades) com el seu criat. Picaporte havia sentit parlar sobre Fogg, i com desitjava portar una vida tranquil·la que mai va tenir, li va semblar bona idea acceptar la feina.

CAPÍTOL II: L'Aposta

...
Continua llegint "La Volta al Món en 80 Dies: L'Aposta i l'Inici del Viatge" »

Augusta Emerita: Història i Urbanisme de la Mèrida Romana

Llatí3 KB

Fundació i Origen d'Augusta Emerita

La Colonia Augusta Emerita va ser fundada l'any 25 aC per ordre de l'emperador August.

Motiu de la fundació

La ciutat es va concebre com un assentament destinat als soldats romans (emeriti, que significa 'retirats amb honor') que havien lluitat al nord de la Península Ibèrica. La seva fundació també va ser un homenatge a l'emperador August.

Ubicació estratègica

Es va fundar al marge del riu Guadiana (antic Anas). Enmig del riu hi havia una illa natural que permetia suportar el llarg pont que esdevindria l'eix principal d'entrada a la ciutat. A més, estava envoltada de turons que servien de protecció natural. La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que era clau...

Continua llegint "Augusta Emerita: Història i Urbanisme de la Mèrida Romana" »

Expressions Llatines Essencials: Significat i Ús Comú en Català

Llatí3,84 KB

Descobreix el significat de les locucions llatines més utilitzades en el nostre dia a dia. Aquesta guia et permetrà entendre millor l'origen i l'aplicació d'aquestes expressions que han perdurat al llarg del temps.

  1. Maremàgnum - Abundància.
  2. Totum revolutum - Desordre.
  3. Súmmum - Grau més alt.
  4. Ultimàtum - Darrera demanda o proposta irrevocable.
  5. Patria potestas - Poder del pare sobre els fills.
  6. Vox populi - Opinió pública.
  7. Ratio - Quocient o mitjana.
  8. Aurea mediocritas - Punt mitjà desitjable.
  9. Rigor mortis - Rigidesa després de la mort.
  10. Snob (sine nobilitas) - Persona que imita els rics.
  11. Rara avis - Cosa o persona excepcional.
  12. Honoris causa - Per honor (títol honorífic).
  13. Lapsus - Equivocació.
  14. Rictus - Obertura de boca rígida.
  15. Lato sensu - En sentit
...
Continua llegint "Expressions Llatines Essencials: Significat i Ús Comú en Català" »

Ascens i Caiguda de Juli Cèsar: De la República a l'Imperi Romà

Llatí4,97 KB

Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi

753 a.C: Monarquia

(7 reis, el primer Ròmul) -> Senat (100 savis) + Assemblea (voten)

509 a.C: República

-> SPQR (Senatus Populus Que Romanus -> Senat i poble romà units)

27 a.C - 476 d.C: Imperi

Societat Romana durant la República

Organització Política de la República

  • 2 Cònsols/any: Presidents del govern. No podien agafar tot el poder ni tenien temps de fer-ho tot.
  • Cursus Honorum:
  • Senat: Creava lleis, ajudava a prendre decisions.
  • Comicis: Assemblees de departaments.
  • Magistrats: Tots els que exercien càrrecs en la república (ex: cònsol o edil).

Guerres Púniques

Fi de la República

Enfrontaments entre patricis i plebeus (social), havien perdut homes - sense pagesos - sense menjar (agrària)...

Continua llegint "Ascens i Caiguda de Juli Cèsar: De la República a l'Imperi Romà" »

La Barcelona Romana: Origen i Vestigis de Barcino

Llatí2,14 KB

Va ser fundada cap a l’any 14 aC per l’emperador August, un cop acabades les guerres càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim d’un turó anomenat Tàber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, entre Collserola i el mar. Tenia una estructura de rectangle, tot i que escapçada per les cantonades per adaptar-se al territori. El decumanus maximus s’estenia des de la porta, de la qual encara tenim restes a la plaça Nova, pels carrers Bisbe, Ciutat i Regomir. El cardo maximus anava des de la plaça de l’Àngel i el carrer Llibreteria, fins a l’encreuament dels carrers Call i Avinyó, aproximadament. Els dos carrers principals es creuaven al fòrum, aproximadament on ara es troba la...

Continua llegint "La Barcelona Romana: Origen i Vestigis de Barcino" »

Edificis d'oci romans: teatre, circ i més

Llatí3,41 KB

El temps d'oci. Forma i funció dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats

La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials, pertanyents a l'ordo decurionum. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. La ciutat els ho agraïa amb honors, com ara una estàtua. Els espectacles i jocs públics que s'hi celebraven eren, sovint, organitzats i pagats per algun ric. A Roma, els principals benefactors públics eren els edils durant la República i l'emperador en temps de l'Imperi.

La política de panem et circenses va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi...

Continua llegint "Edificis d'oci romans: teatre, circ i més" »