Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Emperadors Romans i Dinasties: De Titus als Severs

Llatí3,32 KB

Titus (79 - 81)

Erupció del Vesuvi i un nou incendi devastador a Roma. Inauguració de l’Amfiteatre Flavi.

Domicià (81 - 96)

Es va guanyar l’estimació del poble i l’exèrcit, però l’odi de la classe senatorial. Damnatio memoriae.

La Dinastia dels Antonins (96 - 192)

Nerva (96 - 98): Un Emperador de Transició

Va inaugurar el Fòrum de Nerva a Roma, un projecte concebut i realitzat fonamentalment per Domicià.

Trajà (98 - 117): L'Emperador Soldat

Va dur els límits de l'Imperi Romà a la seva extensió màxima. Entre viatges i guerres, es va passar la major part del seu regnat fora de Roma, tot i que hi deixà una forta empremta amb la construcció dels Mercats i el Fòrum de Trajà, on s'aixeca la Columna Trajana.

Hadrià (117 - 138): L'

...
Continua llegint "Emperadors Romans i Dinasties: De Titus als Severs" »

Plaute i Terenci: La Comèdia Llatina i el Teatre Romà

Llatí5,42 KB

Plaute: Mestre de la Comèdia Romana (251 aC)

Plaute (Sarsina, 251 aC) va ser una figura excepcional en la literatura llatina i universal. Tenia un esperit burleta que causava rialles. Va escriure comèdies quan era moliner amb l'objectiu principal de divertir i entretenir. Va ser l'autor amb més èxit perquè escrivia comèdies per a les classes baixes, utilitzant un llatí col·loquial. Cultivava la farsa i la comèdia burlesca. Els seus personatges sovint pateixen entrebancs per aconseguir els seus objectius, com ara l'impediment de l'amor entre dos joves. Alguns personatges, sovint de classe baixa, els compara amb déus per menysprear-los. El seu públic pertanyia a totes les classes socials. No era un simple imitador, sinó que va transplantar

...
Continua llegint "Plaute i Terenci: La Comèdia Llatina i el Teatre Romà" »

Origen i Evolució del Català: La Romània i les seves Influències

Llatí4,76 KB

1. Origen i Evolució de la Llengua Catalana

La Romània i les Llengües Romàniques

La Romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí vulgar, és a dir, una llengua romànica.

Les llengües romàniques són: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès.

La Romanització

S’anomena romanització el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma en els territoris que varen entrar a formar part de l’Imperi Romà.

L’Imperi va aconseguir la unitat política i lingüística a través de la llatinització. Els pobles conquerits, després de passar per un període de bilingüisme, se sotmetien al llatí, la llengua que imposava l’administració,...

Continua llegint "Origen i Evolució del Català: La Romània i les seves Influències" »

Història de la llengua llatina i la influència en el català

Llatí3,18 KB

FAMILIA LINGÜÍSTICA

Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents.

INDOEUROPEU

És una de les famílies lingüístiques més grans del món. Pertany a la majoria de llengües d'Europa i d'Àsia, són unes 150 llengües i parlades per aproximadament uns 3200 milions de persones.

DIÀSPORA

Pobles emigren cap a altres zones. Poden ser també llengües.

ANY FUNDACIÓ DE ROMA

753 aC a la península Itàlica. Origen llegendari de la ciutat de Roma: segons la llegenda, va ser Romul, un dels dos germans bessons abandonats al riu Tíber perquè morissin. Una lloba se'ls va trobar i els va agafar com a fills. Quan van ser grans, van voler fundar una ciutat i es van barallar pel regne i Romul va matar el seu germà Rem.

Llatí arcaic

Des...

Continua llegint "Història de la llengua llatina i la influència en el català" »

L'obra de Ciceró i la cultura romana

Llatí3,26 KB

L'obra de Ciceró

Producció oratòria (discursos)

  • Discursos jurídics: pronunciats a tribunal com a advocat defensor (discursos pro) o acusador (discursos in) - 7 Verrines / 4 Catalinàries
  • Discursos polítics: obres oratòries per ensenyar com es forma un orador i com es composa un discurs - Brutus (història de l'eloqüència romana) / De oratore (què cal tenir per ser un bon orador: disposició, cultura i domini de la tècnica — saber buscar arguments, utilitzar-los i tenir cura de l'aspecte físic i la gesticulació; presenta la finalitat del discurs: instruir, agradar, commoure i convèncer).

5 parts de l'art de l'oratòria

  1. Inventio (buscar temes i arguments)
  2. Dispositio (distribuir temes i arguments en ordre)
  3. Elocutio (buscar mots i frases
...
Continua llegint "L'obra de Ciceró i la cultura romana" »

Horaci i Ovidi: Vida, Obres i Tòpics de la Poesia Llatina

Llatí2,91 KB

Horaci: El Poeta Oficial del Règim d'August

Vida i Trajectòria

  • El seu pare es va sacrificar per donar al seu fill una bona educació a Roma i Grècia.
  • Allà es va unir a l'exèrcit de Brutus, però enmig del combat va abandonar les armes, va fugir i va retornar a Roma.
  • Va buscar una feina i, en les estones lliures, escrivia poemes que van cridar l'atenció de *Virgili*.
  • Virgili el va presentar a *Mecenes*, qui el va protegir i el va convertir en el poeta oficial del règim.

Obres Principals

Les seves obres es reparteixen en quatre grans grups:

  • Èpodes: Disset poemes curts de to violent sobre temes variats (afers polítics, atac a enemics personals, amor...).
  • Sàtires: Divuit poemes que ofereixen un quadre pintoresc i exacte de la societat romana en
...
Continua llegint "Horaci i Ovidi: Vida, Obres i Tòpics de la Poesia Llatina" »

Imperi Romà: Evolució Política i Social

Llatí3,19 KB

L'Imperi Romà: Durada i Períodes

L'Imperi Romà va durar cinc segles i es va dividir en dos períodes: l'Alt Imperi, fins a finals del segle III aC, i el Baix Imperi, fins a l'any 476.

Història de l'Imperi: Règims Polítics

Alt Imperi: El Principat

Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat. Va derrotar Marc Antoni l'any 31 aC a la batalla d'Àccium amb el suport de l'exèrcit. Els seus successors rebien els seus honors, com ara el de princeps Senatus, i controlaven els costums. Això passava quan eren acceptats per l'exèrcit, àrbitre de la situació, en una cerimònia protocol·lària del Senat. La successió no estava reglamentada ni el poder era legalment hereditari. L'exèrcit escollia el futur emperador, a vegades...

Continua llegint "Imperi Romà: Evolució Política i Social" »

Termes Romanes i Circ: Una Visió de la Vida Antiga

Llatí4,6 KB

Termes Romanes

Entrada i recepció (de vegades la sala de masatges o unctorium)
3. La primera sala del recorregut era l’apodyterium (vestidor), on la gent es despullava i deixava la roba en unes petites guixetes a la paret (furnicula) que eren vigilades per uns esclaus als quals se'ls hi pagava (capsarii). A les termes s'hi anava nu però amb unes sandàlies elevades (socci) per no cremar-se els peus.
4. Qui volia començava per escalfar-se a la palestra, un terreny cobert per sorra amb porxos on es disposava d'activitats esportives com per exemple: jugar a pilota, donar cops de puny a un sac ple de sorra, la lluita...
5. Solàrium: Un terreny semblant a la palestra però que és on hi anaven les persones que volien prendre el sol sense fer esport.
...
Continua llegint "Termes Romanes i Circ: Una Visió de la Vida Antiga" »

Història i monuments de Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica

Llatí2,33 KB

Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica

El 218 aC els romans van desembarcar a la colonia grega d'Empúries, on es va fundar el campament militar. Disposava d'un port i d'un turó rocós per la defensa. Això va afavorir el desenvolupament de la ciutat. Els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va ser la capital del món quan August va marxar de Roma. Va iniciar una construcció d'edificis i estructures. Va iniciar un procés de recessió per la crisi i les onades d'invasors.

Estructura

  • Terrassa

    : temple dedicat a August.
  • Terrassa

    : hi ha una gran plaça on es reunien. A la inferior estava el circ. A la part baixa estaven els habitatges, el fòrum local i un teatre.

Govern

Era una asamblea amb persones (decurions) que eren votats entre els ciutadans....

Continua llegint "Història i monuments de Tàrraco: la capital romana de la península ibèrica" »

Declinacions llatines: 1a, 2a i 3a

Llatí1,66 KB

EP!!! SÓN IMPARISÍL. (Fam Frater Senex Iuventis Lanis)
EP!!! Neutres acabats al/ar PARIL (animal, animalis)
EP!!!! Acaba amb 2 consonants PARISÍLBICA


1a Declinació

SG PL
N -a -ae
V -a -ae
AC -am -as
G -ae -arum
D -ae -is
AB -a -is


2a Declinació

SG PL
M/F N M/F N
N -us/-er -um -i -a
V -e/-er -um -i -a
AC -um -um -os -a
G -i -i -orum -orum
D -o -o -is -is
AB -o -o -is -is


3a Declinació

SG PL
M/F N M/F N
N VAR VAR -es -a/-ia
V VAR VAR -es -a/-ia
AC -em -VAR -es -a/-ia
G -is -is -um/-ium -um/-ium
D -i -i -ibus -ibus
AB -e(-i) -e(-i) -ibus -ibus


EP: SÓN PARISIL·LÀBIQUES LES QUE EL LEXEMA ACABA EN DUES CONSONANTS PONS PONT/IS


PARASIL·LÀBIQUES: IGUAL NOMBRE DE SÍL·LABES DEL NOMINATIU I DEL GENITIU. (HI HA EXCEPCIONS)
IMPARISIL·LÀBIQUES: DIFERENT NOMBRE DE SÍL·LABES
...
Continua llegint "Declinacions llatines: 1a, 2a i 3a" »