Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Tàrraco: Capital del Món Romà i Patrimoni de la Humanitat

Llatí2,54 KB

Tàrraco, la capital del món

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi podien disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. Van convertir aquest turó en un recinte emmurallat que servia de protecció militar al primitiu nucli civil i a la base militar que va permetre la conquesta de l'interior de la Península. Ambdós elements, port i recinte amb muralles, van afavorir un ràpid desenvolupament de la ciutat, tant en l'àmbit militar com en el comercial.

Aquest procés de prosperitat es veié refermat amb la concessió de l'estatut de colònia

...

Continua llegint "Tàrraco: Capital del Món Romà i Patrimoni de la Humanitat" »

La Ciutat Romana d'Empúries: Vida i Declinació

Llatí2,64 KB

La Ciutat Romana d'Empúries

Habitatges i Vida Quotidiana

Els espais inferiors estaven ocupats per botigues o tallers que també s’aprofitaven com a habitatges per a la gent que hi treballava.

Ubicada a la zona residencial hi havia una de les cases més importants de la ciutat, que els arqueòlegs han anomenat Domus 1.

S’articulava al voltant d'un pati central (atri) al qual s’accedia des de l'entrada a través d'un passadís. L’atri era un espai obert que també servia per donar llum a les cambres del voltant. Aquestes solien tenir el terra pavimentat amb mosaics i les parets s'arrebossaven amb calç que posteriorment es pintava amb escenes vistoses.

Aquesta casa també disposava d'una altra zona, més senzilla, amb unes estances més petites...

Continua llegint "La Ciutat Romana d'Empúries: Vida i Declinació" »

Orígens de Barcelona: De Laietans a Bàrcino Romana

Llatí5,33 KB

La Ubicació Estratègica de Barcelona

Barcelona està situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’ample limitada pel mar, la serralada del litoral i la desembocadura del Llobregat (Rubricatus) i del Besòs.

Els Primers Pobladors: La Laietània Ibèrica

El primer establiment humà a la zona data entre el 2000 i 1500 aC, proper a l’actual port. Els laietans foren els pobladors ibers que hi visqueren durant la prehistòria i el període ibèric. Els laietans visqueren entre el Llobregat, el Tordera, la costa i Montserrat. Barkeno ("el lloc de l'esplanada") fou la primera fundació d'aquests ibers a la ciutat i fou al turó del Tàber. El Tàber, amb 16,9 m d'alçada, constituïa un promontori que facilitava l'accés al mar....

Continua llegint "Orígens de Barcelona: De Laietans a Bàrcino Romana" »

La Instauració del Règim Imperial d'August a Roma

Llatí4,63 KB

La instauració del règim imperial

La victòria militar sobre els seus enemics i rivals en el decurs d'unes guerres acarnissades, juntament amb les immenses riqueses que havia obtingut a títol privat, van permetre a Octavi consolidar el seu poder concentrant en la seva persona els càrrecs més alts de l'Estat, de l'exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontífex màxim):

  • Primer va ser cònsol durant diversos anys consecutius, després va deixar la màxima magistratura per prendre la potestat del tribunat de la plebs (potestas tribunicia), amb el seu poder de veto;
  • Va conservar el govern de les províncies (procònsol) on hi havia operacions militars en curs: així retenia el comandament suprem de totes les forces armades (imperium)
...
Continua llegint "La Instauració del Règim Imperial d'August a Roma" »

L'oratòria de Ciceró i la seva influència en la retòrica romana

Llatí1,86 KB

L'oratòria de Ciceró

Els discursos de Ciceró

Ciceró va posar en pràctica els seus principis sobre retòrica en els seus propis discursos, que es van convertir en obres literàries. Els seus secretaris els prenien taquigràficament, i després ell els retocava. En els discursos és on més brilla el geni de Ciceró, i gràcies a ells va arribar al cim de la política romana. Es conserven més de cinquanta.

Discursos judicials

Predominen els de defensa (en favor d'amics, protegits o clients), però també n'hi ha d'acusació, com les Verrines (In Verrem).

Discursos polítics

Pronunciats davant el Senat o l'assemblea del poble. Destaquen les Catilinàries (quatre discursos per avortar la conjuració de Catilina) i les Filípiques (disset discursos...

Continua llegint "L'oratòria de Ciceró i la seva influència en la retòrica romana" »

Extractes Històrics Romans: Cèsar i August

Llatí1,95 KB

Cèsar i l'Expedició a Britània

Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, tot i així es va proposar marxar a Britània. Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè per davant en un vaixell lleuger: li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat tan aviat com sigui possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al territori dels Morins.

Incursió Sobtada i Suport de Cavalleria

Quan aquesta incursió sobtada va ser anunciada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, els quals resistien amb gran valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Tot i haver rebut poques ferides, els soldats d’infanteria van matar un gran nombre d’enemics,...

Continua llegint "Extractes Històrics Romans: Cèsar i August" »

Biografies de Horaci i Ciceró

Llatí3,34 KB

Horaci

1. Infància i Joventut:

  • el seu pare li paga estudis a Roma i després a Grècia
  • a Grècia entra a l'exèrcit de Casi i Brut. Torna a Roma i és perdonat per Octavi

2. Primers poemes

  • es fa amic de Virgili i altres poetes
  • poemes tenen èxit en un cercle petit
  • Virgili presenta Horaci a Mecenes i es fan amics
  • Mecenes li regala una masia que li permet mantenir-se
  • escriu poesia i li ensenya als amics

3. Plenitud poètica

  • les Odes no tenien èxit però August les aprecia
  • es dedica a escriure amb tranquil·litat a la masia
  • mor el 8aC i és enterrat al costat de la tomba de Mecenes


Obres Horaci:

  • Primer llibre de les sàtires 35aC
  • Segon 30aC
  • Èpodes 30aC
  • Tres llibres d'odes 23aC
  • Primer llibre d'Epístoles 20aC
  • Segon 13aC
  • Quart llibre d'Odes 13aC


Característiques

...
Continua llegint "Biografies de Horaci i Ciceró" »

Característiques de la lírica llatina i fundació de Bàrcino

Llatí3,04 KB

Característiques de la lírica llatina

1. La poesia lírica, a Grècia, era aquell gènere poètic destinat a ser cantat amb l’acompanyament d’una lira, d'on prové el seu nom.

2. Comença a Roma més tard que l’èpica o el teatre (poesia dramàtica), concretament a finals del s. II aC.

3. Les circumstàncies polítiques i socials inclinen els ànims dels ciutadans cap a la intimitat i la vida privada.

4. Tracta temes de to més aviat intimista, afectiu i celebratiu (himnes; cançons de simposi; cants a l’amistat, a l’amor, ...)

5. Els poemes expressen els sentiments més variats: invectives contra els enemics, contra persones de la vida pública o privada, contra enemics literaris, contra dones perverses, arguments de la vida pública...

Continua llegint "Característiques de la lírica llatina i fundació de Bàrcino" »

Les Metamorfosis d'Ovidi: Anàlisi i Influència

Llatí2,21 KB

Les Obres d'Ovidi

Èpica

Les Metamorfosis (Metamorphosis)

És, sens dubte, el poema més important d'Ovidi. Un conjunt de 15 llibres que recullen més de 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes, constel·lacions, en un seguit continu presentat en ordre pretesament cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

Així doncs, consisteix en una mena d'història mítica del món, que, després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, es divideix en tres parts:

  • Primer, els protagonistes són divinitats.
  • Després, hi ha narracions sobre herois i heroïnes.
  • Finalment, les figures que els antics consideraven
...
Continua llegint "Les Metamorfosis d'Ovidi: Anàlisi i Influència" »

La Crisi i la Transformació de l'Imperi Romà Tardà

Llatí2,81 KB

Sever Alexandre (222-235)

El seu regnat va distanciar-se del seu antecessor amb el retorn a la religió tradicional i a la política dels Antonins de compartir el poder amb el Senat. Va ser assassinat durant una campanya contra els germànics pels seus propis soldats.

La Crisi del Segle III

Malgrat alguns intents efímers d'imposar-se als militars com l'emperador Gordià, el Senat va perdre tot paper polític. Es combat incessantment a les fronteres i les ciutats, com Roma, refan les seves muralles per por de les incursions.

El Baix Imperi Romà

Després de la crisi del segle III, el segle IV va conèixer una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví —primer sancionat pels...

Continua llegint "La Crisi i la Transformació de l'Imperi Romà Tardà" »