Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Arquitectura Romana: Lleure, Obres Públiques i Infraestructures

Llatí3,76 KB

Els espais per al lleure

Recintes destinats al lleure: el teatre, l'amfiteatre i el circ.

El teatre

Va assolir un gran auge la comèdia arran de la progressiva influència cultural grega. Els arquitectes copiaven i adaptaven el tipus de recinte teatral que es feia servir a les ciutats gregues. El teatre romà constava d'una graderia, cavea, que envoltava l'espai teatral, l'orchestra. Davant de la cavea hi havia una plataforma, scaena (escenari), que estava tancada per un mur, el frons scaenec. Hi havia tres portes, per les quals entraven i sortien els actors.

L'amfiteatre

Es tractava d'un recinte el·líptic format per dos teatres units per l'orchestra. Els amfiteatres constitueixen una edificació típicament romana. L'espai el·líptic resultant...

Continua llegint "Arquitectura Romana: Lleure, Obres Públiques i Infraestructures" »

Autors Romans i Ciutats de l'Antiga Roma

Llatí3,4 KB

Principals Autors de la Literatura Romana

Tit Livi: Historiador Romà

Tit Livi va ser un historiador que va escriure Ab Urbe Condita. Pretenia explicar els orígens de Roma, però inclou algunes llegendes que no es poden verificar.

Plaute: Comediògraf Romà

Plaute va ser l'autor més gran i més influent de comèdies. Escrivia en vers, amb personatges estereotipats. Les seves obres estaven ambientades a Grècia, però presentaven situacions de la vida quotidiana romana. Reflectia la parla col·loquial i va tenir molt d'èxit. Els protagonistes solien ser esclaus.

Terenci: Comediògraf Romà

Terenci va ser el segon gran autor de comèdies. Inspirat en Grècia, les seves comèdies eren de caire moralitzant, menys entenedores i, per tant, menys exitoses....

Continua llegint "Autors Romans i Ciutats de l'Antiga Roma" »

Lucrècia, el Rapte de les Sabines i les Guerres Púniques

Llatí6,03 KB

Lucrècia i l'inici de la República Romana

Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana. Segons la versió de Titus Livi sobre l'adveniment de la República, el darrer rei de Roma, Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.

Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.

El Rapte

...
Continua llegint "Lucrècia, el Rapte de les Sabines i les Guerres Púniques" »

Tàrraco: Capital del Món Romà

Llatí2,67 KB

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè hi podien disposar d'un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. Van convertir aquest turó en un recinte emmurallat que servia de protecció militar al primitiu nucli civil i a la base militar que va permetre la conquesta de l'interior de la Península.

Va tenir un procés de prosperitat que es veié refermat amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) que li va donar Juli Cèsar l'any 45 aC. L'any 27 aC, la ciutat experimenta el seu màxim...

Continua llegint "Tàrraco: Capital del Món Romà" »

Roma Antiga: Imperi, Monarquia i República - Història i Context

Llatí2,17 KB

L'Imperi Romà (27 a.C - 476 d.C)

L'Imperi s'inicia amb el nomenament d'Octavi com a emperador l'any 27 a.C pel Senat, que li atorga també el nom d'August, que significa “escollit pels déus”. Durant l'Imperi cal diferenciar dues etapes:

  1. Un període d'esplendor i prosperitat: “La Pax Romana” (s. I, II, III)
  2. Crisi, enfonsament i caiguda de l'Imperi Romà (segles III al 476).

Durant la Pax Romana, un període d'esplendor i prosperitat, destaquen les figures de l'emperador de la Dinastia Júlia (August), de la Dinastia Flàvia (Vespasià) i els hispànics Trajà, Adrià i Marc Aureli. Com a autors podem distingir a Virgili, autor de l'obra de l'Eneida i Sèneca.

La Monarquia Romana (753 - 509 a.C.)

El Context Històric: La Monarquia

És el moment...

Continua llegint "Roma Antiga: Imperi, Monarquia i República - Història i Context" »

Origen de la poesia llatina i els seus autors destacats

Llatí3,7 KB

Quines són les dues teories que coexisteixen a l’hora d’intentar explicar l’origen de la poesia llatina?

La primera teoria coste que neix com a resultat d’una llarga tradició èpica oral de caràcter menor, de la qual existeixen restes molt antigues, com els elogis (elogis recitats en els funerals o els Carmina Convivalia, poemas cantats per recitadors en els banquets.

Qui és considerat el primer autor epic de la literatura llatina? Quina obra va escriure? Quin vers va fer servir?

Livi Andrònic va publicar Bellum Poenicum, poema de cinc mil versos saturnios sobre la primera guerra púnica.

Quin títol té el gran poema èpic d’Enni? De quin tema tracta? Quin vers hi a fer servir l’autor?

Annales poema èpic nacional de 30 mil versos...

Continua llegint "Origen de la poesia llatina i els seus autors destacats" »

Barcino: Descobreix la Barcelona Romana i els seus Orígens

Llatí4,21 KB

Orígens de Barcino: La Barcelona Romana

Al pla on avui s'assenta Barcelona, s'hi van establir els Laietans, que van aixecar els seus poblats als turons. El més important va ser el poblat de Montjuïc.

Aproximadament l'any 10 aC, sota el govern de l'emperador August, es va fundar la colònia romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Etimologia de Barcino

El nom de Barcino té diverses teories etimològiques:

  • Teoria mitològica: Es relaciona amb el viatge d'Heracles amb els Argonautes a la recerca del Velló d'Or. Una tempesta va fer que es perdés la nau novena de l'expedició. Jàson va manar a Heracles anar a buscar-la, i d'aquí podria derivar el nom (barca nona, "barca novena").
  • Teoria púnica: Amílcar Barca, pare d'Hanníbal, hauria fundat
...
Continua llegint "Barcino: Descobreix la Barcelona Romana i els seus Orígens" »

Mèrida Romana: Història, Urbanisme i Monuments d'Emèrita Augusta

Llatí3,89 KB

Marc Històric

L'any 25 aC, August va fundar la Colonia Augusta Emerita (l'actual Mèrida, a Extremadura) a la província de Lusitània. L'objectiu principal era assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs.

La situació geogràfica d'Emèrita Augusta era molt favorable: tenia el cabalós riu Guadiana (Anas), era el punt de trobada entre dues vies principals de comunicació –una de nord a sud (la via de la Plata) i l'altra d'est a oest–, la qual cosa la convertia en nus de comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. A més, el territori era ric en recursos naturals (pedreres, boscos, terres de cultiu i aigua).

Emèrita es va convertir en la capital de la província de Lusitània l'

...

Continua llegint "Mèrida Romana: Història, Urbanisme i Monuments d'Emèrita Augusta" »

Proveïment d'aigua a les ciutats romanes

Llatí8,92 KB

El proveïment d'aigua

- L'aigua era un bé importantíssim i molt necessari, tant per al consum domèstic com per a les termes, els tallers o les indústries de la ciutat. Els romans van tenir molta cura de que aquesta arribés bé a les ciutats.

- Per solucionar els problemes de l'aigua, els romans solien construir les ciutats a prop dels rius.

- També construïen pous per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l'aigua de la pluja. Però tots aquests sistemes només servien per a les ciutats que ja tenien aigua abundant a prop.

- Quan una ciutat no tenia prou recursos aqüífers a prop, aleshores calia anar a buscar l'aigua lluny. En aquest aspecte, els romans van aportar una gran innovació: els aqüeductes, que conduïen...

Continua llegint "Proveïment d'aigua a les ciutats romanes" »

Històries de Roma: Auspiciis, Bellum Punicum, Caesar

Llatí3,75 KB

Auspiciis missis, declaratus rex, Numa de templo descendit…

«Emesos els auspicis, Numa, declarat rei, baixà del temple. La nova ciutat, fundada per la força i les armes, pretén fundar-la de nou amb el dret i les lleis i amb usatges. Bastí el Janus a la part baixa de l’Argilet com un indicador de pau o de guerra: obert significava que la població estava en armes, tancat, que estava en pau.»

Bellum Punicum secundum illatum est per Hannibalem, qui Saguntum, Hispaniae ciuitatem Romanis amicam, oppugnare aggressus est…

«La segona Guerra Púnica es va promoure per part d’Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d’Hispània, lleial als romans. Els romans li van ordenar a través d’uns legats que renunciés a la guerra....

Continua llegint "Històries de Roma: Auspiciis, Bellum Punicum, Caesar" »