Literatura Llatina: República, Imperi i Gèneres Literaris
República Romana
República
Alt Imperi Romà
Alt Imperi
República
Alt Imperi
Un grup de troians va poder escapar de Troia, després de la seva caiguda a mans dels grecs, sota la direcció d'Eneas, gendre de Príam, rei de Troia, i fill d’Anquises i de la deessa Venus. Eneas va abandonar Troia portant el seu pare a les espatlles i, a les mans, el Pal·ladi (estàtua sagrada de Pal·les Atena) i el seu fill Ascani. Creusa, la seva dona, es va perdre durant la fugida en aturar-se a contemplar l’incendi de la ciutat.
Del seu llarg viatge per la Mediterrània, en destaca el seu desembarcament a Cartago, on la reina Dido se'n va enamorar profundament. No obstant això, Eneas la va deixar...
Les ciutats eren edificades de nou pels urbanistes. Ells decidien on projectar un plànol general per als espais destinats: habitatges, botigues, temples. L'urbanisme romà seguia el model de les civilitzacions etrusca i grega. Els dos carrers principals en creu tenen un origen etrusc, aquests orientats en direcció est-oest (decumanus maximus) i nord-sud (cardo maximus). Els rituals religiosos eren una herència etrusca, es prenien els auguris per saber si els déus eren favorables. Després un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits per a la nova ciutat excepte les portes. El solc assenyalava el pomerium (perímetre protegit pels déus) on damunt es construirien les muralles....
Les polis proporcionaven als seus ciutadans els mitjans per cuidar els seus cossos: palestres, banys públics, gimnasos... La pràctica dels exercicis físics era considerada un privilegi dels ciutadans lliures. Els atletes més avantatjats eren seleccionats per als jocs panhel·lènics que van celebrar-se a Olímpia, a Delfos, a Corint i a Nèmea.
A partir de l’any 776 a.C., cada quatre anys, entre finals de juliol i començaments de desembre, se celebraven al santuari d’Olímpia unes competicions atlètiques que trencaven la monotonia de la vida quotidiana, aturant per uns quants dies fins i tot les guerres entre grecs. Les Olimpíades tenien un gran poder de convocatòria:...
El pater familias ensenyava a llegir i escriure als fills. L'objectiu de l'ensenyament era la formació moral, civil, física i estètica.
Les classes es feien en locals humils, com galeries (pergulae), sota els porxos del fòrum, en botigues llogades (separades del carrer per una cortina, velum) o a l'aire lliure.
La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.
Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums...
La comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues. Plaute compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.
A Roma convivien:
Titus Maccius Plautus (s. III aC) va néixer a Sarsina poc abans del 250 aC. Sembla que va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una companyia de còmics. Va decidir dedicar-se al comerç, però el seu negoci fracassà.
Plaute es dedicà exclusivament...
(Llatí: 's'hi ha acostat')
m. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.
f. Notes addicionals a la fi d'un escrit, especialment d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo.
(Origen: Gerundi neutre plural del verb llatí *addo*, 'coses que s'han d'afegir').
f. Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any i que serveix per a anotar-hi, a fi de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer i altres dades.
(Origen: Gerundi neutre plural del verb llatí *ago*, 'coses que s'han de fer').
(Llatí: 'altrament')
L'exèrcit romà va ser el més poderós del món, però la seva organització no va ser sempre la mateixa; es va anar modificant a mesura que l'imperi evolucionava. Els romans, majoritàriament propietaris agrícoles, agafaven les seves armes per defensar les seves terres i atacar pobles veïns. El poble es dividia en 30 cúries, cadascuna proporcionava 100 infants, 10 genets i 1 tribu militar. L'exèrcit sumava un total de 3.000 infants i 300 genets.
Servi Tul·li va concedir la ciutadania als plebeus, permetent-los formar part de l'organització militar de Roma. Els ciutadans estaven obligats a servir a l'exèrcit. El poble es dividia en centúries,...
Feia de teló de fons i estava formada per un edifici situat darrere de l’orchestra. Com que aquest no s’ha conservat, es desconeix la seva forma, però es creu que devia...