Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Literatura Llatina: República, Imperi i Gèneres Literaris

Llatí3,4 KB

República Romana

República

82-79 a.C. Dictadura de Sul·la
45-44 a.C. Dictadura de Cèsar

Alt Imperi Romà

Alt Imperi

27 a.C. -14 d.C. Octavi August
14-37. Tiberi
37-41. Calígula
41-54. Claudi
54-68. Neró
69. Galba, Otó i Vitel·li.
69-192. Dinasties flàvia i antonina.

Context Històric

República (509-27 a.C.)

El senat és el màxim organisme de poder. Hi accedeixen prioritàriament els patricis (classe superior).
Roma i Cartago s'enfronten en les anomenades guerres púniques.
Els germans Escipions arriben a Hispània l'any 218.
Es produeix la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu (anys 49-44). L'any 44 Cèsar mor assassinat.

Alt Imperi

L'emperador és nomenat princeps i aglutina tots els poders.
Amb Octavi August, casat amb una germana de Cèsar, s'inicia
...
Continua llegint "Literatura Llatina: República, Imperi i Gèneres Literaris" »

Orígens Mítics de Roma: Eneas, Ròmul i Rem

Llatí4,5 KB

Els Orígens Mítics de Roma

El Llegendari Viatge d'Eneas

La Caiguda de Troia i la Missió d'Eneas

Un grup de troians va poder escapar de Troia, després de la seva caiguda a mans dels grecs, sota la direcció d'Eneas, gendre de Príam, rei de Troia, i fill d’Anquises i de la deessa Venus. Eneas va abandonar Troia portant el seu pare a les espatlles i, a les mans, el Pal·ladi (estàtua sagrada de Pal·les Atena) i el seu fill Ascani. Creusa, la seva dona, es va perdre durant la fugida en aturar-se a contemplar l’incendi de la ciutat.

Eneas a Cartago: L'Amor Tràgic de Dido

Del seu llarg viatge per la Mediterrània, en destaca el seu desembarcament a Cartago, on la reina Dido se'n va enamorar profundament. No obstant això, Eneas la va deixar...

Continua llegint "Orígens Mítics de Roma: Eneas, Ròmul i Rem" »

Urbanisme i Obres Públiques a l'Antiga Roma: Guia Completa

Llatí5,86 KB

Urbanisme i Obres Públiques a l'Antiga Roma

Les ciutats eren edificades de nou pels urbanistes. Ells decidien on projectar un plànol general per als espais destinats: habitatges, botigues, temples. L'urbanisme romà seguia el model de les civilitzacions etrusca i grega. Els dos carrers principals en creu tenen un origen etrusc, aquests orientats en direcció est-oest (decumanus maximus) i nord-sud (cardo maximus). Els rituals religiosos eren una herència etrusca, es prenien els auguris per saber si els déus eren favorables. Després un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits per a la nova ciutat excepte les portes. El solc assenyalava el pomerium (perímetre protegit pels déus) on damunt es construirien les muralles....

Continua llegint "Urbanisme i Obres Públiques a l'Antiga Roma: Guia Completa" »

Història dels Jocs Olímpics Antics a Grècia

Llatí3,92 KB

L'Esport a les Polis Gregues

Les polis proporcionaven als seus ciutadans els mitjans per cuidar els seus cossos: palestres, banys públics, gimnasos... La pràctica dels exercicis físics era considerada un privilegi dels ciutadans lliures. Els atletes més avantatjats eren seleccionats per als jocs panhel·lènics que van celebrar-se a Olímpia, a Delfos, a Corint i a Nèmea.

Els Jocs Olímpics Antics: Origen i Significat

A partir de l’any 776 a.C., cada quatre anys, entre finals de juliol i començaments de desembre, se celebraven al santuari d’Olímpia unes competicions atlètiques que trencaven la monotonia de la vida quotidiana, aturant per uns quants dies fins i tot les guerres entre grecs. Les Olimpíades tenien un gran poder de convocatòria:...

Continua llegint "Història dels Jocs Olímpics Antics a Grècia" »

Educació i Matrimoni a l'Antiga Roma: Estructures i Rols Socials

Llatí3,79 KB

El Pater Familias i l'Educació Romana

El pater familias ensenyava a llegir i escriure als fills. L'objectiu de l'ensenyament era la formació moral, civil, física i estètica.

Les Tres Etapes de l'Ensenyament Romà

1. Ludus Literarius (Ensenyament Primari: 7-12 anys)

Les classes es feien en locals humils, com galeries (pergulae), sota els porxos del fòrum, en botigues llogades (separades del carrer per una cortina, velum) o a l'aire lliure.

  • Els alumnes s'asseien en tamborets (subsellia).
  • El mestre (magister) seia en una cadira amb respatller (cathedra).
  • S'ensenyava a llegir (legere), escriure (scribere) i comptar (calculare).
  • Aprenien a comptar amb els dits i amb l'àbac (abacus), una mena de tauler amb pedretes.

2. Ludus Grammatici (Ensenyament

...
Continua llegint "Educació i Matrimoni a l'Antiga Roma: Estructures i Rols Socials" »

Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August

Llatí2,71 KB

La Restauració Augustana

La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.

La Dictadura de Cèsar

Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums...

Continua llegint "Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August" »

Teatre clàssic: De Plaute a Terenci

Llatí5,3 KB

La comèdia. Plaute i Terenci

La comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues. Plaute compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

A Roma convivien:

  • Fabula palliata (Plaute): la comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium.
  • Fabula togata: comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga.

La vida i obra de Plaute

Titus Maccius Plautus (s. III aC) va néixer a Sarsina poc abans del 250 aC. Sembla que va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una companyia de còmics. Va decidir dedicar-se al comerç, però el seu negoci fracassà.

Plaute es dedicà exclusivament...

Continua llegint "Teatre clàssic: De Plaute a Terenci" »

Glossari de Latinismes i Locucions Llatines Comunes

Llatí4,65 KB

Termes Llatins i Estrangers d'Ús Freqüent

Accèssit

(Llatí: 's'hi ha acostat')

m. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

Addenda

f. Notes addicionals a la fi d'un escrit, especialment d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo.

(Origen: Gerundi neutre plural del verb llatí *addo*, 'coses que s'han d'afegir').

Agenda

f. Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any i que serveix per a anotar-hi, a fi de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer i altres dades.

(Origen: Gerundi neutre plural del verb llatí *ago*, 'coses que s'han de fer').

Àlies (Alias)

(Llatí: 'altrament')

  • Adv. Per altre nom. Ex: Joan Pi, àlies el Xic.
  • m. Sobrenom. Ex: El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies.
...
Continua llegint "Glossari de Latinismes i Locucions Llatines Comunes" »

L'Exèrcit Romà i la Crisi de la República: Reformes i Guerres Civils

Llatí6,14 KB

L'Exèrcit Romà: Evolució i Reformes

L'Exèrcit a l'Època Monàrquica

L'exèrcit romà va ser el més poderós del món, però la seva organització no va ser sempre la mateixa; es va anar modificant a mesura que l'imperi evolucionava. Els romans, majoritàriament propietaris agrícoles, agafaven les seves armes per defensar les seves terres i atacar pobles veïns. El poble es dividia en 30 cúries, cadascuna proporcionava 100 infants, 10 genets i 1 tribu militar. L'exèrcit sumava un total de 3.000 infants i 300 genets.

Les Reformes de Servi Tul·li

Servi Tul·li va concedir la ciutadania als plebeus, permetent-los formar part de l'organització militar de Roma. Els ciutadans estaven obligats a servir a l'exèrcit. El poble es dividia en centúries,...

Continua llegint "L'Exèrcit Romà i la Crisi de la República: Reformes i Guerres Civils" »

El Teatre d'Epidaure: Estructura i Funcions

Llatí2,58 KB

Estructura del Teatre d'Epidaure

Separació i Accés

  • La separació entre un nivell i l’altre està marcada per un passadís o corredor, el «diàthoma».
  • La comunicació entre la part baixa i la part alta de cada nivell es fa mitjançant tretze escales radials al nivell inferior i vint-i-quatre al nivell superior.

Seients i Aforament

  • Els seients de pedra estan perfectament treballats, especialment els de la fila preferent, a baix de tot, que a més tenen respatller i braços.
  • L’aforament és d’unes 14.000 persones (amb possibilitat d'arribar a 15.000).

La Skene (o Escena)

Feia de teló de fons i estava formada per un edifici situat darrere de l’orchestra. Com que aquest no s’ha conservat, es desconeix la seva forma, però es creu que devia...

Continua llegint "El Teatre d'Epidaure: Estructura i Funcions" »