Urbanisme i Obres Públiques a l'Antiga Roma: Guia Completa

Urbanisme i Obres Públiques a l'Antiga Roma

Les ciutats eren edificades de nou pels urbanistes. Ells decidien on projectar un plànol general per als espais destinats: habitatges, botigues, temples. L'urbanisme romà seguia el model de les civilitzacions etrusca i grega. Els dos carrers principals en creu tenen un origen etrusc, aquests orientats en direcció est-oest (decumanus maximus) i nord-sud (cardo maximus). Els rituals religiosos eren una herència etrusca, es prenien els auguris per saber si els déus eren favorables. Després un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits per a la nova ciutat excepte les portes. El solc assenyalava el pomerium (perímetre protegit pels déus) on damunt es construirien les muralles.

Hipòdom de Milet sistematitzà aquesta projecció urbanística, denominada planta hipodàmica, que consistia en la quadrícula que resultava de les cardines. Carrers paral·lels al cardo maximus i dels decumani, paral·lels al Decumanus Maximus. El fòrum era una gran plaça situada al mig de la ciutat i on es creuaven els carrers principals. La ciutat es defensava envoltada amb muralles, reforçades amb torres de vigilància i portes. Aquest traçat és semblant a l'estructura dels campaments militars (Empúries, Tàrraco, Bàrcino, Ilerda, Emerita Augusta). Els carrers tenien calçada empedrada i voreres altes. A vegades era travessada per fileres de blocs de pedra per impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i que els vianants poguessin passar sense problemes si l'aigua de la pluja inundava el carrer. Això no passava molt sovint pel sistema complet de clavegueres.

El Fòrum Romà

Era un gran espai a l'aire lliure en forma rectangular i envoltada de porxos. Sota els porxos s'arrengleraven les botigues (tabernae), a l'interior s'hi feia el mercat, però després es van fer les activitats polítiques, religioses i nobles. Es pretén allunyar els comerços del fòrum i aplegar-los en mercats tancats (macella). Era el punt de trobada dels ciutadans, on se celebraven les eleccions dels magistrats. Hi havia el temple més important, la cúria i la basílica.

La Basílica Romana

A la ciutat romana, la basílica és un edifici annex al fòrum. Construcció rectangular dividida en 3 o més naus per fileres de columnes.

• Basílica Comercial: lloc de reunió per fer negocis, comprar i vendre a l'engròs.
• Basílica Judicial: tribunal on els magistrats administraven justícia.

Les basíliques privades servien com a sala de recepcions en mansions privades (domus o villae), però les basíliques palatines es feien servir com a sala d'audiències en els palaus imperials.

Els Aqüeductes Romans

Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases disposava d'una font pública. Una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur. L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu. Exemples: Pont del Diable, Segovia, St. Jaume dels Domenys. En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua, allí es depurava i es distribuïa en: fonts públiques, per als termes i cases privades.

Totes les Vies Duen a Roma

Roma anava conquerint territoris i els soldats i els enginyers construïen una xarxa viària que unia a totes les províncies de l'imperi. L'objectiu era facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres. Més endavant, van adquirir més valor comercial i administratiu que no militar. Al nostre país la principal calçada va ser la Via Augusta.

• Statumen: fonament de pedres de mida mitjana.
• Rudus: capa de sorra o grava.
• Nucleus: pedres triturades.
• Pavimentum: superfície formada per lloses de pedra o grava.
• Filfres de pedra: delimiten amb l'amplada.

(Ponts: Martorell, Alcántara i Salamanca)

Rituals Funeraris Romans

Quan algú moria, els familiars començaven rituals fúnebres cridant el seu nom. Es rentava i després s'ungia d'oli i es vestia amb les millors robes, exposaven el cos uns dies en l'atri de la casa. El dia del funeral acompanyaven al mort fins a la sepultura, amb músics. Si el difunt era noble, també participaven actors o esclaus amb els rostres coberts i es pronunciava un elogi fúnebre al fòrum. Després es feia un banquet fúnebre. Al cap de nou dies es tancava el dol amb un sacrifici (nuvemdiale).

L'Enterrament a l'Antiga Roma

La llei prohibia la sepultura dins del recinte urbà, així que els enterraven a l'exterior de les ciutats, vora les vies i es formaven necròpolis.

A l'Antiga Roma hi havia 2 tipus d'enterrament:

• Cremació: cos cremat en una pira, un parent l'encenia amb una torxa i les cendres s'aguardaven a una urna dins la toma.
• Inhumació: cos sepultat en taüt dins d’una fossa o en un sarcòfag.

Altres tipus d'enterraments:

• Enterraments individuals més pobres: tombes amb 1 o diverses àmfores o teules formaven una caixa triangular.
• Cupa: sepulcre individual en forma de bagut fet amb pedra o recoberta de morter.
• Columbaris: tombes col·lectives en forma de colomar que contenien nombrosos nínxols per guardar urnes.
• Sarcòfags: el cos es ficava dins esculpit amb motius que recordaven la vida del difunt. Es col·locava dins monuments funeraris com la torre dels Escipions o mausoleus com el de Centelles.