Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

L'Imperi Romà: Vocabulari, Dinasties i Emperadors

Llatí3,17 KB

Vocabulari:

Mecenes: Persona rica que patrocina les arts d'un artista.

Prefecte del pretori: Cap de la guàrdia pretoriana. Seguretat a l'interior de la ciutat.

Pax augustea: Període de pau mentre tenia el poder August. Expansió de la ciutat.

Segle d'August: Període on August protegeix els escriptors i les seves arts.

Sejà: Prefecte de pretori de Tiberio que va abusar de la seva carrega en benefici propi sentant el terror.

Sèneca: Assessor de Neró, escriptor i es suïcida per Neró.

Anarquia: Desordre per absència d'autoritat.

Dominat: Període en què l'emperador tingue el poder absolut.

Tetrarquia: Sistema de govern amb quatre membres. Reparteixen les tasques administratives, no trencaven l'imperi.

Foederati: Bàrbar assentat en territori romà....

Continua llegint "L'Imperi Romà: Vocabulari, Dinasties i Emperadors" »

L'origen de les llengües romàniques: del llatí vulgar

Llatí2,81 KB

El llatí vulgar

Les llengües romàniques no deriven del llatí amb què Ciceró, Horaci o Virgili van escriure les seves obres, sinó que provenen del llatí vulgar. Es tracta d'una varietat lingüística que s'utilitzava en l'àmbit col·loquial. No obstant això, no van arribar a constituir mai dos sistemes lingüístics diferents fins a la caiguda de l'Imperi i la fragmentació dels vincles. La desintegració del llatí vulgar va donar lloc a les llengües romàniques.

Factors de la Fragmentació de la Romània

L'existència del llatí vulgar comprèn un període d'aproximadament 800 anys (entre el 200 aC i el 600 dC). A partir d'aquest moment, ja podem considerar que el llatí vulgar deixa pas a les llengües romàniques. Diversos factors...

Continua llegint "L'origen de les llengües romàniques: del llatí vulgar" »

Horaci i la Comèdia Romana: Influència i Autors

Llatí4,54 KB

Horaci: Vida, Obres i Influència

Horaci, tot i que la seva influència no va ser tan gran com la de Virgili i Ovidi, és considerat el poeta líric llatí més representatiu. S'inspirava en dos grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbos, i el seu precursor llatí fou Catul.

Vida d'Horaci

Quint Horaci Flac (Venúsia, 65 aC – 8 dC) era fill d'esclaus emancipats. Va anar a l'escola a Roma i el seu pare el va enviar a Atenes per estudiar filosofia. A Grècia predominava un esperit republicà i, quan Cèsar fou assassinat, Brutus va reclutar homes. Horaci s'hi va enrolar i, després de la derrota de Brutus, va desistir i va tornar a Roma. El seu pare era mort i l'herència confiscada. La seva vida a Roma va ser difícil. Una amnistia li va permetre...

Continua llegint "Horaci i la Comèdia Romana: Influència i Autors" »

Horaci: Obra Poètica i Tòpics Literaris Essencials

Llatí3,36 KB

L'Obra Poètica d'Horaci: Reculls Principals

L'obra poètica d'Horaci es classifica en quatre reculls principals:

Epodes

Recull de disset poemes breus de temes diversos, escrits de manera més o menys violenta i sarcàstica, contra personatges anònims que solien ser prototips dels vicis de l'època. Alguns poemes són amorosos i d'altres inspirats en el desig que s'acabin les lluites entre els ciutadans romans. També hi ha poemes de tipus bucòlic, com el famós Beatus ille, que canta les delícies de la vida al camp.

Sàtires (Sermones)

Dos llibres de Sàtires (Sermones) aplegats en una trentena de poemes molt variats. En general, són un símptoma de la renovació moralitzadora impulsada per August. Fan un retrat de la societat del moment i...

Continua llegint "Horaci: Obra Poètica i Tòpics Literaris Essencials" »

La Pax Augusta a Hispània: Romanització i Transformació

Llatí3,45 KB

La Pau d'August

El Principat d'August es caracteritzà per l'arribada d'una època de pau, la Pax Augusta, que va repercutir positivament sobre Hispània. Una prova és la romanització de la Península, que va rebre un gran impuls.

La Religió, Factor de Pacificació

August va fomentar la religió tradicional i la va estendre per crear vincles d'unió. A més, va estendre altres cultes entre tots els territoris ja conquerits, com el de la Pax Augusta i a la seva pròpia persona, que, sense arribar a la divinització, s'associà a la deessa Roma i així la va convertir en objecte de veneració.

La Creació de Ciutats

Els beneficis de la Pax Augusta es van manifestar sobretot en la creació de noves ciutats (colònies) i en la dinamització d'altres...

Continua llegint "La Pax Augusta a Hispània: Romanització i Transformació" »

Ovidi: Biografia, Obres i Exili del Gran Poeta Llatí

Llatí2,41 KB

Ovidi: Biografia i Obres del Poeta Llatí

Ovidi va néixer a Sulmona l'any 43 aC. Pertanyia a una família benestant que pogué enviar-lo a Roma a acabar els seus estudis i a formar-se en l'art de la retòrica. Després d'anar a Grècia i Àsia, de tornada, va exercir alguns càrrecs públics, però aviat va abandonar aquesta dedicació per consagrar-se a la poesia.

Ovidi es va convertir en un poeta d'èxit, fins que August el va desterrar, l'any 8 dC, a Tomis. Les causes del desterrament mai han estat clares. Sembla que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d'August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, la filla i la néta de l'emperador, totes dues també desterrades. Pel que fa al poema,...

Continua llegint "Ovidi: Biografia, Obres i Exili del Gran Poeta Llatí" »

Imperi Romà: Expansió, Emperadors i Caiguda

Llatí4,54 KB

L'Imperi Romà en l'Època dels Flavis

Durant el regnat dels emperadors Flavis, es va establir un sistema de protecció contra els pobles bàrbars conegut com a limes. Aquest sistema consistia en fortificacions a les fronteres de l'imperi, interconnectades per facilitar el desplaçament de les tropes. La dinastia va acabar amb l'assassinat de Domicià, a causa d'una conspiració contra el despotisme que practicava. L'imperi es preparava per entrar en la seva època més esplendorosa.

Nerva i Trajà (Hispània)

Després de la mort de Domicià, el Senat va nomenar emperador un dels seus membres d'origen hispà, Nerva. Com que no va tenir descendència, va adoptar com a fill Marc Ulpi Trajà. Trajà, nascut a Itàlica, prop de Sevilla, s'havia distingit...

Continua llegint "Imperi Romà: Expansió, Emperadors i Caiguda" »

Emèrita Augusta: Teatre, Amfiteatre i Circ

Llatí3,7 KB

El teatre

Emèrita Augusta comptava amb un teatre, un amfiteatre i un circ, situat a Estramurs.

Teatre romà

El teatre és el més ben conservat de la península, amb aforament per a unes 6000 persones. Scaenae frons, la part més espectacular, està formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai entre les dues columnes era guarnit amb escultures. Davant hi havia l’escenari, el pulpitum, recobert de fusta, sota del qual es guardaven els elements propis d’escena. A la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen en mitjans passadissos, grades i la cavea. Els senadors i les màximes autoritats ocupaven...

Continua llegint "Emèrita Augusta: Teatre, Amfiteatre i Circ" »

La Romània: Divisions Lingüístiques i Característiques

Llatí2,45 KB

Ja sabem què és la Romània i també quins elements han influït en la diferenciació dels dialectes del llatí segons la zona. Ara veurem quines són aquestes zones.

Romània estricta

Comprèn bàsicament les províncies romanes de la Hispània, la Gàl·lia, la Itàlica i la Dàcia. Actualment correspon, més o menys, als següents països: Portugal, Espanya, França, Itàlia, Romania, part de Bèlgica i part de Suïssa (els cantons sud-occidentals). En tota aquesta zona la romanització (colonització romana) va ser molt forta.

Romània perduda

En altres zones, la colonització fou més superficial i el llatí, que havia començat a parlar-s'hi, va sucumbir davant les llengües indígenes, veïnes o dels nous conqueridors, de manera que ara...

Continua llegint "La Romània: Divisions Lingüístiques i Característiques" »

Rituales y organización militar en la antigua Roma

Llatí2,2 KB

Rituales en la antigua Roma

Los cultos se celebraban ante el templo al aire libre alrededor de un altar, en capillas, bosques sagrados o fuentes. La oración se practicaba con el capa cubierto y girado hacia el oeste, tocando el altar o las rodillas de la estatua, se decía el nombre del dios al que se quería obtener beneficio acompañado de epítetos. Los sacrificios eran un refuerzo de la petición o agradecimiento por lo concebido. Antes de hacerlo, se debía bañarse y vestirse de blanco. Los animales no debían tener ninguna tara, eran llevados con una cuerda por unos servidores sin arrastrarlos. En la cabeza se les ponía una torta hecha de miel y harina salada. El servidor preguntaba al sacerdote y si se continuaba, un victimario lo...

Continua llegint "Rituales y organización militar en la antigua Roma" »